Gonzalo Moliner Tamborero

jurista espanyol

Gonzalo Moliner Tamborero (La Font de la Reina, 20 de juliol de 1944) és un magistrat valencià, President del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem d'Espanya entre 2012 i 2013.[1]

Infotaula de personaGonzalo Moliner Tamborero
Acuerdo entre el Consejo del Poder Judicial y la Cambra para mediar en conflictos mercantiles, 9 de septiembre de 2013.jpg
Biografia
Naixement20 de juliol de 1944 (75 anys)
la Font de la Reina (l'Alt Millars)
Escudo de España (mazonado).svg 47è President del Tribunal Suprem d'Espanya 

22 de juliol de 2012 – 12 de desembre de 2013
← Carlos DívarCarlos Lesmes Serrano →
Coat of Arms of the General Council of the Judicial Power of Spain.svg  President del Consell General del Poder Judicial 

22 de juliol de 2012 – 12 de desembre de 2013
Dades personals
FormacióUniversitat de València
Activitat
OcupacióMagistrat i catedràtic
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Gonzalo Moliner va estudiar Dret a la Universitat de València on va llicenciar-se en 1970. Posteriorment, des de la dècada dels 80, va dedicar-se a la docència universitària de Dret Penal, Procesal, Laboral i Sindical tant a la seva Alma Mater com a la UNED i CEU-Cardenal Herrera.[1] També va ser cofundador de l'associació Jutges per a la Democràcia i membre de Justícia Democràtica..[2][3]

Després de passar pels jutjats de Mataró, Alzira i València, el 1990 va començar la seva carrera com a magistrat. Va passar 8 anys a la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana abans de ser traslladat a la Sala Social del Tribunal Suprem.[1] 10 anys després, el 2008, va ocupar la presidència d'aquella Sala fins que, al juliol de 2012, va ser nomenat President del Tribunal i del Consell General del Poder Judicial arran la dimissió de Carlos Dívar.[4] L'11 de desembre de l'any següent fou substituït per Carlos Lesmes Serrano.[5]

Moliner en abril de 2013 defensà els escarnis realitzats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca com a exemple de llibertat de manifestació mentre no fossin violents.[6]

ObresModifica

  • El recurso laboral de suplicación (1991)
  • Los recursos en el proceso laboral de ejecución (1996)
  • Recurso laboral para la unificación de la doctrina (2003).[7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Moliner Tamborero