Giovanni Antonio Amedeo Plana

astrònom italià

Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Infotaula de personaGiovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Plana.jpg
Giovanni Antonio Amedeo Plana (senador)
Biografia
Naixement6 de novembre de 1781
Voghera, Piemont-Sardenya
Mort20 de gener de 1864(1864-01-20) (als 82 anys)
Torí, França
Lloc d'enterramentCementiri de Voghera 44° 59′ 33″ N, 9° 0′ 33″ E / 44.99250°N,9.00917°E / 44.99250; 9.00917
  Senador del Regne d'Itàlia 


  Senador del Regne de Sardenya 

Dades personals
ResidènciaPiemont
França
Nacionalitatitaliana
ReligióCatòlica
FormacióÉcole Polytechnique
Es coneix perConstrucció de taules lunars
Mecànica celeste
Anàlisi matemàtica
Activitat
Director de tesiJoseph-Louis Lagrange i Jean Baptiste Joseph Fourier
Camp de treballAstronomia
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
Geodèsia
OrganitzacióUniversitat de Torí
Influències
Influències en
Premis
Notes
Modifica les dades a Wikidata

Vida i ObraModifica

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]

Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

ReferènciesModifica

  1. Tagliaferri & Tucci, pàgina 221.
  2. Maquet, pàgina 17.
  3. Tucci, pàgina 911.
  4. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 33.
  5. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 40.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Amedeo Plana
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].