Gral·làrids

(S'ha redirigit des de: Grallariidae)

Els gral·làrids (Grallariidae) són una família[1] d'ocells de l'ordre dels passeriformes, pròpia de la zona neotropical.

Infotaula d'ésser viuGral·làrids
Grallariidae Modifica el valor a Wikidata

Grallaria ruficapilla
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaGrallariidae Modifica el valor a Wikidata
P.L. Sclater i Salvin, 1873
Gèneres
  • Grallaria
  • Hylopezus
  • Myrmothera
  • Grallaricula
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Agrupa al voltant de 70 espècies en 5 gèneres, que habiten en una varietat d'ambients a l'Amèrica tropical (Neotròpic), però que assoleixen la seva màxima diversitat als Andes.[2] Tradicionalment eren incloses a la família Formicariidae, però s'han separat com a resultat d'estudis filogenètics.[2][3]

Descripció

modifica

Els gral·làrids presenten una gamma impressionant de mides, variant des de 24 cm de longitud els més grossos: la xanca gegant (Grallaria gigantea) i la xanca grossa (Grallaria excelsa), a 10 cm algunes espècies de Grallaricula. Són ocells sense dimorfisme sexual, de colors generalment llis i uniforme, però de patrons atractius. Tots tenen potes desproporcionadament llargues en relació amb el cos rabassut i la cua. Són principalment terrestres, desplaçant-se fent salts o corretejant per terra, ocasionalment pujant una mica al sotabosc, però sempre difícils de ser vistos. Les vocalitzacions són sonores i distintives, que poden ser força atípiques per a un passeriforme, són les primeres a cridar l'atenció. Els nius d'unes poques espècies que han estat descrits, són en format de tassa o platerets, descuidadament construïts amb palets i fulles i aglomerats amb teranyines.[4]

Distribució

modifica

Es distribueixen per tot el Neotròpic, des del sud de Mèxic, a través d'Amèrica Central i del Sud, fins al nord d'Argentina i sud del Brasil.[5] Tanmateix, assoleixen la màxima diversitat a la serralada dels Andes, on clarament se substitueixen altitudinalment les unes a les altres. En la mesura que s'ha facilitat l'accés a àrees remotes i els equips per a investigació aviària han evolucionat, s'han descrit noves espècies (i subespècies) de gral·làrids.[2]

Taxonomia

modifica

Tradicionalment, els gèneres d'aquesta família estaven inclosos a la família Formicariidae. Ja des de 1969, Lowery i O'Neill,[6] amb base en característiques de plomatge, de l'esquelet i mesures morfomètriques van revisar la subfamília Grallarinae amb composició molt propera a l'actual, però incloent-hi el gènere Pittasoma. Estudis geneticomoleculars posteriors, com Irestedt et al (2002),[7] Chesser (2004)[8] i Rice (2005)[2][3] van demostrar que els gèneres aquí inclosos formaven un llinatge monofilètic i que no estava agermanat amb Formicarius i Chamaeza. Amb l'exclusió del gènere Pittasoma de Formicariidae, i la seva inclusió a Conopophagidae,[8] Grallaria, Grallaricula, Myrmothera i Hylopezus conformen un clade monofilètic ben definit i, com a tal, agrupat a la seva pròpia família Grallariidae. Aquestes revisions taxonòmiques van ser aprovades a la Proposta N° 235 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC).[9]

Aquest clade pot ser dividit en dos llinatges ben característics, el nombrós i complex Grallaria i les espècies de menor grandària dels altres tres gèneres.[2]

Cladograma proposat per a l'infraordre Tyrannides

modifica

D'acord amb la classificació proposada per Ohlson et al (2013), així s'ubica aquesta família:[10]

Infraordre Tyrannides
Parvordre Furnariida 
Superfamília Thamnophiloidea

Melanopareiidae



Conopophagidae



Thamnophilidae




Superfamília Furnarioidea 

Grallariidae



Rhinocryptidae



Formicariidae



Scleruridae



Dendrocolaptidae



Xenopidae



Furnariidae






Parvordre Tyrannida 



Cladograma proposat per a la família Grallariidae

modifica

El següent cladograma mostra la filogènia de la present família. Està basat en un ampli estudi genètic molecular dels suboscins de Michael Harvey i col·laboradors publicat el 2020.[11]

Grallariidae

Grallaria




Cryptopezus




Grallaricula



Hylopezus, Myrmothera





Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024), la família està formada per 5 gèneres amb 70 espècies:[12]

Nota taxonòmica

modifica
  1. Un ampli estudi de filogènia molecular de Carneiro et al. (2019) de les xanques dels gèneres Hylopezus i Myrmothera va indicar que Hylopezus, com actualment definit, és parafilètic respecte a Myrmothera i a Grallaricula. Específicament, les espècies col·locades a Myrmothera, Hylopezus dives, Hylopezus fulviventris i Hylopezus berlepschi formen un clade ben suportat, que és germà d'un altre clade format per totes les espècies romanents de Hylopezus a excepció de Hylopezus nattereri, que és germana d'un clade que agrupa Myrmothera, Hylopezus i Grallaricula, representant el llinatge més divergent del complex. Aquesta divergència molecular es confirma per les diferents característiques morfològiques i de vocalització que ja eren conegudes. Com que aquestes divergències no permeten unir H. nattereri a cap altre gènere, i com que no hi havia cap altre gènere disponible, es va proposar un nou gènere Cryptopezus exclusiu per a aquest llinatge endèmic de la Mata Atlàntica. També es va proposar la transferència de H. fulviventris, H. dives i H. berlepschi per al gènere Myrmothera. El nou gènere va ser reconegut en la Proposta no 832 Part A al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC), i en l'apartat B també va aprovar la transferència de les tres espècies.

Referències

modifica
  1. Els gral·làrids classificats com família independent
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rice, Nathan H. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS OF ANTPITTA GENERA (PASSERIFORMES: FORMICARIIDAE)» (en anglès). The Auk, 122, 2, 2005, pàg. 673. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0673:PROAGP]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  3. 3,0 3,1 Rice, Nathan H. «FURTHER EVIDENCE FOR PARAPHYLY OF THE FORMICARIIDAE (PASSERIFORMES)» (en anglès). The Condor, 107, 4, 2005, pàg. 910. DOI: 10.1650/7696.1. ISSN: 0010-5422.
  4. Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 376-386, làmines 35(1-11, 36(1-13), 37(1-16). ISBN 978-0-292-71748-0. 
  5. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 8 març 2025].
  6. Lowery, G.H; O'Neill, J.P. «Lowery, G.H. & O'Neill, J.P. (1969). A new species of antpitta from Peru and a revision of the subfamily Grallarinae. The Auk 86:1-12» (PDF). vol. 86 p. 1-12. The Auk, 1969. [Consulta: 8 març 2025].
  7. Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Johansson, Ulf S; Ericson, Per G.P «Systematic relationships and biogeography of the tracheophone suboscines (Aves: Passeriformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 23, 3, 6-2002, pàg. 499–512. DOI: 10.1016/S1055-7903(02)00034-9.
  8. 8,0 8,1 Chesser, R.Terry «Molecular systematics of New World suboscine birds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 32, 1, 7-2004, pàg. 11–24. DOI: 10.1016/j.ympev.2003.11.015.
  9. «Proposal(235): Change classification of the Formicariidae». South American Classification Committee. [Consulta: 8 març 2025].
  10. Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
  11. Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, pàg. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
  12. Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 8 març 2025].
  13. Carneiro, Lincoln; Bravo, Gustavo A.; Aleixo, Alexandre «Phenotypic similarity leads to taxonomic inconsistency: A revision of the lowland's antpittas» (en anglès). Zoologica Scripta, 48, 1, 1-2019, pàg. 46–56. DOI: 10.1111/zsc.12324. ISSN: 0300-3256.
  14. «Recognize the new genus Cryptopezus for “Hylopezus nattereri” and transfer H. berlepschi, H. fulviventris, and H. dives to Myrmothera». South American Classification Committee, maig 2019. [Consulta: 8 març 2025].