Guillem de Volpiano

monjo i arquitecte italià

Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un monjo benedicti, reformador litúrgic, compositor i arquitecte piemontès.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica.[2]

Infotaula de personaSant Guillem de Volpiano, o
de Dijon
Guillaume de Volpiano.JPG
Estàtua de Guillem al seu mausoleu a Fécamp Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGuglielmo da Volpiano
962 Modifica el valor a Wikidata
Isola San Giulio (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1031 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Fécamp Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de la Trinitat (Fécamp, Normandia) 
Arms of Saint-Germain-des-Prés Abbey.svg Abat abadia de Saint-Germain-des-Prés
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaiol de Cluny Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCluniacencs
Abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat1 de gener

BiografiaModifica

Sembla que va néixer en una família noble, al castell familia de l'illa de San Giulio, a llac d'Orta (Novara, Piemont). Era fill del comte Roberto de Volpiano i de Perinzia, potser germana d'Arduí d'Ivrea, rei italià. Va néixer durant l'assalt al castell, pres per l'aspirant al tron Berenguer II d'Itàlia, per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, que el va apadrinar i en fou el mecenes. El 969 va començar a formar-se a l'abadia benedictina de Locadio (Vercelli), on ingressà com a monjo. Va viatjar per la Campània, la Basilicata i el Veneto.[2]

El 987 se'n va cap a l'abadia de Cluny, Maiol de Cluny n'era l'abat.[3] Seguidor de la reforma cluniacenca, va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el Roine. Fou ordenat el 990 i nomenat abat de l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la reforma cluniacenca. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestirs a la Borgonya, Lorena, Normandia i el nord d'Itàlia, com els de Jumièges o Troarn, que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes (Winchcombe) i Gloucester.[3]

El 1001, viatja cap al ducat de Normandia, cridat pel jove duc Ricard l'irascible perquè hi restaurés l'abadia de Fécamp i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a Metz, fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a Fécamp en 1031, de mort natural.[4]

En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda. Va contribuir a la difusió de l'arquitectura romànica llombarda i les voltes de canó per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir del Mont Saint-Michel, que projectà en estil romànic. Hi va ubicar el transsepte al damunt del turó i va configurar així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També va reconstruir l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, a París. A Itàlia va construir l'abadia de Fruttuaria a San Benigno Canavese.

ReferènciesModifica

  1. «Guillem de Dijon». Gran enciclopèdia de la música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 10 juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 «William». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company. 
  3. 3,0 3,1 Baldiri, B. «Sant Guillem de Dijon o de Volpiano, abat». Monestirs, juny 2016. [Consulta: 10 juliol 2022].
  4. Gazeau, 2002, p. §2.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Volpiano