Obre el menú principal

Guillem Busquets i Vautravers

(S'ha redirigit des de: Guillem Busquets)

Guillem Busquets i Vautravers (Barcelona, 23 d'octubre de 1877[1] - Barcelona, 1 de febrer de 1955[2][3]) va ser un arquitecte català.

Infotaula de personaGuillem Busquets
Guillem Busquets i Vautravers (1913).jpg
Guillem Busquets i Vautravers (1913)
Biografia
Naixement Guillem Busquets i Vautravers
1877
Barcelona, Catalunya
Mort 1 de febrer de 1955
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupació Arquitecte i futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Davanter
Clubs professionals
Anys Equip
1989-1900 Català FC
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'Erasme Busquets Puigoriol de Barcelona i Marianna Vautraver Rutllan de Barcelona. Casat am Maria Sindreu Oliba [4]De jove practicà el futbol al Català Futbol Club,[2] club del que en fou un dels seus fundadors. Arribà a disputar un partit amistós amb el Barça.[2]

Titulat el 13 d'agost de 1902,[5] és reconegut per la seva intervenció juntament amb Josep Puig i Cadafalch en el disseny urbanístic [6] de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Posteriorment (1936) va ser requerit per la Societat de Propietaris del Teatre del Liceu perquè emetés un dictamen sobre la projectada adquisició de dues finques a la Rambla.[7]

El 1913 havia estat elegit regidor del districte IV de Barcelona per la Lliga Regionalista [8] i en aquesta condició participà en la ponència municipal que desembocà en la creació del "pla urbanístic Romeu-Porcel".[9]

El seu fons documental va ser donat el 1991 al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel seu fill, també arquitecte, Xavier Busquets Sindreu.[10]

obres rellevants:

  • 1902 Reforma de la farmàcia doctor Comabella. Carrer del Carme 23 (Barcelona) [11]
  • 1906 Casa Solanes (Sant Boi de Llobregat)
  • 1906 Casa Hurtado. Av. Pedralbes, 46-48 (Barcelona) [12][13]
  • 1908 Edifici de la tinença d'alcaldia, jutjat i dispensari mèdic (Sant Martí de Provençals, Barcelona)
  • 1910 Casa Girona (Horta, Barcelona)
  • 1910-13 Casa Giol. Pg. Font d'en Fargas, 2-4 (Barcelona) [13]
  • 1915 Edifici d'habitatges Pau Monmany. Cantonada carrers Mallorca i Sardenya (Barcelona)
  • 1917 Juntament amb Josep Puig i Cadafalch, urbanització (parcial) de la plaça d'Espanya (Barcelona) [14]
  • 1918 Cases Sanromà (Mataró)
  • 1918 Tres habitatges unifamiliars. Carrers Copèrnic, Vallmajor i Raset (Barcelona)
  • 1918-19 Casa Severino Izaguirre (Sant Cugat del Vallès)
  • 1923 Escorxador (Puigcerdà)
  • 1924-25 Edifici d'habitatges Madame V. Pouget (Oceja, Alta Cerdanya, França)
  • 1925-26 Casa Bonaventura Puig Morer (Puigcerdà)
  • 1926 Dos habitatges unifamiliars. Carretera de Caldes de Montbui a Sant Celoni (Llinars del Vallès)
  • 1926 Habitatge unifamiliar. Carrer Convenio 44 (Barcelona)

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. «A.M.C.B. Naixements 1877.Registres.Llibre 4 (Núms. 5209-6859). Registre núm.5410». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-10-1877. [Consulta: 20 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «Hemeroteca de La Vanguardia 2 de febrer de 1955 pàg.19». La Vanguardia.
  4. «Hemeroteca de la Vanguardia dia 13 de març de 1945. pàg.12 esquela».
  5. Anuario para 1906 y 1907. Barcelona, Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1907, p.191
  6. «L'Exposició Internacional del 1929, al web de la Generalitat de Catalunya». [Consulta: 1 agost del 2014].
  7. «Dictàmens emesos pels arquitectes senyors Guillem Busquets Vautravers i Antoni Pons Domínguez i per l'advocat senyor Josep Mª Pallès Alier en l'afer de la projectada adquisició per la Societat de Propietaris del Gran Teatre del Liceu de les cases núms. 2 i 4 de la Rambla del Centre». [Consulta: 1 agost del 2013].
  8. «Els candidats regionalistes triomfants». Cu-cut, 13-11-1913, pàg. 28.
  9. «Pla Romeu Porcel». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «El donatiu del fons Busquets, al web del COAC». [Consulta: 1 agost del 2013].
  11. «Història de la farmàcia Comabella». [Consulta: 1 agost del 2014].
  12. «Fitxa i fotografies de la Casa Hurtado, al web de l'ajuntament de Barcelona». [Consulta: 1 agost del 2014].
  13. 13,0 13,1 «Fotografies de les cases Giol i Hurtado». [Consulta: 1 agost del 2013].
  14. Fernàndez Gonzàlez, Guillem «La urbanització de la plaça d'Espanya de Barcelona entre els anys 1920 i 1926 (projectes i plànols)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXI, 2010, pàg. 231-249. DOI: 10.2436/20.1001.01.61.

Enllaços externsModifica