Capità general de Catalunya
El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran a mans del governador civil.[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.[3]
Inicialment el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.[4]
Llista de capitans generals de CatalunyaModifica
- Regnat de Felip V
- 1713-1714 Restaino Cantelmo Stuart, duc de Popoli
- 1714. James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, Llíria i Xèrica
- 1714-1715. Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly, príncep de Tilly
- 1715-1719. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo
- 1719. Antonio del Valle (interí)
- 1720. Francisco Caetano de Aragón
- 1720-1722. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (segona vegada)
- 1722-1725. José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar (interí)
- 1725-1735. Guillaume de Melun, marquès de Risbourg
- 1735-1737. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (interí)
- 1737-1738. Joris Prosper Van Verboom, marquès de Verboom (interí)
- 1738-1742. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (segona vegada)
- 1742-1746. Santiago-Miguel de Guzmán y Spínola, marquès de La Mina
- Regnat de Ferran VI
- 1746. Pedro de Vargas y Maldonado, marquès de Campo Fuerte.
- 1746-1767. Santiago-Miguel de Guzmán y Spínola, marquès de la Mina (des de 1759 regna Carles III)
- Regnat de Carles III
- 1767. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí)
- 1767-1772. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla
- 1772-1773. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí)
- 1773-1777. Philippe de Cabanes, senyor de Luttange
- 1777-1784. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny
- 1784. Felix O'Neille (interí)
- 1784-1789. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (segona vegada) (des de 1788 regna Carles IV)
- Regnat de Carles IV
- 1789-1792. Francisco Antonio de Lacy, comte de Lacy
- 1793-1794. Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz
- 1794. Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, marquès de las Amarillas (interí)
- 1794. Luis Firmin de Carvajal Vargas y Brun, comte de la Unión
- 1794-1796. José de Urrutia y de las Casas
- 1796. Juan Vicente de Güemes y Pacheco, comte de Revillagigedo, baró de Benilloba y Ribaroja
- 1797-1799. Agustín de Lancaster y Araciel
- 1799. Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz
- 1799-1800. Domingo Izquierdo
- 1800-1801. Pere Caro i Sureda-Valero y Maza de Lizana
- 1801-1802. Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal
- 1802-1808. Juan Procopio de Bassecourt y Bryas, comte de Santa Clara i baró de Maials
- Regnat de Ferran VII
- 1808. José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, comte de Ezpeleta de Beire
- 1808-1809. Galceran de Vilalba de Meca i de Llorac, baró de Solivella
- Regnat de Josep I (Governadors generals)
- 1810. Pierre François Charles Augereau, duc de Castiglione
- 1810. Louis Emmanuel Rey (interí)
- 1810-1811. Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre Mac-Donald, duc de Tarento
- 1811-1813. Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen
- 1813-1814. Louis-Gabriel Suchet, duc de l'Albufera
- Junta Superior de Catalunya
- 1808. Domingo Traggia Uribarri, marquès de Palacio
- 1808-1809. Joan Miquel de Vives i Feliu
- 1809. Teodoro Reding
- 1809. Antoine Malet, marquès de Coupigny (interí)
- 1809. Joaquín Blake
- 1809. Francisco Gómez de Terán y Negrete, marquès de Portago
- 1809. Jaime García-Conde (interí)
- 1810. Enrique O'Donnell y Anethan, després comte de La Bisbal
- 1810. Juan Manuel de Villena
- 1810. Carlos O'Donnell y Anethan (interí)
- 1810-1811. Miguel Antonio de Iranzo y Peralta
- 1811. Luis González-Torres de Navarra y Castro, marquès de Campoverde
- 1811-1813. Luis de Lacy y Gautier
- 1813-1814. Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia, després comte de Tarifa
- Regnat de Ferran VII (restauració)
- 1814. Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles
- 1814. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, marquès de Campo Sagrado
- 1815. Andrés Pérez de Herrasti (interí)
- 1815-1820. Francisco Javier Castaños y Aragerri, després duc de Bailén, marquès de Portugalete
- 1820-1822. Pedro Villacampa y Maza de Lizana
- 1822. José María de Santocildes y de Llanos
- 1822. Joaquín Ruiz de Porras
- 1822. Francisco Javier Ferraz y Cornel
- 1822-1823. Francisco Javier de Sentmenat-Oms y de Santa Pau y de Vera, marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau
- 1823. Fernando Gómez de Butrón (interí)
- 1823. Antoine Rotten (interí)
- 1823. Francisco de Espoz y Mina
- 1823-1824. Joaquín de Ibáñez Cuevas y de Valonga, baró de Eroles
- 1824-1825. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado (interí)
- 1825-1826. Joan Caro Sureda-Valero i Togores
- 1826-1827. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado
- 1827-1832. Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges, comte d'Espanya
- 1832-1835. Manuel de Llauder i de Camín, marquès del Valle de Ribas (des de 1833 regna Isabel II)
- Regnat d'Isabel II
- 1835-1836. Francisco de Espoz y Mina
- 1836-1836. Juan Antonio Aldama Irabien
- 1837. Francisco Serrano y Cuenca
- 1837-1839. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra
- 1839-1840. Jerónimo Valdés de Noriega, després comte de Villarin
- 1840-1842. Antonio van Halen y Sarti, comte de Peracamps
- 1842-1843. Antonio Seoane Hoyos (interí)
- 1843. José Cortínez y Espinosa (interí)
- 1843. Miguel Aráoz y Arce
- 1843. José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán
- 1843-1845. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra (segona vegada)
- 1845. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, després marquès del Duero
- 1845. Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, després comte de la Riba y Picamoixons
- 1845-1847. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches
- 1847. Manuel Gutiérrez de la Concha y de Irigoyen, després marquès del Duero
- 1847-1848. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches
- 1848. Fernando Fernández de Córdova Valcárcel
- 1848-1849. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, marquès del Duero
- 1849-1854. Ramón de la Rocha y Duji
- 1854-1855. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite
- 1855-1858. Juan Zapatero y Navas
- 1858-1862. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite
- 1862-1863. Luis García y Miguel
- 1863-1864. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, després marquès de la Sénia
- 1864-1865. Rafael Mayalde y Villaroya
- 1865. Rafael Echagüe y Bermingham, després comte del Serrallo
- 1865-1866. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig després marquès de la Sénia (segona vegada)
- 1866-1867. Manuel Gasset y Mercader, després marquès de Benzú
- 1867-1868. Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, comte de Cheste, marquès de la Pezuela
- 1868. Manuel Pavía y Lacy, marquès de Novaliches
- 1868. Joaquim de Bassols i de Maranyosa
- Govern Provisional de 1868 a 1870
- 1868-1869. Ramon Nouvillas i Ràfols
- 1869-1872. Eugenio de Gaminde y Lafont (des de 1870 regna Amadeu I)
- Regnat d'Amadeu I d'Espanya
- 1872. Manuel de La Serna y Hernández Pinzón, marquès de Irún
- 1872. Gabriel Baldrich i Palau
- 1872-1873. Eugenio de Gaminde y Lafont
- 1873. Juan Contreras y San Román
- 1873. José García Velarde
- 1873. Juan Acosta y Muñoz
- 1873. José Turón y Prats
- Govern Provisional de 1873 a 1874
- 1873-1874. Arsenio Martínez de Campos y Antón
- 1874. Rafael Izquierdo y Gutiérrez
- 1874. Francisco Serrano Bedoya
- 1874. José López Domínguez
- 1874. Fernando del Pino y Villamil (interí)
- Regnat d'Alfons XII d'Espanya
- 1874-1876. Arsenio Martínez de Campos y Antón (segona vegada)
- 1876-1879. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata
- 1879-1880. Luis de Prendergast y Gordon, marquès de Victoria de la Tunas
- 1880-1881. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
- 1881. Luis de Prendergast y Gordon, marquès de Victoria de la Tunas (segona vegada)
- 1881-1883. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (segona vegada)
- 1883-1886. José Luis Riquelme y Gómez
- Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
- 1886. Joaquín Sánchiz del Castillo
- 1886-1890. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (tercera vegada)
- 1890. Arsenio Martínez de Campos y Antón
- 1890-1893. Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (quarta vegada)
- 1893. Arsenio Martínez de Campos y Antón (segona vegada)
- 1893-1896. Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife
- 1896-1899. Eulogio Despujol y Dusay, comte de Caspe
- 1899-1901. Manuel Delgado y Zuleta
- 1901-1902. Enric Bargés i Pombo
- 1903-1905. Manuel Delgado y Zuleta (segona vegada)
- 1905-1906. Vicente Martítegui Pérez de Santamaría
- 1906-1909. Arsenio Linares y Pombo
- 1909. Luis de Santiago y Manescau
- 1909-1914. Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife (segona vegada)
- 1914-1915. César del Villar y Villate
- 1915-1917. Felipe Alfau Mendoza
- 1917. José Marina Vega
- 1917-1918. Josep Oriol Barraquer i Roviralta
- 1918. Ramón García y Menacho
- 1918-1920. Joaquim Milans del Bosch i Carrió
- 1920. Valerià Weyler i Nicolau, marquès de Tenerife (tercera vegada)
- 1920-1921. Carlos Palanca y Cañas
- 1921-1922. José Olaguer-Feliú y Ramírez
- 1922-1924. Miguel Primo de Ribera y Orbaneja, marquès d'Estella
- 1924-1930. Emilio Barrera Luyando
- 1930. Carles de Borbó-Dues Sicílies (infant d'Espanya)
- 1930-1931. Ignacio Despujol y de Sabater
- Segona República Espanyola
- 1931. Eduardo López de Ochoa
- 1931-1935. Domènec Batet i Mestres
- 1935-1936. Francisco Llano de la Encomienda
- Franquisme
- 1939. Eliseo Álvarez-Arenas y Romero (General Jefe dels serveis d'ocupació)
- 1939-1941. Luis Orgaz Yoldi
- 1941-1942. Alfredo Kindelán y Duany
- 1943-1945. José Moscardó e Ituarte
- 1945-1949. José Solchaga y Zala
- 1949-1957. Juan Bautista Sánchez González
- 1957-1962. Pablo Martín Alonso, marquès de Villatorcas
- 1962-1965. Luis de Lamo y Peris
- 1965-1967. José Luis de Montesino-Espartero y Averly, duc de la Victòria, marquès de Morella, comte de Luchana
- 1967-1971. Alfonso Pérez-Viñeta y Lucio
- 1971-1972. Joaquín Nogueras y Márquez
- 1973-1976. Salvador Bañuls y Navarro (des de 1975 regna Joan Carles I)
- Regnat de Joan Carles I
- 1976-1978. Francisco de Paula Coloma-Gallegos y Pérez
- 1978-1979. Antonio Ibáñez Freire
- 1979-1980. Luis Otero Saavedra
- 1980-1981. Antonio Pascual Galmes
- 1981-1982. Ricardo Arozarena Girón
- 1982-1983. José Antonio Sáenz de Santamaría Tinturé
- 1983-1984. Luis Sáez Larumbe
- 1984-1986. Fernando Rodríguez Ventosa
- 1986-1987. Baldomero Hernández Carreras
- Caps de la Regió Militar Pirenaica
- 1987-1990. José Luis Carrasco Lanzós
- 1991-1993. Ricardo Marzo Mediano
- 1993-1997. Antonio Martínez Teixidó
- 1997-1999. Victor Suanzes Pardo
- 1999-2000. Rafael de Valenzuela Teresa
- 2000-2003. Luis Alejandre Sintes
- 2003-2006. Francisco Boyero Delgado
- 2006-2010. Fernando Torres González
- 2010-2013. José Manuel Muñoz Muñoz
- 2013-2017. Ricardo Álvarez-Espejo García
- 2017- Fernando Aznar Ladrón de Guevara
Articles relacionatsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Pi i Arimon, 1854, p. 649-655.
- ↑ «Capità general». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Creada la Región Militar Pirenaica Oriental, con sede en Barcelona, El País, 26 de novembre de 1986
- ↑ Millán Rubio, Joaquín, Martínez Delgado, Pablo. El Palau de Capitania General de Barcelona. Departament de Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya. 2008 http://www.gencat.cat/drep/dgri/sumaris/llibre_capitania.pdf
- ↑ «BOE núm. 215» (en castellà), 07-09-2002.
BibliografiaModifica
- Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias (en castellà). Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, p. 358 [Consulta: 19 febrer 2014].
- Emilio Fernández Maldonado: Relación de Virreyes y Capitanes Generales de Cataluña (siglos XV al XXI) Arxivat 2010-09-21 a Wayback Machine..
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capità general de Catalunya |
Coord.: 41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.379383°N,2.180225°E