Obre el menú principal

Francisco Bergamín García

polític espanyol

Francisco Bergamín García (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaFrancisco Bergamín García
Francisco Bergamín.JPG
Francisco_Bergamín, 1922
Nom original (es) Francisco Bergamín y García
Biografia
Naixement 6 d'octubre de 1855
Campillos
Mort 13 de febrer de 1937(1937-02-13) (als 81 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública
27 d'octubre de 1913 – 11 de desembre de 1914
President Eduardo Dato e Iradier
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de la Governació
5 de maig de 1920 – 1 de setembre de 1920
President Eduardo Dato e Iradier
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
8 de març de 1922 – 4 de desembre de 1922
President José Sánchez Guerra y Martínez
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
4 de desembre de 1922 – 7 de desembre de 1922
President José Sánchez Guerra y Martínez
Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític i periodista
Partit Partit Conservador
Família
Cònjuge Rosario Gutiérrez López
Fills José Bergamín Gutiérrez
Rafael Bergamín Gutiérrez
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Casat amb Rosario Gutiérrez López, va tenir tretze fills, entre ells l'escriptor José Bergamín[1] i l'arquitecte Rafael Bergamín.

Periodista en la seva joventut, com a polític va arribar a ser diputat per la seva ciutat d'origen. Va ser, a més, catedràtic —va ingressar molt jove en l'escalafó de Comerç, amb 25 anys, i va formar part del Claustre de professors de l'Escola de Comerç de la capital— i jurista. Es va exercir com a degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.

Catedràtic de Dret Mercantil des de 1895, va ser membre del Partit Liberal Conservador. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Màlaga en les eleccions de 1886, escó que tornaria a obtenir en les successives fins a passar, en 1914, al Senat com a membre vitalici.

Va ser director general d'Hisenda en el Ministeri d'Ultramar, vicepresident del Congrés i conseller d'Instrucció Pública; Eduardo Dato el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles arts (27 d'octubre de 1913 - 11 de desembre de 1914), de Governació (5 de maig - 1 de setembre de 1920), d'Hisenda (8 de març - 4 de desembre de 1922) i, finalment, des d'aquesta última data ocuparà per sol tres dies la cartera de ministre d'Estat. D'ell escriuria José Ortega y Gasset a El Sol, el 12 de maig de 1920: "En el gabinet hi ha dos homes infinitament intel·ligents i infinitament temibles: un és el senyor Bergamín, un malagueny fred". El Col·legi Bergamín de Màlaga, fundat en 1916,[2] fou batejat amb el seu cognom en honor seu.[3]

ReferènciesModifica

  1. Biografia de José Bergamín, al portal de la Fundació Miguel Hernández, s/d; accés 29.07.2013
  2. El colegio público Bergamín celebra este mes su 90.º aniversario, Sur, 02.05.2006; accés 29.07.2013
  3. Colegio Bergamín: Medalla de la Ciudad de Málaga y otras cosillas más, El Copo de Pepe, 26.01.2011; accés 29.07.2013

Enllaços externsModifica