Galliano Masini

Galliano Masini
	;
Biografia
Naixement	7 febrer 1896 ; Liorna (Itàlia)
Mort	15 febrer 1986 (90 anys); Liorna (Itàlia)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Veu	Tenor ; ;
Instrument	Veu

Galliano Masini (Liorna, 7 de febrer de 1896 - Liorna, 15 de febrer de 1986) va ser un tenor italià.

Biografia

Cap als divuit anys ingressà, inicialment com a baríton, a la societat coral de la ciutat Costanza e Concordia. Poc després, en esclatar la Gran Guerra, va marxar al servei militar. Tornat a Liorna, va continuar cantant al cor fins que, l'any 1920, la indisposició d'un tenor li va permetre ocupar un petit paper a Lodoletta. L'èxit va ser tal que Masini va decidir anar a estudiar a Milà sota la direcció del mestre Giovanni Laura. El debut oficial va tenir lloc el 24 de desembre de 1924 amb Tosca al Teatre Goldoni de Liorna.

Dos anys més tard, a finals de 1926, va cantar a FlorènciaL'amico Fritz, sota la direcció de Pietro Mascagni. Tot i que aquesta experiència no va ser la més feliç, també per desavinences amb el seu compositor compatriota, ràpidament li va valer l'estima de compositors i directors com Riccardo Zandonai, Gino Marinuzzi (pare), Umberto Giordano. L'associació amb Zandonai el va portar a actuar l'any 1929 al rol de Giuliano al Teatre Carlo Felice de Gènova i a Pisa amb Francesca da Rimini. Era l'inici de la seva gran temporada, i el novembre d'aquell any va actuar al Teatre Adriano de Roma amb Lucia di Lammermoor, La bohème, Madame Butterfly i La traviata.

Posteriorment va arribar a La Scala, l'Òpera de Roma i l'Arena de Verona, esdevenint una presència permanent durant molts anys. El 1928 va obtenir el seu primer contracte a l'estranger amb La bohème a Lisboa. També va ser present al Teatre Colón de Buenos Aires (debut a Cavalleria rusticana el 25 de maig de 1930), al Metropolitan Opera House (Lucia di Lammermoor, Tosca i Aïda la temporada 1938-39), a París i Chicago.

Galliano Masini amb Luisa Ferida a la pel·lícula Star of the Sea (1938) A finals dels anys trenta el cinema també va notar el seu rostre aspre i penetrant, oferint-li una participació a Regina della Scala (1936), a la qual va seguir dos anys més tard un paper protagonista a Stella del mare, que també el va llançar com a intèrpret. de cançons.

Acabada la guerra va reduir els seus compromisos, però encara va romandre actiu durant molt de temps, tant que el 16 d'abril de 1955 va decidir debutar a Liorna amb Otello. Es va retirar definitivament dels escenaris l'any 1957, interpretant Tosca i Pagliacci, de nou a la seva ciutat.

Va morir a casa seva a Livorno^[1] una setmana després de celebrar el seu noranta aniversari.

Repertori

**Repertori operístic**
Rol	Títol	Autor
Pollione	Norma	Bellini
Don José	Carmen	Bizet
Hagenbach	La Wally	Catalani
Maurizio di Sassonia	Adriana Lecouvreur	Cilea
Lord Edgardo di Ravenswood	Lucia di Lammermoor	Donizetti
Andrea Chénier	Andrea Chénier	Giordano
Loris Ipanov	Fedora	Giordano
Canio	Pagliacci	Leoncavallo
Turiddu	Cavalleria rusticana	Mascagni
Fritz Kobus	L'amico Fritz	Mascagni
Flammen	Lodoletta	Mascagni
Il piccolo Marat	Il piccolo Marat	Mascagni
Rodolfo	La bohème	Puccini
Mario Cavaradossi	Tosca	Puccini
F.B. Pinkerton	Madama Butterfly	Puccini
Calaf	Turandot	Puccini
Duca di Mantova	Rigoletto	Verdi
Alfredo Germont	La traviata	Verdi
Riccardo	Un ballo in maschera	Verdi
Don Alvaro	La forza del destino	Verdi
Radamès	Aida	Verdi
Otello	Otello	Verdi
Lohengrin	Lohengrin	Wagner
Paolo Malatesta	Francesca da Rimini	Zandonai
Giuliano de' Medici	Giuliano	Zandonai

Discografia

La forza del destino, amb Maria Caniglia, Carlo Tagliabue, Tancredi Pasero, Ebe Stignani, dir. Gino Marinuzzi - Cetra 1941
Un ballo in maschera, amb Maria Caniglia, Carlo Tagliabue, Cloe Elmo, dir. Gino Marinuzzi - dal vivo Roma 1941
Film Pagliacci (film-només veu), amb Onelia Fineschi, Tito Gobbi, regia Mario Costa 1948
La forza del destino (film-només veu), amb Caterina Mancini, Tito Gobbi, Giulio Neri, Cloe Elmo, dir. Gabriele Santini-regia Carmine Gallone 1949

Filmografia

Regina della Scala, direcció cinematogràfica de Guido Salvini i Camillo Mastrocinque (1936)
Stella del mare, direcció de Corrado d'Errico (1938)

Referències

↑ Mario Fedrigo, Interviste d’annata: Galliano Masini (1896-1986), su GBOPERA, 14 febbraio 2013. URL consultato il 15 settembre 2020.

Bibliografia

Fulvio Venturi, Galliano Masini. L'uomo, la voce, Debatte, 2007
Mauro Calvetti, Galliano Masini, Belforte Editore Libraio, 1986 ISBN 9788879971287

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galliano Masini

[1] Mario Fedrigo, Interviste d’annata: Galliano Masini (1896-1986), su GBOPERA, 14 febbraio 2013. URL consultato il 15 settembre 2020.

[1]