Frans de Waal

Frans de Waal
Nom original	(nl) Franciscus Bernardus Maria de Waal
Biografia
Naixement	29 octubre 1948 ; 's-Hertogenbosch (Països Baixos)
Mort	14 març 2024 (75 anys); Atlanta (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	càncer d'estómac
Formació	Universitat d'Utrecht - biologia (–1977); Universitat Radboud de Nimega ; Universitat de Groningen
Director de tesi	Jan van Hooff
Activitat
Camp de treball	Etologia, zoologia, psicobiologia, primat i fotografia
Ocupació	professor d'universitat, fotògraf, autor, zoòleg, primatòleg, etòleg, investigador
Ocupador	Universitat Emory ; Universitat d'Utrecht
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2004–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Societat Filosòfica Americana
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1995) La Politique du chimpanzé; (2011) The Age of Empathy: Nature's Lessons for a Kinder Society ;
Estudiant doctoral	Jessica Flack
Premis
	(2021) doctor honoris causa per la Universitat Jean Monnet; (2012) Premi Ig Nobel; (2009) Medalla Ariëns Kappers; (2008) Premi Pierre Bayle; (2005) Premi Arthur W. Staats; Cavaller de l'Orde del Lleó Neerlandès; Los Angeles Times Book Prize ;

Franciscus Bernardus Maria de Waal, conegut simplement com a Frans de Waal ('s-Hertogenbosch, 29 d'octubre de 1948 - Atlanta, 14 de març de 2024),^[1] fou un biòleg neerlandès. Estava especialitzat en primatologia i etologia i era considerat un expert important en aquestes disciplines.

Carrera

Va estudiar biologia a Nimega i Groningen, i va obtenir el seu doctorat el 1977 a la Universitat d'Utrecht. Del 1975 al 1981 va investigar la colònia de ximpanzés del Burgers Zoo d'Arnhem. Des del 1981 fa investigacions científiques als Estats Units i des del 1996 és catedràtic al departament de psicologia a la Universitat Emory d'Atlanta. Des del 1997 també és director del Living Links Center del Yerkes National Primate Research Center. El 2013 va acceptar la catèdra Eugène Dubois a la Universitat de Maastricht.^[2]

El 2007, la revista americana Time el va citar entre els TIME 100: The People Who Shape Our World, una llista dels 100 artistes, científics, polítics, emprenedors, etc., amb més influència del moment.

Obra

Amb el seu llibre Chimpansee-politiek, De Waal va tenir èxit internacional per primer cop. En aquest llibre, explica el comportament d'aquests hominoïdeus com a intel·ligent i emocional. L'interès en la cognició dels primats i la col·laboració dels animals va sorgir en gran part per aquesta obra de De Waal.

També van suscitar interès les seves investigacions en el si de comunitats de primats per a solucions de conflicte, reconciliació, empatia i l'evolució de la moralitat. Les seves comparacions entre el comportament dels humans i el d'altres espècies d'animals li van donar renom internacional.

El 2006, Frans de Waal va publicar amb dos altres científics un article a la revista americana PNAS, en què van demostrar que els elefants disposen d'autoconeixement gràcies a la prova del mirall. Els humans, els hominoïdeus i els dofins també ho van aconseguir.

Referències

↑ «'Wereldberoemde Nederlandse primatoloog Frans de Waal overleden'». Het Parool, 16-03-2024.
↑ «Frans de Waal op eerste Eugène Dubois wisselleerstoel» (en neerlandès). Universitat de Maastricht, 26-09-2014. [Consulta: 13 febrer 2016].

Vegeu també

Cultura animal

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frans de Waal

Universitat d'Emory - biografia (anglès).
VPRO Noorderlicht - Entrevista (neerlandès).
Perque no hauriem de menysprear els ximpanzés. Entrevista Arxivat 2016-02-16 a Wayback Machine. (neerlandès).
Coco Masters - Article amb la publicació de Frans de Waal al TIME 100: The People Who Shape Our World Arxivat 2013-08-07 a Wayback Machine. (anglès).

[1] «'Wereldberoemde Nederlandse primatoloog Frans de Waal overleden'». Het Parool, 16-03-2024.

[Leerstoel-2] «Frans de Waal op eerste Eugène Dubois wisselleerstoel» (en neerlandès). Universitat de Maastricht, 26-09-2014. [Consulta: 13 febrer 2016].

[1]

[2]