Fuck Off

Fuck Off és una banda catalana de thrash metal, precursora d’aquest estil musical a nivell de l’estat espanyol, que inicialment va estar en actiu entre els anys 1987 i 1990. Després de la seva dissolució, el grup ha tornat a l’activitat musical en diferents ocasions, tot reivindicant el seu paper de pioners, amb diferents formacions però sempre sota el lideratge del guitarrista i vocalista Pep Casas.

Fuck Off

Història
Lloc de constitució	Argentona, Mataró
Activitat
Activitat	1986-1990 2010-2015 2024-
Segell discogràfic	Justine, Claxon Records, G.B.B.S. Records, Dark Rails, Leyenda Records, Xtreem Music, Demons Records
Estil	Thrash metal

Història del grup

Inicis (1987-1988)

Fuck off es formaren entre finals de 1986 i inicis de 1987 entre les localitats d’Argentona i Mataró. Els membres originals foren Xevi Esperalva (veu), Xevi Parera (guitarra), Claudio Ringeling (guitarra), Jordi Casasnovas "Jackson" (baix) i Miquel "Miki" Glanadell (bateria), tot i que Esperalva aviat va causar baixa del grup i fou substituït per Joe "Bolta" Pérez. Foren un dels grups pioners, a nivell de tot l’estat espanyol, a practicar thrash metal, subgènere del heavy metal que es caracteritza pel seu caràcter agressiu i els seus tempos ràpids.

Els membres de la banda comptaven amb experiència musical prèvia, per haver format part d’altres grups de heavy metal. Així, Miki i Jackson provenien del grup barceloní Crom, i Joe provenia del grup Kamikaze, també de Barcelona.

Durant els seus primers mesos d'existència, la banda es va començar a fer un nom dins l'escena rock de Barcelona i província, tocant en directe sempre que en tenien l'oportunitat.

L’any 1988 publicaren amb el segell Justine el seu senzill de presentació, produït per Pedro Bruque, que incloïa els temes «People In War» i «Fuck Off», ambdós cantats en anglès, llengua que utilitzarien generalment al llarg de la seva trajectòria. Del single se’n van fabricar 1000 còpies, les quals es van vendre en la seva totalitat per la zona de Barcelona. Poc temps després, el guitarrista Xevi decidia abandonar el grup, i en el seu lloc entrava Pep Casas, ex-membre de la banda gironina Reina Negra.

Another Sacrifice (1988)

El 3 de setembre de 1988, ja amb Casas a la banda, el grup actuà com a teloners de Bruque a les Cotxeres de Sants de Barcelona. Una gravació d’aquest concert, enregistrat des de la taula de so, va cridar l’atenció de Claxon Records, i poc després la banda signava contracte amb aquesta discogràfica madrilenya. Immediatament, el grup es desplaçà a l’illa d’Eivissa, on començà la gravació del seu primer LP, esdevenint d’aquesta manera el primer grup de l’estat espanyol en gravar un disc de thrash metal.

L’estudi de gravació, Mediterranean Studios, havia assolit bastant prestigi durant la dècada dels 80, perquè allà hi havien gravat grups com Obús, Barricada, Nina Hagen, The Cross o, sobretot, Judas Priest. De fet, l’aleshores bateria d’aquesta banda, Dave Holland, era un dels co-propietaris de l’estudi.

El primer LP de Fuck Off fou produït pel nord-americà Dennis Hermman, i s’edità amb el nom d’«Another Sacrifice» (Claxon, 1988). El disc incloïa 9 temes, dels quals en destacaven «Black Magic» (versió del tema original d’Slayer), «Sueño maldito» (l’únic tema en castellà del disc) i el tema que donava nom al treball, «Another Sacrifice». L’estil de les cançons del disc -majoritàriament composades pel guitarrista Ringeling- i la veu del cantant Joe els va comportar no poques comparacions amb el grup novaiorquès Anthrax, un dels «big four» del thrash metal americà. Les lletres de les cançons no defugien dels tòpics habituals del gènere, i en elles resultaven habituals les referències a l'infern, la guerra o la mort.

Després de l’edició d’aquest primer LP, el grup inicià una petita gira per territori espanyol, en el transcurs de la qual Joe va decidir abandonar la banda, degut a diferències musicals. A partir d’aquest moment, el guitarrista Pep Casas passà a assumir també el rol de cantant, amb la qual cosa el grup passava de quintet a quartet.

A principis de 1989, Fuck off rebia el premi de millor grup revelació de l'any 1988, atorgat per la revista especialitzada Heavy Rock. L’entrega de premis va tenir lloc a la sala Canciller de Madrid, en una festa en que, a més de Fuck off, actuaren grups com Barricada, Sangre Azúl o Hamlet.

Hell On Earth i separació (1989-1990)

El mes de novembre de 1989, el grup es desplaçà fins als Old Smithy Studios de Kempsey, Worcester (Anglaterra), per a enregistrar el seu segon llarga durada. Les noves cançons, majoritàriament escrites pel guitarrista Pep Casas, resultaren més fosques i agressives que les del disc anterior, per la qual cosa Claxon, un cop vistos els resultats, decidí vendre el master del disc a GBBS Records (filial internacional de Noise, discogràfica alemanya de grups com Kreator o Helloween), més acostumats a treballar amb música extrema.

A principis de 1990, Fuck Off editava el seu segon LP, «Hell On Earth» (GBBS Records), amb producció de Pep Casas i l’assistència de Paul Heare i Luke Maliol. Aquest treball es convertí en peça de culte per a molts seguidors del thrash metal a nivell mundial i, d'acord amb la banda, compta amb més de 60.000 còpies venudes arreu del món, principalment en països de parla anglesa com el Regne Unit, els Estats Units i Austràlia.

Musicalment, el nou disc els apropava al so més cru del thrash metal europeu, propi de bandes com Kreator, Sodom, Destruction o Venom. No obstant, també es podia percebre una gran influència, tan musicalment com líricament, dels americans Slayer (evident en temes com “Blasphemy”). Del disc en destaca el tema homòmin, la instrumental “Cyclone” -de gairebé 10 minuts-, i la cançó “Inquisición”, recuperada del repertori de Reina Negra.

Un cop publicat el disc, Fuck Off inicià una nova gira de concerts durant la qual el baixista, Jackson, decidí també abandonar la banda. El grup, però, va continuar endavant amb la incorporació de l’ex-Reina Negra Víctor Quintans. Durant aquesta gira, el grup va arribar a fer de teloner de grups com Running Wild i Rage, i es posicionava com la banda més important de thrash metal «old school» del país. No obstant això, les tensions -musicals i personals- dins el grup provocaren la seva dissolució a finals d’any.

La fi del grup arribà en un moment en que el thrash metal començava a gaudir de certa popularitat a Espanya, amb l’aparició de bandes com Legion o Ktulu, que van agafar el relleu de Fuck Off.