Obre el menú principal

Grups Antiterroristes d'Alliberament

(S'ha redirigit des de: GAL)

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials espanyols que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat[1] a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar acabar amb el santuari de l'organització ETA a França,[2] establerts a partir del document del CESID Acciones en Francia de 1983.[2] Algunes de les accions dels GAL que més van transcendir foren la tortura i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala i l'Atemptat de l'hotel Monbar.[3]

Infotaula d'organitzacióGrups Antiterroristes d'Alliberament
Eugenio gutierrez tigre-01.jpg
Dades bàsiques
Tipus organització armada i organització terrorista
Forma jurídica
Creació 1983
Data de dissolució 1986
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

ActivitatModifica

L'activitat del grup va iniciar-se a final de 1983 i el 1984, quan França va iniciar les extradicions a Espanya, van baixar, reforçant-se de nou el 1985, quan les extradicions es van aturar per les protestes causades per les violacions dels drets, i s'atura amb l'arribada al poder de la dreta de Jacques Chirac a França en 1986.[4]

En la creació es suposa que van partipar Julián Sancristóbal, governador civil de Biscaia, Ricardo García Damborenea, secretario general del PSOE de Biscaia; Francisco Álvarez, cap superior de Policia de Bilbao; i Miguel Planchuelo, cap de la Brigada Regional d'informació de Bilbao.[5] Les seves accions criminals es dirigiren contra l'organització armada ETA, militants de l'esquerra abertzale o ecologistes. Els GAL foren investigats per periodistes com Ricardo Arques[2] Pedro J. Ramírez i Pepe Rei, que exposaren a l'opinió pública la seva organització, fonts de finançament i implicacions polítiques.

MembresModifica

José Amedo Fouce i Michel Domínguez actuaven com a organitzadors i reclutadors del grup,[6] que comptava amb mercenaris i membres del dissolt Batallón Vasco Español[7] van ser responsables de tortures i de la mort de 27 persones[8] i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior.

El mateix president del govern espanyol, Felipe González fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama, fins i tot per algun dels seus membres[9] tot i que no fou finalment processat,[10] i el 2010 declarà que tingué l'oportunitat d`escapçar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho. També es va negar a investigar el malversament del fons reservat del ministeri de l'interior espanyol.[11] Per la seva vinculació, foren condemnats el ministre de l'Interior espanyol de 1982 a 1988 José Barrionuevo Peña i el seu successor fins al 1993, José Luis Corcuera Cuesta, el Secretari d'Estat per la Seguretat Rafael Vera, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero, el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil de la caserna d'Intxaurrondo Enrique Rodriguez Galindo.[2][12]

ReferènciesModifica

  1. Martínez-Herrera, E. «Nationalist Extremism and Outcomes of State Policies in the Basque Country, 1979-2001» (en anglès). International Journal on Multicultural Societies, 4, 1, 2002, pàg. 1-22.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Armentia, Iker. Lasa y Zabala, los años del terrorismo de Estado (en castellà). El Diario, 15/10/2014. 
  3. Ruiz de Azua, Victorino «La mayor matanza». El Pais, 01-12-1987 [Consulta: 27 juliol 2019].
  4. Cassan, Patrick. Francia y la cuestión vasca (en castellà). Txalaparta, 1998, p. 221-222. ISBN 8481360716. 
  5. «"Respaldados y autorizados por algún responsable de Interior"». El Pais, 15-04-1995. [Consulta: 27 juliol 2019].
  6. Sorolla, Jose Antonio «El 'gal' Mattei, condenado a cadena perpetua por el atentado al Monbar». El Pais, 24-03-1989 [Consulta: 27 juliol 2019].
  7. «Felipe González utilizo a mercenarios de Franco para el GAL» (en castellà). La Gaceta, 15-01-2012. [Consulta: 8 desembre 2012].
  8. Torres Murillo, José Luis. Vascos: El Problema No Es ETA (en castellà). Editorial Visión Libros, 2008, p.186. ISBN 8498862388. 
  9. Colli, Nieves. La "X" de los GAL, 25 años despues (en castellà). ABC, 5/4/2011. 
  10. Anuaris.cat, cas GAL, 1997
  11. (castellà) Juan José Millás, Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto, entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010
  12. «Spain's state-sponsored death squads» (en anglès). BBC News, 29 juliol del 1998. [Consulta: 18 abril 2017].