Montornès del Vallès

municipi de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Gegants de Montornès del Vallès)

Montornès del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental. S'estén per la vall baixa del riu Mogent, fins prop de la seva confluència amb el riu Congost per a formar el Besòs (aquests dos darrers rius formen en part el límit W del terme), i accidentat al sector SE pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (turó de Sant Miquel de Montornès, 413 m)

Plantilla:Infotaula geografia políticaMontornès del Vallès
Imatge
Vista general de Montornès del Vallès

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 32′ 40″ N, 2° 16′ 01″ E / 41.544369°N,2.267033°E / 41.544369; 2.267033
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
CapitalMontornès del Vallès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població16.800 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.647,06 hab./km²)
Llars36 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMontornesenc, montornesenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud116 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataIzan Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08170 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08136 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081363 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmontornes.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

Història modifica

La recerca arqueològica confirma la presència a la zona d'assentaments neolítics (jaciment de la bòbila d'en Joca, cistes de la Torrassa, etc.), ibèrics (Poblat del Turó de Sant Miquel)[1] i romans (fortificació de Can Roina, terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa).

L'any 1108 apareix documentat el castell de Montornès,[2] que fou propietat comtal fins que el 1342 Pere el Cerimoniós el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d'Ametlla per la de Montornès.

Com a municipi es va formar a partir del segle xix al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, formà el terme del Castell de Montornès. Posteriorment es va passar a anomenar Sant Miquel de Montornès.

A Montornès es va lliurar la penúltima batalla de la Guerra dels Remences, el 4 gener de 1485. El veguer de Barcelona, el temible Pere Anton de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bartomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala. La victòria comportà, mesos més tard, l'alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia les bases pel progrés social de l'època Moderna.[3]

Posteriorment el terme va mantindre la seva vida agrícola només alterada per la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, el bandolerisme, la Guerra del Francès i la Guerra Civil espanyola.

L'any 1933 es va segregar del terme el fins llavors veïnat de Vallromanes.

L'any 1940, acabada la Guerra Civil espanyola, Montornès tenia poc més de mil habitants. No va ser fins a l'any 1964 que hi hagué la gran transformació. Aquesta va arribar amb la inauguració, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Es van construir fàbriques i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre del centre urbà.

Seguidament va haver-hi una arribada massiva d'immigrants procedents del sud d'Espanya que va fer augmentar considerablement la població del municipi.

Les feines del camp es van anar substituint per les activitats de producció i serveis.

L'any 1984 el sector anomenat popularment el Raval es va segregar del terme juntament amb una part del municipi de La Roca del Vallès, formant un nou municipi independent: Vilanova del Vallès.

Des de llavors el municipi no ha deixat de fer créixer la seva indústria. I no ha parat de rebre immigrants, aquest cop de tot el món.

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Félix Montero Garcia PSUC 19/04/1979 --
1983–1987 Félix Montero Garcia / Esteban López Torreblanca PSUC 28/05/1983 --
1987–1991 Esteban López Torreblanca IC 30/06/1987 --
1991–1995 Esteban López Torreblanca / M. Pilar Carrillo Márquez IC 15/06/1991 --
1995–1999 José M. Ruiz Alarcón PSC 17/06/1995 --
1999–2003 José M. Ruiz Alarcón / Daniel Cortés Martín PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Daniel Cortés Martín PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Daniel Cortés Martín PSC 16/06/2007 --
2011–2015 José Antonio Montero Domínguez ICV-EUiA 11/06/2011 --
2015–2019 José Antonio Montero Domínguez ICV-EUiA 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Demografia modifica

Entitat de població Habitants
Montornès Centre 12.293
Montornès Nord 3.749
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
38 41 36 250 546 1.180 1.149 1.179 1.044 1.112

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.169 1.264 1.011 1.166 1.402 7.364 10.128 10.869 10.929 10.929

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
11.970 12.098 12.426 13.171 14.065 14.516 15118 15819 16.192
16.217

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
16.218
16.263
16.644
16.707 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

En el cens del 1940 es produeix la desagregació de Vallromanes (402 hab.), i el 1981 la de Vilanova del Vallès (1.322 hab).

Festa Major modifica

La Festa Major de Montornès se celebra el tercer cap de setmana de setembre. Dels diferents actes que s'inicien divendres a la nit i conclouen el dilluns següent, destacaríem diversos moments que fan característica i pintoresca aquesta festa major:

El primer d'ells, és conegut com la "cremada de l'Ajuntament". La colla de diables del poble munta cada any un espectacle pirotècnic i musical en el qual sembla que es cremi la Casa de la Vila. Alguna vegada, es va fer el mateix espectacle, però tenint com a base l'església romànica del poble. Un altre moment especial és el corre-foc que, després de repartir foc i soroll pels carrers del poble acompanyats d'altres colles convidades, acaben la seva passejada a la Plaça Pau Picasso amb un mar de foc.

Cal destacar també, el "Ball de la Batalla" que duu a terme la colla de gegants de Montornès protagonitzada pels dos gegants del poble: en Pere Anton de Rocacrespa i en Bartomeu Sala. És l'única dansa de gegants en la que un dels dos, en Pere Anton que és el soldat, cau a terra vençut, sostingut a l'últim moment pels membres de la colla gegantera.

Per últim, cal destacar els moments que ens ofereixen les diferents colles del poble amb les seves propostes i activitats que, any rere any, s'esforcen a mantenir i dur a terme.

Masies modifica

Entitats modifica

  • Drac i Diables de Montornès
  • Gegants de Montornès del Vallès[4]
  • Club Atletisme Montornès
  • Centre d'estudis de Montornès
  • Esbart Dansaire La Lira
  • Penya Pere Anton
  • Penya Els Bartomeus

Referències modifica

  1. Planas, Mònica «Dos noms per a un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  2. Corominas, Joan. Onomasticon cataloniae: els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 367. ISBN 847256844X. 
  3. Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 86. ISBN 8497889266. 
  4. «Exposició “20 anys de gegants”». Ajuntament de Montornès, setembre 2009. [Consulta: 15 febrer 2011].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica