Capità general de Catalunya

Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.^[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran a mans del governador civil.^[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.^[3]

Contingut

Llista de capitans generals de CatalunyaModifica

Regnat de Felip V

1713-1714 Restaino Cantelmo Stuart, duc de Popoli
1714. James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, Llíria i Xèrica
1714-1715. Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly, príncep de Tilly
1715-1719. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo
1719. Antonio del Valle (interí)
1720. Francisco Caetano de Aragón
1720-1722. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (segona vegada)
1722-1725. José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar (interí)
1725-1735. Guillaume de Melun, marquès de Risbourg
1735-1737. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (interí)
1737-1738. Joris Prosper Van Verboom, marquès de Verboom (interí)
1738-1742. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (segona vegada)
1742-1746. Santiago-Miguel de Guzmán y Spínola, marquès de La Mina

Regnat de Ferran VI

1746. Pedro de Vargas y Maldonado, marquès de Campo Fuerte.
1746-1767. Santiago-Miguel de Guzmán y Spínola, marquès de la Mina (des de 1759 regna Carles III)

Regnat de Carles III

1767. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí)
1767-1772. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla
1772-1773. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí)
1773-1777. Philippe de Cabanes, senyor de Luttange
1777-1784. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny
1784. Felix O'Neille (interí)
1784-1789. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (segona vegada) (des de 1788 regna Carles IV)