Obre el menú principal

En matemàtiques, i més específicament en anàlisi matemàtica, s'anomena funció potencial una funció de la forma

on c és una constant i a és una altra constant, dita exponent de la funció potencial.

En general es pensa en la funció potencial com una funció de variable real (x R), per bé que sovint també s'estudia com a funció de variable complexa. En qualsevol dels dos casos, el conjunt de definició de la funció pot canviar segons que l'exponent a sigui un nombre natural, un enter o un nombre real qualsevol. Deixant a banda el cas trivial en què c=0, les propietats de la funció c xa, per a c>0, no difereixen sensiblement de les de la funció xa, i per a c<0 les diferències són escasses (decreixement en comptes de creixement, etc.), de manera que és suficient estudiar les propietats de la funció f(x) = xa.

Les funcions potencials amb exponent natural apareixen en la construcció de les funcions polinòmiques i les sèries de potències. Les potències amb enters negatius apareixen en les sèries de Laurent. Les funcions potencials amb exponent real qualsevol s'usen en la descripció i modelització de nombrosos fenòmens físics.

Casos especials (exponents enters i racionals)Modifica

Exponent naturalModifica

 
Funcions potencials amb exponent 0 (negre), 1 (blau), 2 (vermell), 3 (verd), 4 (taronja), 5 (violeta).

Són les funcions definides sobre R per

 

on n   N. Per a n parell, la funció corresponent és parella, és a dir que, per a tot x, f(-x) = f(x); el seu graf és simètric respecte a l'eix d'ordenades.

Per a n senar, la funció associada és imparella, és a dir que, per a tot x, f(-x) = -f(x); el seu graf és simètric respecte a l'origen de coordenades.

Els primers valors de n corresponen a funcions elementals ben conegudes:

  • per a n=0, seguint el conveni general d'exponent igual a 0, es tracta de la funció constant f(x)=1.
  • per a n=1, es tracta de la funció identitat f(x)=x.
  • per a n=2, es tracta de la funció d'elevar al quadrat f(x)=x2; la seva representació gràfica és una paràbola.
  • per a n=3, es tracta de la funció d'elevar al cub; la seva gràfica és una cúbica.
  • per a n=4, es tracta de la funció d'elevar a la quarta; la seva gràfica és una quàrtica.

Totes aquestes funcions prenen el valor 1 en 1. Com més augmenta l'exponent, més s'aixafa la corba sobre l'eix de les abscisses entre -1 i 1, i més gran és el seu pendent fora d'aquest interval. En particular, si m < n, llavors, per a tot x   ]0,1[,  , i per a tot x>1,  .

La funció constant 1 a banda, les funcions potencials són totes estrictament creixents sobre el conjunt dels reals positius. El seu límit quan x tendeix a +∞a és +∞, i el seu valor en 0 és 0. Sobre el conjunt dels reals negatius, cal distingir el cas d'exponent parell, en què la funció és decreixent, i el d'exponent imparell, en què la funció és creixent. Si l'exponent és imparell i diferent d'1, el graf de la funció posseeix un punt d'inflexió a l'origen.

La funció potencial   és derivable sobre tot R, i la seva funció derivada és

 

fórmula vàlida també en el cas de n=0. Si l'exponent és n>1, aquesta derivada s'anul·la en x=0 i només en aquest punt; és a dir, que 0 és l'únic punt crític de f.

La funció potencial també té primitives, que vénen donades per

 

on C és una constant arbitrària.

Les funcions potencials amb exponent natural serveixen per construir les funcions polinòmiques, i més generalment les sèries de potències.

Exponent enter negatiuModifica

 
Funcions potencials d'exponent - 1 (blau), - 2 (vermell), - 3 (verd).

En aquest cas es tracta de les funcions definides sobre R* = R-{0} per

 

amb n>0 un nombre natural. Igual que en el cas d'exponent positiu, són funcions parelles o imparelles segons que ho sigui l'exponent.

El cas de n=1 és especialment interessant, ja que es tracta de la funció d'invertir, f(x)=1/x. La seva gràfica és una hipèrbola.

Totes aquestes funcions prenen el valor 1 en el punt 1. A mesura que augmenta n, el graf de y = 1/xn s'aixafa en el domini |x|>1, mentre que el seu pendent es va fent més pronunciat en els intervals ]-1,0[ i ]0,1[.

Aquestes funcions potencials són totes estrictament decreixents sobre el conjunt dels reals positius; sobre els reals negatius són positives i creixents, o negatives i decreixents, segons que n sigui respectivament parell o imparell. El seu límit quan x tendeix a +∞a o a -∞ és 0. El seu límit quan x tendeix a 0+ és +∞a, mentre que quan x tendeix a 0- +∞a si n és parell, i -∞ si n és imparell. La gràfica posseeix per tant dues asímptotes, d'equacions x=0 i y=0.

La derivada de 1/xn és -n/xn+1. Si n>1, una primitiva de 1/xn és (-n+1)/xn-1, mentre que una primitiva de 1/x és ln |x|.

Arrels n-èsimesModifica

Article principal: Arrel aritmètica
 
Funcions potencials d'exponent 1/2 (blau), 1/3 (vermell).

Per a tot nombre natural n>0, la funció   és una bijecció

  • de   en   quan n és parell
  • de   en   quan n és imparell

La seva funció inversa és l'arrel n-èsima:

 .

El seu límit quan x tendeix a +∞ és +∞, però la gràfica està girada cap a l'eix de les abscisses (es parla de "branca parabòlica"). Aquesta gràfica és simètrica de la de la funció y=xn respecte a la diagonal y=x.

La funció f(x) = x1/n és derivable en cada punt del seu domini de definició excepte quan x=0, on el seu graf posseeix una tangent vertical. La seva derivada és

 
Prova: El teorema de la derivada de la funció inversa assegura que
 

en tot punt on   no s'anul·la. Doncs, per a tot x no nul,

 .

Igualment, la funció posseeix les primitives

 

Funció exponencial amb exponent real arbitrariModifica

 
Funcions potencials d'exponent -0,5 (vermell), 0 (negre), 0,6 (verd), 1 (blau), 1,7 (violeta)

Estudi generalModifica

Gràcies a les funcions exponencial i logarítmica, es poden estudiar les funcions potencials amb exponent un nombre real a qualsevol. La funció

 

està definida per a tot nombre real x>0. Segons els valors de a, pot ser prolongable per continuïtat a x=0, a   o a tot   (cf supra). Segons els valors de a, la prolongació pot o no ser derivable en 0.

La convexitat d'una funció està vinculada al signe de la seva derivada segona. Per a una funció potèncial depèn del signe de a(a-1).

Quadre recapitulatiu
Valor de a Prolongable en 0 Derivable en 0 Creixement Comportament a l'infinit Convexitat
a < 0 no no decreixent asímptota y = 0 convexa
a=0 constant coincident amb y=1 recta
0< a < 1 no creixent branca parabòlica d'eix OX còncava
a = 1 creixent coincident amb y=x recta
a>1 creixent branca parabòlica d'eix OY convexa

Derivada i primitivaModifica

La funció potencial   és sempre derivable en   i la seva derivada s'expressa com

 

Si l'exponent a és diferent de -1, posseeix una primitiva sobre aquest mateix interval definida per

 

mentre que per a exponent a=-1 una primitiva n'és la funció logaritme neperià  .

Creixements comparatsModifica

Les funcions logaritme i exponencial de base b>1 i les funcions potencials d'exponent a>0 tenen totes un límit infinit quan x tendeix a +∞. És per tant interessant comparar el seu creixement. Es demostra que, quan x tendeix a +∞, l'exponencial és més forta que la potència, i que aquesta és més forta que el logaritme:

 
 
Prova : Si se suposa conegut el fet que
 ,

els altres límits se'n dedueixen immediatament. En efecte

 .

Com que

 ,

hom té

 

i doncs igualmentment el límit del quocient estudiat.

D'altra banda

 .

Com que x tendeix cap a infinit, i

 ,

passa el mateix amb el quocient initial.

Infinitament petit i funció lipschitzianaModifica

Per a a>0, es té  . Es pot llavors intentar comparar la força d'aquesta convergència amb la força de convergència d'altres funcions.

Així, es diu que f és un infinitèsim d'ordre més gran o igual que xn en 0 si   és fitada en un veïnat de 0

Es diu que f és lipschitziana d'ordre a sobre un interval I si existeix un nombre real M tal que, per a qualssevol x, y de I

 .

En general, es pren a comprès entre 0 i 1, ja que si és estrictament major que 1 aquesta condició implica que f és constant.

La funció potencial d'exponent a, per a a comprès entre 0 i 1, és l'exemple més simple de funció lipschitziana d'ordre a o de funció hölderiana. En efecte, per a qualssevol nombres reals x i y estrictament positius,

 
Prova : Una factorització per   de l'expressió precedent dóna
 

Basta aleshores estudiar la funció g definida per

 

La funció potencial d'exponent a > 0 és creixent, doncs g(X) > 0. La derivada de g val

 .

La funció potencial d'exponent a-1 < 0 és decreixent, doncs g'(X) < 0. La funció g és doncs decreixent, i, per a tota X,

 

L'expressió g(X) és doncs compresa entre 0 i 1, i això acaba de provar la desigualtat per a  .

Funcions amb raó constantModifica

Les funcions potencials satisfan la propietat següent: raons iguals de x indueixen raons iguals de f(x). És a dir, si

 

aleshores

 

Recíprocament, tota funció no nul·la, definida i derivable per a x > 0, i que satisfaci tal propietat, és igual a una funció potencial.

Prova : La propietat es tradueix en que, per a tot y positiu, existeix una constant   tal que, per a cada x > 0,  .

Prenent la derivada logarítmica respecte a x d'aquesta igualtat, s'obté

 .

Fent x=1 i notant

 

s'obté, per a tot y >0,

 .

Integrant,

 

i exponenciant

 .

Desenvolupament en sèrieModifica

La funció   és desenvolupable en sèrie entera en un veïnat de   segons la fórmula

 

on

  i  

són els coeficient binomials generalitzats.

Cal notar que, per a a natural, la suma és finita: es tracta de desenvolupament del binomi de Newton. El radi de convergència d'aquesta sèrie és trivialment infinit. Si a no és natural, la suma és infinita, i el radi de convergència és  .

AplicacionsModifica

La varietat de les formes de les gràfiques de les funcions potencials les converteix en bons candidats per a la modelització de fenòmens en física, biologia[1] (al·lometria) o economia. Així que s'observa que la corba que expressa y en funció de x té un aspecte similar a una d'aquelles corbes, es pot proposar un model de la forma

 

Es busca també una modelització d'aquest tipus quan raons iguals entre valors de x indueixen raons iguals entre valors de y.

En aquesta modelització, es tracta de trobar els millors valors de K i de a que modelitzen aquesta relació. Es pot buscar a racional, es busquen llavors dos enters p i q tals que

 

o fins i tot dos enters p' i q tals que

 
 
Període (en milions de segons) de les trajectòries dels planetes del sistema solar en funció del semieix major (en milions de km)

Per exemple, la tercera llei de Kepler, que dóna la relació entre el semieix major de la trajectòria d'un planeta i el seu període, es pot observar que la corba que dóna el període en funció del semieix és del tipus potència amb a>1. A partir del quadre de mesures

Planeta semieix major R en  m període T en  s
Mercuri 57,9 7,58
Venus 108,2 19,36
Terra 149,6 31,47
Mart 227,9 59,19
Júpiter 778,3 373,32

S'intenta doncs verificar si T/R² o T²/R³ és constant. La segona temptativa és la bona i dóna una constant d'aproximadament  .

Quan la relació és més complicada, és preferible procedir a un ajust logarítmic. En efecte, si la relació entre y i x és tal que

 

aleshores hi ha d'haver una relació afí entre ln(x) i ln(y):

 

Un ajust lineal sobre el núvol de punts (ln(x),ln(y)) permet trobar llavors la funció potencial que relaciona x i y. Si

 

llavors

 

Doncs, per esbrinar si un ajust en forma de funció potencial és factible, n'hi ha prou amb col·locar el núvol de punts en una escala logarítmica, i decidir si els punts semblen alineats.

En l'àmbit econòmic, les corbes de concentració de Lorenz donen sobre l'interval [0,1] corbes que es poden modelitzar per funcions potencials. Aquesta modelització és legítima quan els fenòmens estudiats segueixen tots dos una llei de Pareto.[2]

Funció de variable complexaModifica

En l'àmbit de la variable complexa, per a tot nombre natural n es pot definir sobre   la funció  . Aquestes funcions serveixen per a construir les funcions polinòmiques sobre  , així com els desenvolupaments en sèrie de les funcions holomorfes. També és possible definir sobre   la funció   quan n és un enter negatiu.

Tanmateix, no és possible definir sobre  , de manera unívoca, la funció   quan a és un nombre real o complex arbitrari. En efecte, cal limitar-se a un d'obert de   en el qual existeixi una determinació L del logaritme complex. En tal obert,   és llavors la funció holomorfa definida per

 

NotesModifica

  1. André Ross, Fonction puissance et modélisation, Cegep de Levis-Lauzon.
  2. Marc Barbut, Note sur quelques indicateurs globaux de l'inégalité : C. Gini, V. Pareto, P. Lévy, Revue de sociologie française, vol. 25, núm. 25-4 (1984) pp. 609-622

Vegeu tambéModifica