Obre el menú principal
Vi fi amb tapa de formatge i becs.
Salmorejo cordovès.
Formatge de Grazalema.
Espetos de sardines de la Costa del Sol.
Mollete amb oli d'oliva, un desdejuni andalús típic.
Faves amb pernil.

Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia. La seva cuina és molt variada i hi ha diferències entre la costa i les zones d'interior, la cuina andalusa forma part de la dieta mediterrània. Es troba molt lligada al consum de l'oli d'oliva, els fruits secs, el peix i la carn. A la la pastisseria es pot observar la gran influència de la gastronomia d'Al-Àndalus, amb l'ús de les ametlles i la mel, sent molt famosos els dolços nadalencs d'aquesta regióː els mantecados, els polvorons i els alfajores.

Contingut

Tècniques de cuinaModifica

FritadaModifica

La tècnica de la fritada és domini dels andalusos, especialment amb oli d'oliva, que es produeix principalment a les províncies de Jaén (en règim gairebé de monocultiu), Còrdova, Cadis, Granada Huelva i Sevilla .

La friturita es realitza amb abundant oli calent, enfarinat «a l'andalusa», és a dir, exclusivament amb farina, sense ou o altres ingredients, si bé s'usa farina de almorta, especial per arrebossats. La fritada és molt coneguda allí per tots els habitants i on més es mengen són en els llocs de costa.

IngredientsModifica

Peixos i mariscosModifica

El peix fregit i el marisc son molt consumits a la zona del litoral. Destaquen la tonyina vermella del Golf de Càdis, el Carideus de Motril, el llagostí de Sanlúcar de Barrameda, la gamba de Huelva i el xanguet de Màlaga.

Amb cinc províncies costeres, el consum de peix i marisc és molt elevat.

CarnsModifica

S'ha de mencionar especialment el porc ibèric i la carn de caçera. El porc ibèric de Jabugo és únic al món, quedant limitada la seva producció pel seu procès de criança, que requereix una hectària d'alzina o alzina surera, aconseguint aixís uns músculs amb poc greix, que els fan excepcionals, la qual cosa unida a la climatologia de la Serra Nord de Huelva i els seus vents produeixen pernils serrans. Del porc ibèric també s'obtenen carns, que es poden consumir a milers de restaurants per tot Andalusia. Una de les elaboracions cuites de carn són els calls a l'andalusa. Serra Morena és coneguda per la seva carn de caça, especialment per la seva caça major, sent les carns de senglar i cérvol les més consumides. A la Serra de Cadis són típics els plats de senglar, conill, cérvol i cabirol.

El pernil serrà es produeix a les zones de Sierra Morena i Sierra Nevada, com el Pernil de Jabugo, el de Los Pedroches o el de Trevélez. Les tres son denominacions d'origen i tenen una qualitat contrastada. En el cas dels pernils de Huelva i de la Vall de los Pedroches son de porc ibèric i, en el cas de Trevélez, de porc blanc, no obstant el seu curat al microclima de la cara nord de Sierra Nevada li ofereix una qualitat excepcional.

Hortalisses i cerealsModifica

Les hortalisses son la base dels plats com l'alboronia i la pipirrana. Especialment característiques son les sopes fredes i calentes elaborades amb oli, vinagre, pa, tomàquet all i pebrot, com el gaspatxo, el salmorejo, la porra antequerana, l'all calent, la sopa campera o l'ajoblanco. La pastissería mostra una gran influència de la cuina d'Al-Àndalus, amb l'ús de les ametlles i la mel, sent molt coneguts els dolços nadalencs fets als convents de clausura femeninsː els mantecados, els polvorons, els pestinyos, els alfajores, les yemas de San Leandro i els amarguillos.

Pel que fa als plats elaborats a base de cereals, a l'Andalusia Oriental es consumeixen molt les migues de farina, molt semblant a les gatxes manxegues que a les migues més ben dit. A l'Andalusia Occidental, no obstant, son les poleàs els que ocupen el seu lloc. Al trobar-se sote el Guadalquivir, el major productor d'arròs d'Espanya, també es poden tastar excel·lents arrossos. Hi ha excel·lets bolets comestibles, una d'elles és el gurumelo (Amanita ponderosa). Un dels menjars típics és el gaspatxo, que conté un gran número d'hortalisses i, en algunes elaboracions, també fruita.

LàcticsModifica

En el cas dels làctics, destaquen els formatges d'ovella i de cabra. El més valorat entre els especialistes del formatge son el formatge de cabra payoyo, típic de la província de Càdis.

RebosteriaModifica

 
Pestinyo.

BegudesModifica

Coneguts arreu del món, son els vins de Xerès. També destaca el manzanilla de Sanlúcar de Barrameda, elvi blanc de Càdis, el pajarete, els delComtat de Huelva, els de Montilla-Moriles, els de Màlaga, la tintilla rotenya, el mosto d'umbrete, etc. Molt apreciats són també els licors, com l'anís o el rom elaborat a Motril. Les cerveses més conegudes són la Cruzcampo, l'Alhambra o Victòria.

DesdejunisModifica

Un dels plats que representa el típic esmorzar andalús és un tipus de desdejuni lleuger que consta, principalment, d'un tros de pa amb oli d'oliva. També se li afegeix all i sal o sucre. Un altre tipus de desdejuni andalús, més contundent i amb major abundància calórica, és el pa untat amb llard vermell, és a dir, llard de porc amb espècies com pebre vermell, llorer i orenga.

Plats típicsModifica

 
Pringá.
 
Olives aliñás.
 
Les tapes estan molt arrelades culturalment a Andalusia Oriental.

EntrantsModifica

  • Olives aliñás
  • Porra antequerana (Màlaga)

Sopes i bullitsModifica

  • Ajoblanco (Granada i Màlaga)
  • Gachas
  • Cigrons amb bacallà
  • Gaspatxo
  • Gazpachuelo (Màlaga)
  • Faves amb calçons
  • Faves fregides amb pernil (Granada)
  • Molles (Còrdova, Granada, Màlaga, i Almeria)
  • Molles de farina (Granada)
  • Olla andalusa
  • Remojón o picadillo de taronges (Màlaga)
  • Salmorejo (Còrdova)
  • Abajao (Cadis)

VerduresModifica

  • Alboronía (només a Andalusia Occidental)
  • Alcauciles farcits (Cadis i Sevilla)
  • Andrajos (Jaén, Almeria i Granada)
  • Piriñaca (Cadis)

CarnsModifica

  • Flamenquín (Còrdova)
  • Ous a la flamenca
  • Xai lojeño (Loja)
  • Llom d'orsa (o «a l'orsa»)
  • Plat de les muntanyes (Màlaga)
  • Pringá

PeixosModifica

  • Tonyina encebollado (Cadis)
  • Fideus amb verat (Cadis)
  • Etzibo de sardines (Màlaga)
  • Eriçons de mar (Cadis)
  • Ortiguillas (Cadis)
  • Papes/Papes amb chocos
  • Cigrons amb chocos (Cadis)
  • Peix adobat (també anomenat bienmesabe)
  • Pescaíto fregit
  • Soldaditos de Pavía
  • Truita de Riofrio (Riofrio, Loja)
  • Urta a la roteña (Cadis)

Postres i dolçosModifica

  • Indalotes (Almeria)
  • Lagrimicas (Almeria)
  • Poleá (Cadis)
  • Tocino de cel (Jerez de la Frontera, Cadis)
  • Pestiños
  • Coques d'oli
  • Alfajores
  • Pa de Cadis
  • Candié (Jerez de la Frontera, Cadis)
  • Pionono (Granada)
  • Rosco de Loja (Granada)
  • Nochebueno (Granada)
  • Hojaldrina
  • Gachas dolços
  • Alpisteras de Sanlúcar (Cadis)
  • Amarguillo (Cadis)
  • Coca del dilluns de Quasimodo (Cadis)
  • Coca marró (Cadis)
  • Pastís cordovès (Còrdova)
  • Turrolate (Còrdova)
  • Hochío
  • Granissat d'ametlla (Màlaga)
  • Pa de figa
  • Coca boja (Màlaga)
  • Gemmes del Tajo (Màlaga)
  • Mostachón (Utrera, Sevilla)
  • Entornao (Sevilla)
  • Coca anglesa (Sevilla)
  • Gemmes de Sant Leandro (Sevilla)
  • Bescuits marcheneros (Sevilla)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica