Georges Millardet

Georges Millardet (Bordeus, 15 d'octubre de 1876 – París, 19 de setembre de 1953) fou un romanista francès, especialitzat en l'occità (particularment en el gascó) i en la dialectologia.

Georges Millardet

Biografia
Naixement	15 octubre 1876 Bordeus (França)
Mort	19 setembre 1953 (76 anys) Bordeus (França)
Activitat
Camp de treball	Filologia romànica, dialectologia, fonètica, gascó, història de la literatura, geografia lingüística i gramàtica històrica
Ocupació	professor d'universitat (1933–1947), professor d'universitat (1911–1913), dialectòleg, professor d'universitat, editor, romanista, escriptor, lingüista
Ocupador	Universitat de París
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1921–) Comité des travaux historiques et scientifiques
Professors	Édouard Bourciez
Influències	Jules Gilliéron, Jean-Pierre Rousselot i Maurice Grammont
Família
Pare	Pierre-Marie-Alexis Millardet

Vida

Millardet va estudiar a Bordeus amb Édouard Bourciez i feu l'examen d'agregació, convertint-se en professor d'institut. El 1910 va defensar a París les dues tesis sobre dialectologia gascona Étude de dialectologie landaise (que es va publicar en dos volums amb el títol de Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne, Tolosa 1910, i Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels, Tolosa 1910, reeditada Nova York 1971), i amb l'edició Recueil de textes des anciens dialectes landais (Paris 1910).

Des de 1911 va ser professor a la Universitat de Montpeller i des de 1933 fins a la jubilació el 1947 a la Universitat de la Sorbona. Precisament a la Universitat de Montpeller fou professor de Joan Coromines; l'estada a Montpeller fou una fita important en la vida de Coromines.

La seva obra Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes (París 1923) s'insereix en el debat metodològic al voltant de les tesis sobre la geografia lingüística de Jules Gilliéron.

Des de 1921 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra

• Petit atlas linguistique d'une région des Landes. Contribution à la dialectologie gasconne. Tolosa, 1910
• Études de dialectologie landaise Le développement des phonèmes additionnels. Tolosa, 1910, reeditada Nova York 1971
• Recueil de textes des anciens dialectes landais. París 1910
• Linguistique et dialectologie romanes. Problèmes et méthodes. París 1923 (reeditada a Ginebra 1977)
• (editor) Le Roman de Flamenca. Poitiers 1934, París 1937

Bibliografia

• Albert Dauzat: "Georges Millardet", in: Le Français moderne 1953, pàg. 245
• "Georges Millardet (1876-1953)", in: Bulletin trimestriel de la Société des langues néo-latines 120-127, pàg. 53
• Christophe Charle, Les Professeurs de la Faculté des lettres de Paris, París 1986
• Pierre Swiggers: "Dialectologie et méthodologie de la linguistique. Georges Millardet et la Revue des Langues Romanes", in: Revue des langues romanes 105, 2001, pàg. 517-535
• Pierre Swiggers in: Peter Lauwers et al., Géographie linguistique et biologie du langage. Autour de Jules Gilliéron, Lovaina 2002, pàg. 167-187
• Pierre Swiggers, "Linguistique et dialectologie romanes: l'apport de Georges Millardet", in: Dacoromania, serie nouă, XIV, 2009, nr. 1, Cluj-Napoca, pàg. 11–24
• «Georges Millardet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.