Francisco Bergamín y García

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Francisco Bergamín García)

Francisco Bergamín y García[1] (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Bergamín y García

(1922) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Campillos (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
4 desembre 1922 – 7 desembre 1922
← Joaquín Fernández PridaSantiago Alba Bonifaz →
Ministre d'Hisenda
8 març 1922 – 4 desembre 1922
← Francesc Cambó i BatlleJuan José Ruano de la Sota →
Ministre de la Governació
5 maig 1920 – 1r setembre 1920
← Joaquín Fernández PridaGabino Bugallal Araujo →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
27 octubre 1913 – 11 desembre 1914
← Joaquín Ruíz GiménezGabino Bugallal Araujo →
Senador al Senat espanyol
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, periodista, polític, assessor legal Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
CònjugeRosario Gutiérrez López Modifica el valor a Wikidata
FillsRafael Bergamín Gutiérrez, José Bergamín Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Casat amb Rosario Gutiérrez López, va tenir tretze fills, entre ells l'escriptor José Bergamín[2] i l'arquitecte Rafael Bergamín.

Periodista en la seva joventut, com a polític va arribar a ser diputat per la seva ciutat d'origen. Va ser, a més, catedràtic —va ingressar molt jove en l'escalafó de Comerç, amb 25 anys, i va formar part del Claustre de professors de l'Escola de Comerç de la capital— i jurista. Es va exercir com a degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.

Catedràtic de Dret Mercantil des de 1895, va ser membre del Partit Liberal Conservador. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Màlaga en les eleccions de 1886, escó que tornaria a obtenir en les successives fins a passar, en 1914, al Senat com a membre vitalici.

Va ser director general d'Hisenda en el Ministeri d'Ultramar, vicepresident del Congrés i conseller d'Instrucció Pública; Eduardo Dato el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles arts (27 d'octubre de 1913 - 11 de desembre de 1914), de Governació (5 de maig - 1 de setembre de 1920), d'Hisenda (8 de març - 4 de desembre de 1922) i, finalment, des d'aquesta última data ocuparà per sol tres dies la cartera de ministre d'Estat. D'ell escriuria José Ortega y Gasset a El Sol, el 12 de maig de 1920: "En el gabinet hi ha dos homes infinitament intel·ligents i infinitament temibles: un és el senyor Bergamín, un malagueny fred". El Col·legi Bergamín de Màlaga, fundat en 1916,[3] fou batejat amb el seu cognom en honor seu.[4]

Referències

modifica
Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Ruíz-Giménez
Ministre d'Instrucció Pública
 

1913-1914
Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Precedit per:
Joaquín Fernández Prida
Ministre de la Governació
 

(maig-setembre) 1920
Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Precedit per:
Francesc Cambó i Batlle
Ministre d'Hisenda
 

(març-desembre) 1922
Succeït per:
Juan José Ruano de la Sota
Precedit per:
Joaquín Fernández Prida
Ministre d'Estat
 

(desembre) 1922
Succeït per:
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1919-1923
Succeït per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez