Gral·làrids
Els gral·làrids (Grallariidae) són una família[1] d'ocells de l'ordre dels passeriformes, pròpia de la zona neotropical.
Grallariidae  | |
|---|---|
 Grallaria ruficapilla | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Grallariidae P.L. Sclater i Salvin, 1873 |
| Gèneres | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Agrupa al voltant de 70 espècies en 5 gèneres, que habiten en una varietat d'ambients a l'Amèrica tropical (Neotròpic), però que assoleixen la seva màxima diversitat als Andes.[2] Tradicionalment eren incloses a la família Formicariidae, però s'han separat com a resultat d'estudis filogenètics.[2][3]
Descripció
modificaEls gral·làrids presenten una gamma impressionant de mides, variant des de 24 cm de longitud els més grossos: la xanca gegant (Grallaria gigantea) i la xanca grossa (Grallaria excelsa), a 10 cm algunes espècies de Grallaricula. Són ocells sense dimorfisme sexual, de colors generalment llis i uniforme, però de patrons atractius. Tots tenen potes desproporcionadament llargues en relació amb el cos rabassut i la cua. Són principalment terrestres, desplaçant-se fent salts o corretejant per terra, ocasionalment pujant una mica al sotabosc, però sempre difícils de ser vistos. Les vocalitzacions són sonores i distintives, que poden ser força atípiques per a un passeriforme, són les primeres a cridar l'atenció. Els nius d'unes poques espècies que han estat descrits, són en format de tassa o platerets, descuidadament construïts amb palets i fulles i aglomerats amb teranyines.[4]
Distribució
modificaEs distribueixen per tot el Neotròpic, des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud, fins al nord d'Argentina i sud del Brasil.[5] Tanmateix, assoleixen la màxima diversitat a la serralada dels Andes, on clarament se substitueixen altitudinalment les unes a les altres. En la mesura que s'ha facilitat l'accés a àrees remotes i els equips per a investigació aviària han evolucionat, s'han descrit noves espècies (i subespècies) de gral·làrids.[2]
Taxonomia
modificaTradicionalment, els gèneres d'aquesta família estaven inclosos a la família Formicariidae. Ja des de 1969, Lowery i O'Neill,[6] amb base en característiques de plomatge, de l'esquelet i mesures morfomètriques van revisar la subfamília Grallarinae amb composició molt propera a l'actual, però incloent-hi el gènere Pittasoma. Estudis geneticomoleculars posteriors, com Irestedt et al (2002),[7] Chesser (2004)[8] i Rice (2005)[2][3] van demostrar que els gèneres aquí inclosos formaven un llinatge monofilètic i que no estava agermanat amb Formicarius i Chamaeza. Amb l'exclusió del gènere Pittasoma de Formicariidae, i la seva inclusió a Conopophagidae,[8] Grallaria, Grallaricula, Myrmothera i Hylopezus conformen un clade monofilètic ben definit i, com a tal, agrupat a la seva pròpia família Grallariidae. Aquestes revisions taxonòmiques van ser aprovades a la Proposta N° 235 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC).[9]
Aquest clade pot ser dividit en dos llinatges ben característics, el nombrós i complex Grallaria i les espècies de menor grandària dels altres tres gèneres.[2]
Cladograma proposat per a l'infraordre Tyrannides
modificaD'acord amb la classificació proposada per Ohlson et al (2013), així s'ubica aquesta família:[10]
| Infraordre Tyrannides |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cladograma proposat per a la família Grallariidae
modificaEl següent cladograma mostra la filogènia de la present família. Està basat en un ampli estudi genètic molecular dels suboscins de Michael Harvey i col·laboradors publicat el 2020.[11]
| Grallariidae |
| ||||||||||||||||||
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024), la família està formada per 5 gèneres amb 70 espècies:[12]
- Gènere Grallaria, amb 47 espècies.
- Gènere Hylopezus, amb 6 espècies.
- Gènere Myrmothera, amb 6 espècies.
- Gènere Grallaricula, amb 10 espècies.
- Gènere Cryptopezus amb 1 espècie (Cryptopezus nattereri).[nota 1][13][14]
Nota taxonòmica
modifica- ↑ Un ampli estudi de filogènia molecular de Carneiro et al. (2019) de les xanques dels gèneres Hylopezus i Myrmothera va indicar que Hylopezus, com actualment definit, és parafilètic respecte a Myrmothera i a Grallaricula. Específicament, les espècies col·locades a Myrmothera, Hylopezus dives, Hylopezus fulviventris i Hylopezus berlepschi formen un clade ben suportat, que és germà d'un altre clade format per totes les espècies romanents de Hylopezus a excepció de Hylopezus nattereri, que és germana d'un clade que agrupa Myrmothera, Hylopezus i Grallaricula, representant el llinatge més divergent del complex. Aquesta divergència molecular es confirma per les diferents característiques morfològiques i de vocalització que ja eren conegudes. Com que aquestes divergències no permeten unir H. nattereri a cap altre gènere, i com que no hi havia cap altre gènere disponible, es va proposar un nou gènere Cryptopezus exclusiu per a aquest llinatge endèmic de la Mata Atlàntica. També es va proposar la transferència de H. fulviventris, H. dives i H. berlepschi per al gènere Myrmothera. El nou gènere va ser reconegut en la Proposta no 832 Part A al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC), i en l'apartat B també va aprovar la transferència de les tres espècies.
Referències
modifica- ↑ Els gral·làrids classificats com família independent
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rice, Nathan H. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS OF ANTPITTA GENERA (PASSERIFORMES: FORMICARIIDAE)» (en anglès). The Auk, 122, 2, 2005, pàg. 673. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0673:PROAGP]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ 3,0 3,1 Rice, Nathan H. «FURTHER EVIDENCE FOR PARAPHYLY OF THE FORMICARIIDAE (PASSERIFORMES)» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 910. DOI: 10.1650/7696.1. ISSN: 0010-5422.
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 376-386, làmines 35(1-11, 36(1-13), 37(1-16). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Lowery, G.H; O'Neill, J.P. «Lowery, G.H. & O'Neill, J.P. (1969). A new species of antpitta from Peru and a revision of the subfamily Grallarinae. The Auk 86:1-12» (PDF). vol. 86 p. 1-12. The Auk, 1969. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Johansson, Ulf S; Ericson, Per G.P «Systematic relationships and biogeography of the tracheophone suboscines (Aves: Passeriformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6-2002, pàg. 499–512. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00034-9.
- ↑ 8,0 8,1 Chesser, R.Terry «Molecular systematics of New World suboscine birds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 32, 1, 7-2004, pàg. 11–24. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.11.015.
- ↑ «Proposal(235): Change classification of the Formicariidae». South American Classification Committee. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, pàg. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 8 març 2025].
- ↑ Carneiro, Lincoln; Bravo, Gustavo A.; Aleixo, Alexandre «Phenotypic similarity leads to taxonomic inconsistency: A revision of the lowland's antpittas» (en anglès). Zoologica Scripta, 48, 1, 1-2019, pàg. 46–56. DOI: 10.1111/zsc.12324. ISSN: 0300-3256.
- ↑ «Recognize the new genus Cryptopezus for “Hylopezus nattereri” and transfer H. berlepschi, H. fulviventris, and H. dives to Myrmothera». South American Classification Committee, maig 2019. [Consulta: 8 març 2025].
