Gavot
El gavot, pingdai o cauet (Alca torda) és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És l'única espècie del seu gènere. Habita les costes nòrdiques d'Europa i a l'hivern a la Mediterrània occidental, essent comú als Països Catalans. Aquest és un parent pròxim dels pingüins àrtics (que es van extingir i que no s'han de confondre amb els antàrtics, que pertanyen a una altra família).
Alca torda ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Enregistrament | |
![]() | |
Dades | |
Envergadura | 0,661 m ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 22694852 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Alcidae |
Gènere | Alca |
Espècie | Alca torda ![]() Linnaeus, 1758 |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
![]() ![]() |
MorfologiaModifica
Mesura 40-41 cm de llargària total i 60-69 cm d'envergadura alar. Pesa 700 g. És de color blanc, amb les parts superiors negres. Presenta una fina franja alar blanca. Té el Coll curt, el bec gran, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca. La Cua és llarga i punxeguda. A l'hivern, quan és al Mediterrani, mostra els costats del coll de color blanc, mentre que a l'estiu els té negres.
EcologiaModifica
Habiten vora els penya-segats, mentre que a l'estiu vola mar endins. Mengen peixos (com ara arengs, sonsos -Gymnammodytes cicerellus-, capelins -Mallotus villosus-, sardina -Sardina pilchardus-, seitó -Engraulis encrasicholus, etc.), crustacis i cucs marins. Són excel·lents cabussadors, però tenen molt poca traça per caminar. Tenen el vol potent, recte i brunzent com el d'un coleòpter. Neden com una ànnera amb la cua cap dalt. Poden pescar sota l'aigua fins a fondàries de 7 m. S'impulsen amb les ales i empren les potes com a timó.[1] Nidifiquen a terra i en grans colònies denses i mixtes amb cadafets (Fratercula arctica), gavines tres-dits (Rissa tridactyla) i pingdais becfins (Uria aalge). Cova un únic ou de color variable (blanc, verd blavenc o crema) i de 75 mm de mida. Els pollets triguen 19-20 dies en abandonar el niu. Les principals colònies de cria dels gavots són a:
- Helgoland a Alemanya (54° 10′ N).
- Staple Island, Farne Islands al Regne Unit (55° 38′ N) -de maig a mitjan juliol-.
- Runde a Noruega (62° 24′ N) -3.000 parelles-.
- Látrabjarg a Islàndia (65° 30′ N) -230.000 parelles, de juny a juliol, que suposen el 40% de la població total del planeta-.
- Grímsey a Islàndia (66° 33′ N).
Parella de gavots amb el seu pollet fotografiats a Islàndia
Pingdais fotografiats a les Illes Lofoten (Noruega)
ReferènciesModifica
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. plana 60. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externsModifica
- «gavot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- El pingdai a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- El pingdai a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta espècie. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)