Gabriel Baldrich i Palau
Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtic[1]i senador. Fill de l'hisendat Bernat Baldrich i Solé.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gabriel Baldrich y Palau 1814 el Pla de Santa Maria (Alt Camp) |
| Mort | 1885 (70/71 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 de febrer de 1869 – 1 de novembre de 1870 | |
| Circumscripció | Barcelona |
.svg){kind=small} Governador de Puerto Rico | |
| 4 d'abril de 1870 – 13 de setembre de 1871 | |
.svg){kind=small} Capità General de Catalunya | |
| juny de 1872 – novembre de 1872 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar, casteller |
| Partit | Partit Progressista |
| Carrera militar | |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar |  tinent general |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina |
Premis | |
BiografiaModifica
Liberal com era, el 1833 va ingressar a la Milícia Nacional i va participar en la Primera Guerra Carlina en el bàndol isabelí. Després aquesta guerra fou ascendit[1] al grau de tinent coronel d'infanteria el 1843; esdevenint un dels homes de confiança del general Prim a Catalunya.[1] L'estiu de 1848 Gabriel Baldrich comandava les guerrilles que es van alçar infructuosament a Tarragona.[1] El 1853 fou incorporat a les ordres directes del Ministeri de Guerra. Això no li va impedir ser un reputat casteller i arribà a cap de la Colla Joves Xiquets de Valls.[2] El 1866 Baldrich va tornar a fer costat al seu amic el general Joan Prim i Prats durant la Revolta de Villarejo de Salvanés.
El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[3] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[1] Va donar suport a la revolució de 1868, que finalment va aconseguir derrocar la ineficient monarquia borbònica, moment en el qual fou elegit diputat del Partit Progressista pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou capità general de Puerto Rico[1] del 4 d'abril de 1870 a 13 de setembre de 1871; i de juny a novembre de 1872 també fou capità general de Catalunya.[1] Amb la primera República Gabriel Baldrich fou ascendit a general de brigada, i després va anar acumulant altres ascensos fins al de tinent general.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ «Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885). Vida i fets d'un liberal polifacètic» (en castellà). Editorial Sunya. [Consulta: 24 setembre 2012].
- ↑ Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63.
Enllaços externsModifica
- Gabriel Baldrich i Palau a xtec.cat
- Documentació del general Baldrich quan fou Capità General a Puerto Rico Arxivat 2014-11-07 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel de La Serna y Hernández Pinzón |
Capità General de Catalunya (juny-novembre) 1872 |
Succeït per: Eugenio de Gaminde y Lafont |
| Precedit per: José Laureano Sanz y Posse |
Governador de Puerto Rico 1870-1871 |
Succeït per: Ramón Gómez Pulido |