Joaquim de Bassols i de Maranyosa

polític espanyol

Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 Madrid, 12 de febrer de 1872) va ser un militar i polític català.

Infotaula de personaJoaquim de Bassols i de Maranyosa
Nom original(es) Joaquín Bassols Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1872 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1872 – 1872
Circumscripció electoral: Illes Balears
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de Guerra
5 octubre 1871 – 21 desembre 1871
← Fernando Fernández de Córdova ValcárcelEugenio de Gaminde y Lafont →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
1871 – 1872
Circumscripció electoral: Badajoz
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1868 – 1868
← Manuel Pavía y LacyRamon Nouvillas i Ràfols →
Coat of Arms of Balearics General Command.svg Capità general de les Illes Balears
1864 – 1866
← Pedro de Mendinueta y MendinuetaJosé de Reina y Frías →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat al Congrés dels Diputats

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del s.XIX a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.

Va donar suport la revolució de 1868 i durant uns mesos de 1868 fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.[3]

En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Joaquim de Bassols i de Maranyosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fitxa del Senat
  4. Vizconde de la Esperanza. La Bandera carlista en 1871. Imprenta de El Pensamiento Español, 1871, p. 60-68.