Joaquim de Bassols i de Maranyosa

Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Nom original	(es) Joaquín Bassols
Biografia
Naixement	13 octubre 1797 ; Barcelona
Mort	12 febrer 1877 (79 anys); Madrid
Senador al Senat espanyol
	15 abril 1872 – desembre 1872 ; Circumscripció electoral: Illes Balears
Ministre de Guerra
	5 octubre 1871 – 21 desembre 1871 ; ← Fernando Fernández de Córdova Valcárcel – Eugenio de Gaminde y Lafont →
Senador al Senat espanyol
	21 març 1871 – 15 abril 1872 ; Circumscripció electoral: Badajoz
Capità general d'Aragó
	17 novembre 1868 – 7 febrer 1871 ; ← Cándido Pieltain y Jove-Huergo – Juan Alaminos y Vivar →
Capità general de Catalunya
	17 agost 1868 – octubre 1868 ; ← Manuel Pavía y Lacy – Ramon Nouvillas i Ràfols →
Capità general de les Illes Balears
	27 octubre 1863 – 18 juliol 1866 ; ← Pedro de Mendinueta y Mendinueta – José de Reina y Frías →
Diputat al Congrés dels Diputats
	2 març 1842 – 3 gener 1843 ; Circumscripció electoral: Lleida
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Premis
	(1875) Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild; (1869) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell; (1869) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu vermell; (1856) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1855) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1852) Creu de l'Orde de Sant Hermenegild; (1840) Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica ;

Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 - Madrid, 12 de febrer de 1877) va ser un militar i polític català.

Biografia

Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del segle xix a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.^[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.^[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.

Va donar suport a la revolució de 1868 i durant uns mesos fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.^[3]

En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.^[4]