Giorgio Pasquali
Giorgio Pasquali (Roma, 29 d'abril de 1885 − Belluno, 9 de juliol de 1952) va ser un filòleg clàssic italià. L'obra de Pasquali ha estat important pel que fa a la redefinició de la filologia. Amb la fonamental Storia della tradizione e critica del testo (1934) va plantejar una nova forma de filologia que feia servir els criteris mecànics propis del mètode de Lachmann i part de les observacions de Joseph Bédier, les quals buscaven donar més importància i pes a la història de la transmissió manuscrita del text i a les fonts com a objectes individuals i històricament definits.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 abril 1885 Roma |
Mort | 9 juliol 1952 (67 anys) Belluno (Itàlia) |
Causa de mort | mort accidental, accident de trànsit |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura de l'Antiga Grècia, literatura llatina, filologia clàssica i Gramàtica del grec antic |
Lloc de treball | Pisa Florència |
Ocupació | filòleg clàssic, professor d'universitat, gramàtic |
Ocupador | Università degli Studi di Firenze Scuola Normale Superiore de Pisa |
Membre de | |
Alumnes | Dino Pieraccioni, Fritz Bornmann, Henry Rudolph Immerwahr, Alessandro Ronconi, Franco Munari i Antonio La Penna |
Premis | |
|
Va estudiar a la Universitat de Roma −tenint per professor a Girolamo Vitelli−, on es va graduar en Lletres amb una tesi sobre La comèdia mitològica i els seus precedents en la literatura grega. Va continuar els seus estudis a Basilea i a Göttingen entre 1908 i 1909. Va ser professor de gramàtica grega i llatina a Messina entre 1911 i 1912, a Göttingen de 1912 a 1915, i més endavant seria professor de literatura grega a Florència de 1915 a 1920. A partir de 1924, va passar a ser catedràtic de literatura grecollatina. El 1925 va signar el Manifesto degli intellettuali antifascisti, redactat per Benedetto Croce. Durant la dècada de 1930, va ser professor a la Scuola Normale Superiore de Pisa. El departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat de Florència porta el seu nom. El 3 d'abril de 1936 va ser elegit membre de la prestigiosa Accademia della Crusca.[1]
Referències
modifica- ↑ Cfr. la scheda su Giorgio Pasquali del sito dell'Accademia della Crusca[Enllaç no actiu] (italià) URL consultat el 28 d'octubre de 2012
Bibliografia
modifica- G. Pasquali, Lingua nuova e antica, Florència, Le Monnier, 1985.
- G. Pasquali, Scritti filologici: letteratura greca, letteratura latina, cultura contemporanea, recensioni, Florència, Olschki, 1986.
- Giorgio Pasquali e la filologia classica del Novecento. Atti del Convegno (Firenze-Pisa, 2-3 desembre 1985), Florència, Olschki, 1988.
- G. Pasquali, Storia della tradizione e critica del testo, Florència, Le Lettere, 1988 (I ed. 1934).
- G. Pasquali, Pagine stravaganti di un filologo, Florència, Le Lettere, 1994 (I ed. 1933).
- G. Pasquali, Pagine stravaganti vecchie e nuove, pagine meno stravaganti, Florència, Le Lettere, 1994 (I ed. 1935).
- G. Pasquali, Filologia e storia, Florència, Le Monnier, 1998.
Enllaços externs
modifica- Departament de les Ciències de l'Antiguitat "Giorgio Pasquali" - Universitat dels Estudis de Florència Arxivat 2013-01-11 at Archive.is (italià)
- Pasquali, Giorgio per L'Enciclopedia Italiana, lloc web treccani.it (italià)