Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses

militar espanyol
(S'ha redirigit des de: Guillem Ramon VIII de Montcada)

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols. Va servir a l'exèrcit durant la Guerra de Successió Espanyola al servei de Felip V d'Espanya.

Plantilla:Infotaula personaGuillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses

Guillem Ramon de Montcada, marquès d'Aitona (segle XVIII). Retrat anònim. Museu del Prado. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1674 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1727 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAiguamúrcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarCapità General Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMontcada Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRosa María de Castro y Centurión
Ana María de Benavides Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Teresa de Montcada i Benavides
 () Ana María de Benavides
Lluïsa Anna de Montcada i Benavides
 () Ana María de Benavides Modifica el valor a Wikidata
ParesMiquel Francesc de Montcada i de Silva Modifica el valor a Wikidata  i Luisa Feliciana Portocarrero Modifica el valor a Wikidata

Orígens

modifica

Va néixer a Madrid, on va rebre el sagrament del baptisme a la parròquia de Sant Sebastià el 4 de gener de 1672.[1] Va ser fill del cinquè marquès d'Aitona, Miquel Francesc de Montcada i de Silva, i de Luisa Feliciana Portocarrero-Meneses y Noroña,[2] filla i hereva dels ducs de Camiña.[3]

Herència

modifica

Va succeir el seu pare en la infantesa, amb només tres anys,[4] a causa de la mort d'aquest als 21 anys el 1674,[5] heretant tots els estats i títols de la casa d'Aitona. Uns anys més tard, el 1680, va morir la seva mare, i va rebre l'herència dels títols i estats vinculats al ducat de Camiña, el marquesat de Villarreal, el comtat de Medellín, entre altres.[4][2]

Del seu pare també va heretar les dignitats, vinculades a la família, de Gran Senescal d'Aragó i Mestre Racional de Catalunya.[2] Així mateix, el 1675 va succeir-lo en les comanadories de Begís i Castell de Castells, després d'ingressar a l'Orde de Calatrava el mateix any. Així mateix, va obtenir la naturalització del regne d'Aragó de mans de les Corts d'Aragó.[4]

Carrera

modifica

Guerra dels Nou Anys

modifica

Assegurada la successió familiar, va incorporar-se a l'exèrcit de Catalunya en el context de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), concretament a la ciutat de Girona, que es trobava amenaçada després de la caiguda de La Seu d'Urgell el 1691.El gener de 1692 va ser designat mariscal de camp del Terç d'Aragó, que va romandre a Catalunya i el 1693 s'encarregà de la guarnició de Barcelona. El 1694 és promogut a general d'Artilleria de l'exèrcit a Catalunya, i com a tal el 27 de maig va participar a la batalla de Verges.[4]

Guerra de Successió Espanyola

modifica

En acabar la guerra, va romandre a Catalunya, i el 2 de març de 1701 va ser promogut a general de Cavalleria de l'exèrcit, que era el càrrec més important en àmbit peninsular.[4] El 12 de novembre de 1701, a Barcelona, va assistir a la recepció pública de Felip V i va participar en el besamans com a Mestre Racional de la Casa i Cort a Catalunya, juntament amb la resta de ministres.[2] El nou rei va nomenar-lo el seu gentilhome de cambra i el 21 de desembre va promoure'l a Mestre de Camp General de l'exèrcit a Llombardia, on havia començat la Guerra de Successió Espanyola.[4] Va passar a Itàlia, on va servir a les campanyes militars del Milanesat.[2]

En acabar la campanya a Itàlia, el rei va cridar-lo a la cort. El 4 de desembre de 1703 va ser nomenat capità de la segona companyia de les Reials Guàrdies de Corps, tot i que en realitat va servir com a ajudant reial a la campanya de Portugal, amb el grau de tinent general dels Reials Exèrcits, un càrrec que va mantenir fins que va ser designat coronal de les Reials Guàrdies d'Infanteria espanyoles,[4] un càrrec que va ostentar fins a la seva mort,[2] amb el càrrec accessori de capità de la companyia coronela de fusellers el setembre de 1705.[4]

Tret d'un breu període que va ser destinat per donar suport a l'exèrcit a Extremadura,[4] va acompanyar a Felip V en tots els viatges, campanyes i batalles d'aquells anys, mereixent la distinció del monarca, que va atorgar-li el grau de General dels exèrcits,[2] tot i que es va mantenir com a ajudant reial i no va arribar a comandar cap cos militar.[4]

Val a dir que la fidelitat a Felip V, va causar-li la confiscació dels seus dominis jurisdiccionals per part de Carles III, el pretendent austríac.[6]

El 23 d'abril de 1714 va ser nomenat membre del Consell de Guerra, un càrrec que va mantenir també fins a la mort.[4]

Va morir a València el 5 de febrer de 1727. Va ser enterrat inicialment al convent dels Trinitaris Calçats de la Mare de Déu del Remei, a la mateixa ciutat, fins que va ser traslladat i sebollit definitivament al monestir de Santes Creus.[2]

Matrimoni

modifica

Va casar-se el 25 de desembre de 1688 amb Ana María Benavides y Aragón, filla dels comtes de Santisteban. Arran de la mort de la seva primera esposa el 1720, Montcada va casar-se en segones núpcies amb la comtessa de Lemos, Rosa María de Castro y Centurión,[2][1] que va quedar vídua als pocs anys i va poder gaudir de l'usdefruit dels béns del marquès perquè el matrimoni s'havia concertat d'acord amb el dret aragonès.[7]

Descendència

modifica

Del seu primer matrimoni va tenir un fill, que va morir prematurament,[4] i dues filles. La primera, Maria Teresa, va esdevenir hereva dels títols i patrimoni familiars i va casar-se amb el duc de Medinaceli,[2] cosa que feu la casa d'Aitona i els seus estats s'incorporessin a la casa de Medinaceli.[3] La segona filla, Maria Lluïsa, va casar-se amb el duc d'Híxar.[2]

Del segon matrimoni no va tenir fills.[4]

Títols

modifica

1674 - 1727

  • VI Marqués d'Aitona
  • XXXVIII Vescomte de Bas
  • XXXVI Vescomte de Cabrera
  • XIV Comte d'Osona
  • Marqués de Puebla de Castro

1705 - 1720

  • XI Comte de Medellín

1705 - 1727

  • XI Comte de Alcoutim
  • VII Duc de Camiña
  • IX Comte de Valenza i Valladares
  • XI Marqués de Villa Real

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Cadenas y Vicent, Vicente de. Extracto de los expedientes de la Orden de Carlos III (1771-1847) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1982, p. 167. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes... (en castellà). vol. 2. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1790, p. 380-382. 
  3. 3,0 3,1 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza... (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta y Estereotípia de M. Rivadeneyra, 1853, p. 140. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Sánchez Martín, Juan Luis. «Guillén Ramón de Moncada Portocarrero y Meneses» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r juliol 2023].
  5. Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes... (en castellà). vol. 4. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1791, p. 116-117. 
  6. Forn i Salvà, Francesc. El Corpus de 1714. La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. Mataró: Fundació Iluro, 2016, p. 61. 
  7. Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 566.