Francisco de Paula Castro y Orozco
Francisco de Paula Castro y Orozco (Granada, 21 d'abril de 1809 – Madrid, 4 de maig de 1847) va ser un jurista i polític espanyol, marquès de Girona i ministre durant la minoria d'Isabel II d'Espanya.
.jpg) Francisco de Paula Castro y Orozco, per Germán Hernández Amores. 1876. (Congrés dels Diputats  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Castro y Orozco 21 abril 1809 Granada (Espanya) |
| Mort | 4 maig 1847 (38 anys) Madrid |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 16 de desembre de 1837 – 6 de setembre de 1838 | |
| President del Congrés dels Diputats | |
| 17 d'octubre de 1844 – 31 d'octubre de 1846 | |
| 21 de gener de 1847 – 5 d'octubre de 1847 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Granada |
| Ocupació | polític, jurista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Granada |
Biografia modifica
Llicenciat en Dret per la Universitat de Granada, va ser professor a la mateixa universitat. Durant la regència de Maria Cristina en nom d'Isabel II va ser ministre de Gracia i Justícia en 1837. Partidari de la mare de la reina, va ser apartat quan Espartero va assumir la regència i no va tornar a l'activitat pública fins a 1844 quan va ser escollit diputat al Congrés, ocupant la presidència de la Cambra en tres períodes fins a 1847.[1] També va ser magistrat del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.[2]
Referències modifica
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro José Pidal y Carniado Modesto Cortázar Leal de Ibarra |
President del Congrés dels Diputats 1844-1846 (gener-octubre) 1847 |
Succeït per: Modesto Cortázar Leal de Ibarra Alejandro Mon y Menéndez |
| Precedit per: Pablo Mata Vigil |
Ministre de Gràcia i Justícia 1837-1838 |
Succeït per: Domingo Ruiz de la Vega Méndez |