Obre el menú principal

El sonso,[4] també conegut com a barrinaire, trencavits, enfú (Menorca), espetolí (Mallorca), sageta o moix (a les Pitiüses) (Gymnammodytes cicerelus), és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes. És l'únic representant de la família dels ammodítids al mar Mediterrani.

Infotaula d'ésser viuSonso
Gymnammodytes cicerelus
Gymnammodytes cicerelus.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198630
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaAmmodytidae
GènereGymnammodytes
EspècieGymnammodytes cicerelus
(Rafinesque, 1810)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Mida petita amb el cos molt prim, allargat, cilíndric i lleugerament comprimit.
  • Té un cap punxegut amb una taca blava i l'opercle de color groc.
  • El dors és de color verd fosc amb bandes longitudinals argentades als costats.
  • El ventre és argentat. Els mascles poden assolir 17 cm de longitud total.
  • Només té escames a la part posterior del cos.
  • La línia lateral es troba molt a prop de l'aleta dorsal i té ramificacions.
  • La boca és protràctil.
  • La mandíbula inferior és prominent i no té dents.
  • L'aleta dorsal és llarga i ondulada, sense radis durs.
  • Les pectorals són petites.
  • Manca d'aletes pèlviques.
  • L'anal és curta i ondulada.
  • La caudal és escotada.[5][6]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a l'Atlàntic oriental i a la Mar Mediterrània, incloent-hi la Mar Adriàtica, la Mar Egea, la Mar Negra, Portugal, Senegal, el sud del Marroc, Mauritània i Angola.[6]

ReproduccióModifica

Els sonsos s'atansen a la costa durant l'hivern i la primavera per desovar. Els ous són adherits a la sorra. La larva és planctònica.[7]

Hàbitat i costumsModifica

És una espècie gregària i bentònica de fons sorrencs, en els quals s'enterra. Formen bancs a zones costaneres i s'alimenten de zooplàncton.

GastronomiaModifica

 
Sonsos fregits amb pa amb tomàquet

Es captura amb un arc anomenat sonsera o sonsotera i es troba als mercats de la costa catalana sobretot durant l'estiu, tot i que a les illes Balears és un peix de poc interès comercial i es pesca juntament amb el jonquillo o xanguet.[7] És molt apreciat en fritura tant a les costes provençals com a les catalanes (igual que el joell -Atherina boyeri- i el xanguet -Aphia minuta)-). Normalment, els sonsos s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los.

ReferènciesModifica

  1. Duncker, G. & Mohr, E. 1935. Die nordeuropäischen Ammodytes-Arten des Hamburger Zoologischen Museums. Zool. Anz. 216-220.
  2. BioLib
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Sonso - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 213-214.
  6. 6,0 6,1 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 214.

BibliografiaModifica

  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Quéro, J.-C., 1990. Ammodytidae. p. 920. A J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  • Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri. Pls. 1-20.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externsModifica