Gungerita
La gungerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom per Uri Vladimirovich Gunger (6 d'agost de 1961 -) enginyer de mines rus.
 Gungerita | |
|---|---|
| Fórmula química | TlAs₅Sb₄S13 |
| Localitat tipus | dipòsit de Vorontsovskoe, Turinsk, raion de Serov, óblast de Sverdlovsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,1958(3) Å; b = 11,5258(2) Å; c = 20,1430(2) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbcn |
| Color | taronja brillant |
| Exfoliació | perfecta {010} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | taronja |
| Densitat | 4,173 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2020-009 |
| Símbol | Gng |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La gungerita és una sulfosal de fórmula química TlAs₅Sb₄S13. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5518/1.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al dipòsit de Vorontsovskoe, situat a la localitat de Turinsk, dins el raion de Serov (óblast de Sverdlovsk, Rússia). Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
- ↑ «Gungerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Kasatkin, Anatoly V.; Plášil, Jakub; Makovicky, Emil; Chukanov, Nikita V.; Škoda, Radek; Agakhanov, Atali A.; Tsyganko, Mikhail V. «Gungerite, TlAs5Sb4S13, a new thallium sulfosalt with a complex structure containing covalent As-As bonds». American Mineralogist, 107, 6, 01-06-2022, pàg. 1164–1173. DOI: DOI:10.2138/am-2022-8003 [Consulta: 17 octubre 2022].