Frederica de Hannover

Frederica de Hannover, reina de Grècia (Blakenburg a l'antic ducat de Brunsvic i actual land de Saxònia-Anhalt, 18 d'abril de 1917 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1981), princesa de Hannover, Gran Bretanya i Irlanda i Reina consort de Grècia del 1947 al 1964.

Infotaula de personaFrederica de Hannover
Frederika of Greece 1.jpg
Biografia
Naixement18 d'abril de 1917
Blakenburg febrer de 1981
Mort6 de febrer de 1981 (63 anys)
Madrid, Espanya
Causa de mortCauses naturals (Cardioplegia (en) Tradueix)
Lloc d'enterramentCementiri Real de Tatoi
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega
Altres
TítolReina consort
FamíliaDinastia Hannover
CònjugePau I de Grècia (1938–)
FillsSofia de Grècia
Constantí II de Grècia
Irene de Grècia
ParesErnest August de HannoverVictòria Lluïsa de Prússia
GermansChristian de Hanovre, Prince Welf Henry of Hanover (en) Tradueix, Ernest August de Hannover i Jordi Guillem de Hannover
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nascuda el 1917 a Blakenburg, El Harz, actual Saxònia-Anhalt. Filla del duc Ernest August de Hannover i de Luneburg, Cap de la Casa Reial de Hannover i de la princesa Victòria Lluïsa de Prússia. Essent néta del príncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kàiser Guillem II de Prússia i de la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.

En el moment del seu naixement ocupava el lloc 34 a la línia de successió al tron britànic, era Princesa de Hannover, del Regne de la Gran Bretanya i Irlanda, a part de ser duquessa de Brunsvic i Luneburg.

Núpcies i descendentsModifica

La seva infantesa la passà majoritàriament a Àustria, a les possessions de la família hannoveriana a Gmunden (Alta Àustria), en un ambient distès però amb certes connexions amb el moviment nacionalsocialista. L'any 1937 s'anuncià el seu casament amb el príncep Pau I de Grècia, matrimoni que se celebrà el 8 de gener de 1938 a Atenes; tingueren tres fills:

Exili i mortModifica

Visqué a l'exili des de 1941 fins al 1946 arran de l'ocupació del país per les tropes nazis, habitant a les ciutats del Caire i de Ciutat del Cap, on féu amistat amb el general Smuts. L'any 1946 retornà a Grècia i en fou proclamada reina l'any 1947 després de la mort del rei Jordi. A partir de llavors portà a terme una important tasca de desenvolupament econòmic del país. La mort del seu marit l'any 1964 l'apartà del poder, partint a l'exili l'any 1967 arran del cop dels coronels.

Malgrat tot, se la recordà a Grècia com una reina extremadament polititzada i com una persona que prengué clarament partit per un control del poder per part de la monarquia. Frederica despertà grans passions tant d'odi, fins i tot dintre de la seva família com en el cas del príncep Pere de Grècia, i grans passions. De caràcter fort i amb actituds ratllant la mala educació en certs moments.

Des de 1970 fins al 1974 visqué a l'Índia, on desenvolupà els seus coneixements sobre el món hinduista fins que el 1975 s'instal·là a Madrid, on morí el febrer de 1981 arran d'una aturada cardíaca durant el postoperatori d'una operació ocular. Fou enterrada al Palau Reial de Tatoi (Grècia).