Obre el menú principal

El grasset de muntanya (Anthus spinoletta) (anomenada titina de muntanya a les illes i titeta de muntanya al País Valencià) és un ocell de l'ordre dels passeriformes molt abundant a les muntanyes.

Infotaula d'ésser viugrasset de muntanya
Anthus spinoletta
Anthus spinoletta (28965878508).jpg
Anthus spinoletta-1.jpg
Grasset de muntanya fotografiat als Carpats de l'oest d'Ucraïna.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22718571
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereAnthus
EspècieAnthus spinoletta
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Anthus spinoletta mapcomm.png
Modifica les dades a Wikidata
Grasset de muntanya de les Illes Fèroe.
Exemplar fotografiat als Carpats ucraïnesos.

MorfologiaModifica

  • Fa 16 cm.
  • Té les parts superiors de color bru-grisenc i les inferiors d'una rosa groguenc, pàl·lid i lleugerament ratllat.
  • Les rectrius externes de la cua són blanques.
  • Les potes són fosques.
  • Llista superciliar blanca.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Nia als Pirineus, a partir dels 900 m i fins als 2900 m, i també al Montseny. Fa un niu a terra, amb herbes seques, en prats humits i torberes, i a l'abril-juny la femella pon 4 o 5 ous que cova ella mateixa durant 14 dies. En la cria dels petits prenen part ambdós pares, fins que, als 16 dies, els novells abandonen el nial. Solen fer dues cries.

Distribució geogràficaModifica

Viu a les muntanyes del sud d'Europa fins a la Xina.

Costums i alimentacióModifica

A l'hivern, les aus més nòrdiques (les que viuen als Alps, per exemple) migren en direcció al sud i les que viuen a les muntanyes catalanes fan una migració parcial, cercant la terra baixa. Aleshores, cerquen terres humides litorals, com els aiguamolls o les riberes dels rius. Llavors, és quan es veuen obligats a fer alguns canvis en la seua vida. N'és un el canvi d'alimentació, ja que hauran de substituir els insectes que caçaven a les prades per peixets petits, crustacis, mol·luscs i llavors.[1]

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 84. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externsModifica