Viquipèdia

Joell

espècie de peix

El joell, la cabeçuda, el jovell, el moixó, el moixonet, el xanguet o el xanquet[2] (Atherina boyeri) és un peix teleosti del gènere Atherina pertanyent a la família dels aterínids.[3]

Infotaula d'ésser viuJoell
Atherina boyeri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN2352 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAtheriniformes
FamíliaAtherinidae
GènereAtherina
EspècieAtherina boyeri Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Exemplars de la Toscana (Itàlia)
Exemplars de la desembocadura del riu Negro (Ḷḷuarca, Astúries)

Descripció

modifica
  • És un peix petit i de forma allargada que no ultrapassa els 20 cm de llargària total.
  • 7-10 espines i 8-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 10-18 radis tous a l'anal.
  • El diàmetre dels ulls és més ample que la longitud del musell.[4][5][6]

Subespècies

modifica

Reproducció

modifica

Té lloc per primera vegada quan arriba als 1-2 anys de vida. Les poblacions d'aigua dolça del riu Guadalquivir fresen entre l'abril i el juny, mentre que les del llac Trichonis (Grècia)[8] ho fan entre el març i l'octubre. Els ous tenen apèndixs llargs i peluts que els serveixen per adherir-se a les algues filamentoses i a 2-6 m de fondària. Les larves són pelàgiques, tot i que, sovint, formen moles a prop de les costes.[9]

Alimentació

modifica

Menja petits crustacis, cucs, mol·luscs i larves de peixos.[4]

Depredadors

modifica

És depredat pel sorell (Trachurus trachurus) (a Grècia), Alosa brashnikovi (Rússia),[10] Alosa fallax (Portugal),[11] el llobarro (Dicentrarchus labrax) (la Gran Bretanya), la lucioperca (Sander lucioperca), el silur (Silurus glanis) i la rata de mar (Uranoscopus scaber) (Grècia).[12][13]

Hàbitat

modifica

És un peix d'aigua marina, salabrosa i dolça;[14][15] demersal; amfídrom[16] i de clima subtropical (53°N-20°N, 18°W-42°E). Tot i que és un peix marí, tolera les baixes salinitats i es pot trobar també als aiguamolls i albuferes costaners i, àdhuc, a l'aigua dolça dels cursos inferiors d'alguns rius.[4][17]

Distribució geogràfica

modifica

Es troba a la vora dels litorals de la mar Mediterrània,[18][19][20][21][22] la mar Negra[23] i la mar Càspia. A l'oceà Atlàntic és present des del Portugal continental[24] fins a Mauritània i Madeira,[25] encara que n'hi ha poblacions aïllades a les costes d'Anglaterra i dels Països Baixos.[26][27] Ha estat introduït al mar d'Aral, el llac Trasimè (Itàlia) i, potser, a altres llacs italians.[9][28][1][4]

Gastronomia

modifica

És molt apreciat en fregitel·les tant a la cuina occitana com a la catalana, igual que la llengüeta rossa (Aphia minuta) i el sonso (Gymnammodytes cicerellus). Normalment, els joells s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los en oli d'oliva.[29]

Observacions

modifica

És inofensiu per als humans, de costums gregaris i té una esperança de vida normal de vida d'1-2 anys (poques vegades arriba fins als quatre).[9][4]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Atherina boyeri a Fishbase
  5. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  6. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  8. ↑ Daoulas, C., Economou, A.N., Stoumboudi, M.T., Psarras, T. i Barbieri-Tseliki, R., 1997. Larvae development in a landlocked population of Atherina boyeri in Lake Trichonis, Greece.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Freyhof, J.; Kottelat, M. (2008). "Atherina boyeri (errata version published in 2020)." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 3 abril 2023]
  10. ↑ Vetchanin, V.I., 1984. Feeding of the astrakhan shad, Alosa brasnikovi (Clupeidae), in the southeastern Caspian sea. J. Ichthyol. 24(5):143-147.
  11. ↑ Assis, C.A., P.R. Almeida, F. Moreira, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Diet of the twaite Alosa fallax (Lacépède) (Clupeidae) in the River Tagus Estuary, Portugal. J. Fish Biol. 41(6):1049-1050.
  12. ↑ FishBase (anglès)
  13. ↑ Stolyarov, I.A., 1985. Dietary features of catfish, Silurus glanis, and pike-perch Stizostedion lucioperca, in Kyzlyarsk Bay, northern Caspian Sea. J. Ichthyol. 25(2):140-145.
  14. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.
  15. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  16. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  18. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.
  19. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  20. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editore), Roma. 244p.
  21. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  22. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  23. ↑ Salekhova, L.P., N.S. Kostenko, T.A. Bogachick i O.N. Minibaeva, 1988. Composition of ichthyofauna in the region of the Karadag State Reserve (Black Sea). J. Ichthyol. 28(2):16-23.
  24. ↑ Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  25. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  26. ↑ Wolff, W.J., 2005. Non-indigenous marine and estuarine species in the Netherlands. Zool. Med. Leiden 79(1)31iii.2005:1-116.
  27. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  28. ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Atherinidae. P. 1207-1210.
  29. ↑ «Atherina (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 21 de març 2014. [Consulta: 3 setembre 2011].

Bibliografia

modifica
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  • Creech, S., 1991. An electrophoretic investigation of populations of Atherina boyeri (Risso, 1810) and Atherina presbyter (Cuvier, 1829) (Teleostei: Atherinidae): genetic evidence in support of two species. J. Fish Biol. 39(6):807-816.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (editors), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN red list of threatened species. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya. xviii + 61 p. (amb 1 CD-ROM).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sparta, A., 1942. Uova e larvae di Atherina rissoi C.V. ottenute da fecondiazione artificiale, e stadi post-embrionali raccolti nel plancton. Arch. Oceanogr. Limnol. 2:161-168.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wonham, M.J., J.T. Carlton, G.M. Ruiz i L.D. Smith, 2000. Fish and ships: relating dispersal frequency to success in biological invasions. Mar. Biol. 136(6):1111-1121.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joell&oldid=32973775»