Gemini 3
La Gemini 3 fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 23 de març de 1965[1] amb un coet Titan-2-GLV.[2] Fou el primer vol Gemini tripulat, el setè vol estatunidenc i el 17è vol espacial tripulat des de la Terra (incloent-hi els vols de l'X-15 per sobre de 100 quilòmetres). També fou l'últim vol espacial controlat des del Cap Canaveral.
 | |||||||||||||||
 Els astronautes Young i Grissom es dirigeixen a la rampa que porta a l'ascensor que els elevarà fins la nau espacial en la qual duran a terme la primera missió Gemini tripulada. Vesteixen els vestits G3C intravehiculars.  | |||||||||||||||
| Tipus de missió | vol espacial tripulat i nau Gemini | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  NASA | ||||||||||||||
| Núm. SATCAT | 01301 | ||||||||||||||
| Durada de la missió | 4 hores, 52 minuts, 31 segons | ||||||||||||||
| Distància viatjada | 128,748 quilometres (80,000 mi) | ||||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||||
| Nau espacial | nau Gemini Gemini 3 | ||||||||||||||
| Fabricant | McDonnell Aircraft Corporation | ||||||||||||||
| Massa | enlairament: 3.236,9 kg | ||||||||||||||
| Tripulació | |||||||||||||||
(E-D) Grissom, Young | |||||||||||||||
Membres
| |||||||||||||||
Equip de reserva
| |||||||||||||||
| Indicatiu | Molly Brown | ||||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Vehicle de llançament | Titan II GLV | ||||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Recuperat per | USS Intrepid | ||||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||||
← Gemini 2
Gemini 4 → | |||||||||||||||
Tripulació
modificaTripulació[3]
| Posició | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant pilot | Virgil Ivan Grissom Segon i darrer vol espacial que efectuà vol espacial | |
| Pilot | John W. Young Primer vol espacial vol espacial | |
Tripulació de reserva[3]
| Posició | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant pilot | Walter Schirra | |
| Pilot | Thomas P. Stafford | |
Aquesta va ser la tripulació principal al Gemini 6
Tripilació original
| Posició | Astronauta | |
|---|---|---|
| comandant pilot | Alan B. Shepard | |
| Pilot | Thomas P. Stafford | |
La tripulación de Gemini 3 es va haver de canviar després que Shepard patís trastorn de l'oïde intern a finals de 1964.
Tripulació de suport[3]
- Roger B. Chaffee (Houston)
- L. Gordon Cooper, Jr. (Cap Kennedy)
Paràmetres de la missió
modifica- Massa: 3,236.9 kg
- Perigeu: 161.2 km (100.2 mi)
- Apogeu: 224.2 km (139.3 mi)
- Inclinació: 32.6 graus
- Període: 88.3 minuts
Objectius
modificaL'objectiu principal de la missió era provar la maniobrabilitat de la nova nau Gemini. A l'espai, la tripulació va engegar els propulsors per a canviar el pla de la seva òrbita i baixar a una altitud menor. Es van aconseguir altres èxits amb el llançament de la Gemini 3: dues persones van volar a bord d'una nau espacial nord-americana (la Unió Soviètica va llançar una tripulació de tres persones al Voskhod 1 el 1964 i una tripulació de dues persones tan sols uns dies abans a la Voskhod 2), i la primera reentrada amb tripulació on la nau espacial va ser capaç de produir una sustentació per canviar el punt de'aterratge.
L'anècdota
modificaL'únic incident important durant la fase orbital va suposar un sandvitx de carn curada que Young havia havia pujat a bord d'amagat, ocultant-lo en una butxaca del seu vestit espacial Tot i així el director d'operacions de l'equip de vol Deke Slayton va escriure en la seva autobiografia que havia donar a Young permís per fer-ho. A Grissom aquest "contraban" li va fer gràcia, i va dir més endavant: "Després del vol, els nostres superiors de la NASA ens van informar de manera inequívoca que els sandvitxos de carn curada no classificats per l'home havien sortit per a futures missions espacials. Però l'oferta simpàtica de John d'aquest producte estrictament no reglamentari segueix sent un dels aspectes més destacats del nostre vol per a mí".[4][5]
Els tripulants van fer-li unes quantes queixalades. Les molles que van fer podrien haver causat estralls a l'electrònica de la nau, de manera que van ser amonestats quan van tornar a la Terra. Es va advertir a les altres tripulacions que no es permetrien aquest tipus de bromes.[6]
Referències
modifica- ↑ Harbaugh, Jennifer. «Gemini 3 Mission», 24-04-2015. [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ «Titan-2-GLV» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gemini 3» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ «A Congressional Hearing Was Called Because An Astronaut Snuck A Corned Beef Sandwich Into Space» (en anglès). Business Insider, 28-08-2012. [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ «Our Gemini Astronauts Tell Their Own Story». Miami News, 02-04-1965.
- ↑ «Detailed Biographies of Apollo I Crew - Gus Grissom» (en anglès). NASA. [Consulta: 18 juliol 2019].
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Hacker, Barton C; Grimwood, James M. On the Shoulders of Titans: A History of Project Gemini (en anglès). NASA, 1977 (NASA History Division, Office of Policy and Plans. NASA History Series). ISBN 9781493775910. Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine.
- Harland, David M.; Ulivi, Paolo. Robotic Exploration of the Solar System Part I: The Golden Age 1957-1982 (en anglès). Springer, 2007. ISBN 9780387493268.
- Kraft, Christopher. Flight: My Life in Mission Control. lume; Edición, 2002. ISBN 978-0452283046.
- Reeves, Robert. The Superpower Space Race: An Explosive Rivalry through the Solar System (en anglès). Plenum Press, 1994. ISBN 0-306-44768-1.
Enllaços externs
modifica
- Gemini 3 - Astronautix
- Transcripcions de ràdio de la Gemini 3 Arxivat 2011-05-05 a Wayback Machine..
- Història del programa Gemini Arxivat 2010-01-13 a Wayback Machine..
- Dossier de premsa de Gemini 3.