Guillem de Volpiano

Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un religiós, reformador litúrgic i arquitecte piemontès. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personaSant Guillem de Volpiano, o
de Dijon
Guillaume de Volpiano.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGuglielmo da Volpiano
962 Modifica el valor a Wikidata
Isola San Giulio (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1031 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Fécamp Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de la Trinitat (Fécamp, Normandia) 
Arms of Saint-Germain-des-Prés Abbey.svg Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, clergue Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaiol de Cluny Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCluniacencs
Abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat1 de gener

BiografiaModifica

Sembla que nasqué en una família noble, al castell familia de l'illa de San Giulio, a llac d'Orta (Novara, Piemont). Era fill del comte Roberto de Volpiano i de Perinzia, potser germana d'Arduí d'Ivrea, rei italià. Va néixer durant l'assalt al castell, pres per l'aspirant al tron Berenguer II d'Itàlia, per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, que l'apadrinà i en fou el mecenes. En 969 va començar a educar-se a l'abadia benedictina de Locadio (Vercelli), on ingressà com a monjo. Va viatjar per la Campània, la Basilicata i Venècia.

En 987 marxà a l'abadia de Cluny, on era abat Maiol de Cluny. Seguidor de la reforma cluniacenca, va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el Roine. Fou ordenat en 990 i nomenat abat de l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la reforma cluniacenca. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestir a la Borgonya, Lorena, Normandia i el nord d'Itàlia, com els de Jumièges o Troarn, que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes (Winchcombe) i Gloucester.

En 1001, marxà cap al ducat de Normandia, cridat pel jove duc Ricard l'irascible perquè hi restaurés l'abadia de Fécamp i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a Metz, fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a Fécamp en 1031, de mort natural.

En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda, contribuint a la difusió de l'arquitectura romànica llombarda i les voltes de canó per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir de Mont Saint-Michel, que projectà en estil romànic, ubicant el transsepte al damunt del turó i configurant així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També reconstruí l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, a París. A Itàlia construí l'abadia de Fruttuaria (San Benigno Canavese).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Volpiano