Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715)[1] va ser un militar «flamenc»[2] al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.[3]

Infotaula de personaAlbert Octavius t'Serclaes de Tilly
Nom original(es) Alberto Helfrido Octavio T'Serclaes de Tilly y Montmorency
(wa) Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(wa) Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly Modifica el valor a Wikidata
1646 Modifica el valor a Wikidata
àrea metropolitana de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1715 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capità general de Catalunya
octubre 1714 – 5 juny 1715
← François Bidal d'AsfeldFrancisco Pío de Saboya y Moura →
Capità general d'Aragó
3 abril 1711 – octubre 1714
← cap valor – Juan de Acuña y Bejarano →
Virrei de Navarra
16 setembre 1706 – 19 octubre 1709
← Fernando de Moncada y GaetanoFernando de Moncada y Gaetano → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Successió Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaT´Serclaes family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Mestre de camp general a Països Baixos espanyols, capità de la companyia de Reials Guàrdies de corps flamenques, virrei de Navarra,[4] el primer capità general d'Aragó[5] i capità general de Catalunya,[6] Gran d'Espanya i cavaller del Toisó d'Or el 3 de maig de 1702.

Era fill de Jean Werner t'Serclaes, comte de Tilly, i de Francisca de Montmorency-Robecq. És un net d'un germà del general-mercenari Joan t'Serclaes de Tilly (1559-1632). Es casà amb Maria Magdalena de Longueval de Bucquoy.[7]

Després de la caiguda de Barcelona el 1714 va organitzar la repressió i l'expulsió dels austriacistes,[8] va planificar la Ciutadella de Barcelona i va ordenar el molt mal rebut tancament de la Universitat de Barcelona i la resta de les universitats de Catalunya i el seu trasllat a Cervera.[9]

El seu germà petit, Claudi Frederic t'Serclaes (1648-1723) va servir com a general a l'exèrcit de la república de les Províncies Unides, que lluitava contra l'ocupació espanyola dels Països Baixos.

Referències

modifica
  1. Albert Octave t'Serclaes de Tilly (1646 - 1715) «Genealogia».
  2. Des del segle xvi la paraula flamenc era una sinècdoque tipus pars pro toto per a referir-se als habitants del Països Baixos Espanyols, del qual el comtat de Flandes només era una província. La familia T'Serclaes de Tilly procedia del poble de Tilly, en l'actualitat al municipi de Villers-la-Ville al ducat de Brabant (avui a Valònia) eren per tant brabançons.
  3. «Albert Octavius t'Serclaes de Tilly». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Martínez Arce, Maria Dolores; Sesé Alegre, José Maria «Algunas precisiones sobre la provisión del virreinato de Navarra en los siglos XVII y XVIII» (en castellà). Príncipe de Viana, Any 55n n°203, 1994, pàg. 551-578. ISSN: 0032-8472.
  5. «Capitán general» (castellà) Arxivat 2018-06-24 a Wayback Machine., Gran enciclopedia aragonesa, 2009
  6. Andreu Avel·lí Pi i Arimón: Barcelona antigua y moderna.
  7. Pinedo y Salazar, Juan de. Historia de la insigne orden del toyson de oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 452. 
  8. t'Serclaes de Tilly, Alberto Octavio «Facsímil de l'edicte d'expulsió». Edicte del capità de l'exèrcit borbònic de les Dues Corones sobre l'expulsió de Catalunya dels autriacístes, provinents de Castella, València i Aragó. Arxiu Històric de Girona, 10-11-1714, pàg. 1.
  9. Teodoro Peris, Josep Lluís. Vida i mort de la llengua llatina: Una polèmica lingüística al segle XVIII. volum 99 de Col·lecció Oberta: Literatura. València: Universitat de València, 2003, p. 20. ISBN 9788437056739.