Hèctor Parra

compositor català

Hèctor Parra i Esteve (Barcelona el 17 d’abril de 1976) és un compositor català resident a París des de l’any 2002.  Distingit, entre d’altres, amb el Premi Ernst von Siemens de composició l’any 2011 i amb el Premi Nacional de Cultura de Catalunya l’any 2017, ha estat professor de composició del Cursus de l’IRCAM-Centre Pompidou de l’any 2013 al 2017.[1]

Infotaula de personaHèctor Parra
Hectorparra.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilContemporani
Premis

Lloc webwww.hectorparra.net
IMDB: nm0663389 Musicbrainz: 152129f5-cbd1-4f06-912c-d374ee0e6b77 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Hèctor Parra cursa els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Premi d’Honor en Composició i Matrícula i Menció d’Honor en piano, han estat professors seus Carles Guinovart, David Padrós i Maria Jesús Crespo. Titulat en Direcció de Cors pel CMMB, el 2001 fa estudis de direcció d’orquestra amb Arturo Tamayo a la Universidad de Alcalá de Henares. Posteriorment, estudia composició amb Michael Jarrell a la Haute École de Musique de Genève (2005-2006) i amb Jonathan Harvey, Brian Ferneyhough, Beat Furrer i Philippe Manoury a l’IRCAM, Royaumont, Centre Acanthes (França) i Takefu (Japó). Alumne del Cursus de Composition et d’Informatique Musicale de l’IRCAM 2002-2003 sota el mestratge de Mikhail Malt i Philippe Leroux, l’any 2005 obté el Master en sciences et technologie des arts a la Universitat de París VIII, sota la direcció d’Horacio Vaggione. De 1994 a 2001 estudia pintura i dibuix al taller de Francesc Miñarro a Barcelona.

Hèctor Parra realitza les seves primeres composicions per a piano a l’edat de quinze anys. La seva passió per la pintura, especialment per les obres del Greco, Velázquez i Cézanne, es reflectirà en l’arquitectura plàstica i la textura pictòrica de moltes de les seves composicions, com és el cas de Lumières Abyssales -Chroma I o d’Aracne -String Quartet Nº 3.  Posteriorment s’interessa en l’obra d’artistes actuals com Jaume Plensa (que aporta els poemes per l’obra coral Breathing),[2] Matthew Ritchie (Hypermusic Prologue i Hypermusic Ascension al Museu Guggenheim de Nova York),[3] Antoni Tàpies (Cos de matèria), Gordon Matta-Clark o Gregor Schneider (Haus ur / Office Baroque, Wilde).

A partir de l’any 2006 descobreix una nova font d’inspiració en la visió del món que ofereixen les ciències de la natura. Així neixen un seguit d’obres com String Trio, Stress Tensor, Early Life o la seva òpera de cambra Hypermusic Prologue,[4] estrenada l’any 2009 per l’Ensemble Intercontemporain i l’IRCAM al Centre Pompidou, amb llibret de la física teòrica Lisa Randall.

Més endavant concentra la seva activitat compositiva en la lírica. L’òpera Das geopferte Leben, amb llibret de Marie NDiaye, l’estrenaren la Freiburger Barockorchester i l'Ensemble Recherche a la Biennal de Munich de l’any 2014.[5] Va ser nominada per la revista Opernwelt en els seus premis anuals com una de les millors estrenes de l'any. Al Festival de Schwetzingen SWR de 2015 estrenà amb gran èxit l’òpera Wilde[6] amb llibret de Händl Klaus i posada en escena de Calixto Bieito.

En el període 2016-2018, fruit del seu interès en l’exploració de nous formats per a la composició musical, compon Inscape,[7] una obra simfònica immersiva per a solistes instrumentals distribuïts per la sala de concerts, orquesta simfònica i electrònica en temps real. Inspirada en models cosmològics del físic Jean-Pierre Luminet, Inscape ha estat encarregada i estrenada per l’Ensemble Intercontemporain, l’IRCAM, i les orquestres Gürzenich de Colònia, l’Orchestre National de Lille i la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

El que ha estat fins ara el seu projecte més ambiciós és l’òpera Les Bienveillantes,[8] amb llibret de Händl Klaus a partir de la novel·la homònima de Jonathan Littell, i posada en escena de Calixto Bieito. Encarregada per l’Opera Vlaanderen (Flandes) s’estrenà a les òperes d’Antwerpen i Gant els mesos d’abril i maig de l’any 2019 amb una gran acollida per part del públic i de la premsa.[9][10][11]

L’any 2019 compon Wanderwelle,[12] un monodrama per a baríton i gran orquestra amb un llibret de Händl Klaus inspirat en els Quaderns de conversa del darrer Beethoven. Encarregada per la Kölner Philharmonie i l’OBC en el marc de la commemoració del 250 aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven, s’estrenà a l’Auditori de Barcelona el 31 de gener de 2020.[13]

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis i programada en nombrosos festivals internacionals de música contemporània: Lucerne Festival, Warsaw Autumn, Wien Modern, Donaueschingen, Acht Brücken, Huddersfield Contemporary Music Festival (compositor resident l’any 2013),[14] ISCM-World Music Days 2015, Wittenner Tage für Neue Kammermusik, Festival Présences/Radio France, Festival Manifeste/IRCAM-Centre Pompidou, Musikprotokoll/Steirischer Herbst, KLANG (Helsinki),Traiettorie (Parma), Ars Musica (Brussel·les), Musica (Estrasburg), Gaudeamus (Amsterdam), Festival Archipel (Ginebra), Festival International de Música y Danza de Granada, Quincena Musical de San Sebastián, Rainy Days (Philharmonie de Luxemburg), etc.

Le seva música forma part de les programacions d’auditoris i sales de concert com la Philharmonie de París, Wiener Konzerthaus, Tokyo Suntory Hall, Muziekgebouw d’Amsterdam, Auditori Nacional de Música (Madrid), l’Auditori de Barcelona (compositor resident els anys 2016 i 2017),[15] Palau de la Música Catalana (compositor convidat l’any 2015),[16] Nouveau Siècle de Lille (compositor resident els anys 2017 i 2018),[17] Wigmore Hall i Kings Place (Londres), Zurich Konzerthaus, Munich Gasteig, Museu del Louvre, Guggenheim de Nova York, i de teatres d’òpera com l’Opera Vlaanderen, la Staatsoper de Berlin, el Theater Freiburg, Staatsoper Stuttgart i el Gran Teatre del Liceu.

Hèctor Parra ha estat professor de Composició Electroacústica al Conservatori Superior de Música d’Aragó del 2005 al 2012 i professor de Composició al Cursus de l’IRCAM-Centre Pompidou de l’any 2013 a l’any 2017. També ha estat membre de diversos jurats de concursos internacionals com són el l’Orléans Concours International 2017[18] i el Concours de Genève 2019.[19]

Publica les seves obres a l’editorial Durand/Universal Music Publishing Classical (Paris)[20] i,  fins a l’any 2010, a l’editorial Tritó Edicions S.L. (Barcelona).[21]

ObresModifica

Òpera i obres escèniquesModifica

  • Les Bienveillantes (2018/2019). Òpera per a solistes vocals, quartet vocal, cor i gran orquestra. Llibret de Händl Klaus a partir de la novel·la homònima de Jonathan Littell.
  • Wilde (2014/2015). Òpera per a sis solistes vocals i orquestra. Llibret de Händl Klaus.
  • Das geopferte Leben (2013). Òpera per a quatre solistes vocals, ensemble barroc i ensemble modern. Llibret de Marie NDiaye.
  • Te craindre en ton absence (2012/2013). Monodrama per a actriu, ensemble i electrònica en temps real. Llibret de Marie NDiaye.
  • Hypermusic Prologue - A projective opera in seven planes. (2008-2009). Òpera per a dos solistes vocals, ensemble i electrònica en temps real. Llibret de Lisa Randall.
  • Zangezi (2007). Teatre musical per a soprano, actors i electrònica enregistrada. A partir del poema homònim de Velimir Khlébnikov.

OrquestraModifica

  • Wanderwelle (2019). Baríton i gran orquestra. Llibret de Händl Klaus.
  • Inscape (2017-2018). Ensemble de solistes instrumentals, gran orquestra i electrònica en temps real.
  • Avant la fin... vers où ? (2017). Gran orquestra.
  • Orgia –Irrisorio alito d’aria (2017). Ensemble & orquestra barroca.
  • Three Shakespeare Sonnets (2016). Tenor i orquestra.
  • Wilde Suite (2015). Orquestra.
  • L’absència (2013). Orquestra.
  • InFALL (2011/rev. 2012). Gran orquestra.
  • Caressant l’horizon (2011). Orquestra de cambra.
  • Fibrillian –Chamber Symphony Nº 2 (2007-2008). Orquestra de cordes.
  • Karst –Chroma II (2006). Gran orquestra.
  • Lumières Abyssales -Chroma I (2004/2006). Gran orquestra.

Conjunt InstrumentalModifica

  • Un souffle en suspens (2016). Gran ensemble.
  • Moins qu’un souffle, à peine un mouvement de l’air (2012). Flauta solista i ensemble.
  • Equinox (2010). Gran ensemble.
  • Sirrt die Sekunde (2008). Gran ensemble.
  • Chamber Symphony –Quasikristall- (2005). Gran ensemble.

Música de cambraModifica

  • L’Étoile matinale (2020). Ensemble de cambra.
  • String Quartet Nº 4 ‘Un concertino di angeli contro le pareti del mio cranio’ (2020)
  • Cell 2 (2016). Ensemble de cambra.
  • Aracne -String Quartet Nº 3 (2015)
  • Catalunya Lliure (2015). Ensemble de cambra.
  • Sigma-Waves (2015). Quartet de saxòfons.
  • Vers le blanc (2013). Violí i piano.
  • Early Life (2010). Ensemble de cambra.
  • Love to recherche (2010). Ensemble de cambra.
  • Stress Tensor (2009 rev. 2011). Ensemble de cambra.
  • String Quartet No. 2 -Fragments on Fragility (2009). Quartet de corda i electrònica en temps real.
  • An exploration of light (2008). Violoncel i percussió.
  • Piano Trio No 2 –Knotted Fields (2007)
  • String Quartet –Leaves of Reality (2007)
  • String Trio (2006). Trio de cordes i electrònica.
  • Ona (2006). Flauta i viola.
  • Ciel Rouillé (2005). Ensemble de cambra.
  • Vestigios (2005). 2 pianos i 2 percussions.
  • Piano Trio No 1 -Wortschatten (2004)
  • Fragments Striés (2004). Quartet de saxòfons.
  • Andante Sospeso (2003). Flauta i piano.
  • Stasis -Antigone I (2002). Quartet de corda.
  • Abîme -Antigone IV (2002). Ensemble de cambra.
  • Strata -Antigone II (2002). Ensemble de cambra.
  • Pulsions (2000). Ensemble de cambra.

Obres per a solistaModifica

  • ...limite les rêves au-delà (2017). Violoncel i electrònica en temps real.
  • Au cœur de l'Oblique / Cinq études d'architecture, Nº 1 (2016-2017). Piano.
  • Mineral Life II (2016). Viola.
  • Cell (Arch of Hysteria) (2016) / Cinq études d'art, Nº 4. Piano.
  • Tres miradas (2016). Orgue.
  • Una pregunta (a Jaume Plensa) (2015) / Cinq études d'art, Nº 5. Piano.
  • Haus u r / Office Baroque (2014) / Cinq études d'art, Nº 3. Piano.
  • Carícies cap al blanc (2013) / Cinq études d'art, Nº 2. Piano.
  • Cos de matèria –Antoni Tàpies in memoriam (2012) / Cinq études d'art, Nº 1. Piano.
  • Mineral Life (2010). Multipercussió.
  • Piano Sonata (2010). Piano.
  • La dona d’aigua (El Montseny) (2009). Piano.
  • Quatre miniatures (2007). Piano.
  • Tentatives de Réalité (2007). Violoncel i electrònica en temps real.
  • L'Aube Assaillie (2004-2005). Violoncel i electrònica.
  • Impromptu (2005). Piano.
  • Chymisch (2005). Saxòfon baríton i electrònica.
  • Time Fields III (2004). Flauta.
  • Time Fields II (2004). Clarinet en Sib.
  • Time Fields II (2002/rev.2006). Saxòfon baríton
  • Tres Peces per a piano –Lichtzwang (1999). Piano.

Música vocalModifica

  • Lent comme un rêve (2015). Cor de cambra i piano. Poema de Jaume Plensa.
  • Breathing (2015). Cor mixt a 12 veus. Poemes de Jaume Plensa.
  • Stimmen (2008). Sopano, violí i piano. Poema de Paul Celan.
  • Arena (2006). Soprano i piano. Poema de Núria Casellas.
  • Strette (2003). Soprano i electrònica en temps real. Poema de Paul Celan.
  • Mort d’Antigone – Antigone III (2001). Mezzosoprano i clarinet en Sib. Text de Sòfocles.
  • Pape moe (1999-2000). Soprano i electrònica. Text de Paul Gauguin (Noa Noa).

Música semi-improvisadaModifica

  • Life After Architecture -Love (2019). Piano a quatre mans.
  • FREC 3 (2016-2017). Piano i tres instruments.
  • FREC 2 (2016). Piano i electrònica en temps real.
  • FREC 1 (2012-2013). Piano amplificat.

ElectroacústicaModifica

  • “I have come like a butterfly into the hall of human life” (2009). Electrònica (6 pistes).

PremisModifica

  • 2002: Premi de Composició del Colegio de España de París i de l'INAEM[22]
  • 2005: Premi del Comité de Lecture Tremplin de l’IRCAM i de l’Ensemble Intercontemporain
  • 2005: Finalista al Gaudeamus International Composers Award
  • 2007: Premi Earplay Donald Aird Memorial Composers Competition de San Francisco[23]
  • 2008: Premi del Comitè de Lectura del Klangforum Wien / Impuls (Graz)[24]
  • 2009: Premi Tendències al creador emergent del diari El Mundo[25]
  • 2011: Premi de Composició de la Fundació Ernst von Siemens[26]
  • 2014 : Nominació de la revista Opernwelt per a « Das geopferte Leben » com a millor estrena de l’any[27]
  • 2017: Premi Nacional de Cultura de Catalunya[28]
  • 2018: Finalista al FEDORA - Generali Opera Prize[29]

DiscografiaModifica

  • Hèctor PARRA, Frec, Agustí Fernández, piano, 1 CD Sirulita, 2020.[30]
  • Hèctor PARRA, I. Early Life ; II. Stress Tensor ; III. Caressant l’Horizon, Ensemble Recherche (I et II), Ensemble Intercontemporain, Emilio Pomárico (III), 1 CD Col·legno, 2012.[31]
  • Hèctor PARRA, Hypermusic Prologue. A projective opera in seven planes, llibret: Lisa Randall, Charlotte Ellett (soprano), James Bobby (baríton), Ensemble Intercontemporain, Clement Power (director), Thomas Goepfer (informàtica musical IRCAM), 2 CDs Kairos, col. Sirènes, coproducció Ircam-Centre Pompidou, Ensemble Intercontemporain, 2010.[32]
  • Hèctor PARRA, Piano Trio No.2 Knotted Fields ; Impromptu ; Piano Trio No.1 Wortschatten ; L’Aube assaillie ; Abîme – Antigone IV ; String Trio, Ensemble Recherche, 1 CD Kairos, 2008, n° 0012822KAI.[33]
  • Hèctor PARRA, « L’aube assaillie. Musique de chambre » : Ciel Rouillé ; Time Fields III ; Andante Sospeso ; Impromptu ; Fragments Striés ; Tres Peces per a piano – Lichtzwang ; Vestigios ; L’Aube Assaillie, Ensemble Proxima Centauri, Utopia Ensemble, Quatuor Aker, Duo Nataraya, Imma Santacreu, Laura Capsir, Amandine Lefèvre i Hèctor Parra ; productors: REMA 12 / Albert Mestres, 1 CD Ars Harmonica, Sabadell, 2006.[34]

BibliografiaModifica

  • Luminet, J. P. (2019). Gravitational Music. On my Collaboration with Hèctor Parra. Contemporary Music Review : Spain beyond Spain: Contemporary Spanish Music in a Global Context. Ed. Besada, J. L. & Dan Albertson (pp. 193-205).[35]
  • Besada, J. L. (2019). Different Trails : On the Multiple Genetic Roots Determining a Distributed Compositional Project. Tempo, 73(290): 56-72.[36]
  • Besada, J. L. (2019). Corps et morphogenèse dans la musique contemporaine espagnole. In J.-P. Olive & J. Delaplace (Eds.), Le corps dans l’écriture musicale (pp. 197-210). Arras: Artois Presses Université.[37]
  • Makward, C. (2017). Espaces Musicaux pour Marie NDiaye. Critical Stages/Scènes Critiques. The IATC Journal/Revue de l'AICT – December/Décembre 2017: Issue No 16.[38]
  • Besada, J. L. (2016).  Musique, science et crise : quel rapport ? In A. M. Mora Luna & P. Ordóñez Eslava (Eds.), Les arts en [temps de] crise (pp. 113-129). Paris : L'Harmattan.
  • Besada, J. L. (2018). INSCAPE d’Hèctor Parra. Extraits du journal de bord (d’un passager clandestin). L’étincelle: Journal de la création à l’Ircam, 18: 24-25.[39]
  • Besada, J. L. (2018). Enjeux cognitifs des métaphores physiques dans le processus créatif d’Hèctor Parra. Cahiers du LabEx CAP, 5: 11-44.[37]
  • Besada, J. L. (2015). Composición y modelos exógenos: aplicación en la música contemporanea española / Composition et modèles exogènes : application à la musique contemporaine espagnole. La métamodélisation chez Alberto Posadas (1967) et chez Hèctor Parra (1976), thèse de doctorat : Universidad Complutense de Madrid ; Université Paris 8 Vincennes-Saint-Denis : 2015 (résumé en français de 228 p.).[40]

Articles i publicacionsModifica

  • 2019 « De l’energia creadora a la conformació d’un espaitemps escultòric. La tensió musical en l’obra de Jaume Plensa», catàleg « Jaume Plensa » de l’exposició retrospectiva al MACBA (Barcelona, 2019).[41]
  • « Compondre avui. Reflexions des de la praxi », article publicat a la Revista Segell, No 33 (Instiució Cultural del CIC, Barcelona).[42]
  • « Das geopferte Leben : ein Zwiegenspräch zwischen Barock une gegenwärtigem Schaffen » article publicat en llibre del 30e aniversari de la Freiburger Barockorchester GbR. Traducció a l’alemany feta per Judith Blank.
  • 2016 « David Padrós, in memoriam », article publicat a la revista digital Núvol (Barcelona).[43]
  • 2008 « Hypermusic Prologue –Òpera Projectiva en 7 Plans », article publicat a En ressonància, Encontre Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament, KRTU, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Article publicat en anglès a Sonograma (2013).[44]
  • 2007 « Cap a una nova expressivitat », article publicat a la revista Nexus, vol. 37. Caixa Catalunya (Barcelona).[45]
  • 2006 « Strette » a The OM Composer’s book 1, Carlos Agon, Gérard Assayag, Jean Bresson editors, IRCAM- Centre Pompidou / Delatour (Paris).[46]
  • 2005 « Pour une approche créatrice des interrelations structurelles entre les espaces acoustiques et visuels ». Mémoire de Master. Directeur de recherche : Horacio Vaggione. Université de Paris VIII. Inèdit.

ReferènciesModifica

  1. «Cursus Program on Composition and Computer Music» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  2. CONCA, CÉSAR LÓPEZ ROSELL /. «Hèctor Parra es fusiona amb Jaume Plensa» (en català), 26-03-2016. [Consulta: 15 abril 2021].
  3. «Matthew Ritchie - Artist - Andrea Rosen Gallery». [Consulta: 15 abril 2021].
  4. Cofield, Calla. «Hypermusic prologue» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  5. «The Sacrificed Life – Münchener Biennale». [Consulta: 15 abril 2021].
  6. Brembeck, Reinhard J. «Trostlos, also zeitgemäß» (en alemany). [Consulta: 15 abril 2021].
  7. «Hèctor Parra, Inscape - Ensemble intercontemporain - Orchestre National de Lille» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  8. «Les Bienveillantes - Hèctor Parra (°1976)» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  9. «La versión operística de ‘Las benévolas’ agita conciencias en Amberes» (en castellà). La Vanguardia, 25-04-2019. [Consulta: 15 abril 2021].
  10. «Inferno» (en francès), 02-05-2019. [Consulta: 15 abril 2021].
  11. «Opera ‘Les Bienveillantes’ lokt je meesterlijk mee naar een plek waar je niet wilt zijn» (en neerlandès). [Consulta: 15 abril 2021].
  12. «Hèctor Parra -» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  13. «L'OBC interpreta l'estrena mundial de l'obra Wanderwelle d'Hèctor Parra» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  14. Senz, Javier Pérez «La música de Hèctor Parra irrumpe con fuerza en el Festival de Huddersfield» (en castellà). El País [Madrid], 14-11-2013. ISSN: 1134-6582.
  15. «Hèctor Parra, compositor en residència a L’Auditori, guanya el Premi Nacional de Cultura de Música» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  16. TV3. «Hèctor Parra, compositor convidat a l'Auditori i el Palau de la Música» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  17. «Lille. Interview : Cinq questions au compositeur Hèctor Parra, en fin de résidence à l'ONL» (en francès). [Consulta: 15 abril 2021].
  18. «12e Concours international de piano d’Orléans 2016 – Orléans Concours International» (en francès). [Consulta: 15 abril 2021].
  19. «Hèctor Parra | Concours de Genève». [Consulta: 15 abril 2021].
  20. «Parra, Hector | Durand Salabert Eschig» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  21. Internet, Projectes a. «Hèctor Parra (1976 )» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  22. «Lauréats - Colegio de España de París». [Consulta: 15 abril 2021].
  23. «Aird Competition». [Consulta: 15 abril 2021].
  24. «IMPULS: Competition before 2011». [Consulta: 15 abril 2021].
  25. «'Quiero que la gente disfrute con el estómago y con el cerebro' | Barcelona | elmundo.es». [Consulta: 15 abril 2021].
  26. «Hèctor Parra» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  27. Theaterverlag, Michael Merschmeier, Der. «Artikel "Hèctor Parra: «Das geopferte Leben»"» (en alemany). [Consulta: 15 abril 2021].
  28. «Hèctor Parra ( Barcelona, 1976)» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  29. «FEDORA - Les Bienveillantes» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  30. «Frec, by Hèctor Parra». [Consulta: 15 abril 2021].
  31. «Hèctor Parra - Caressant l'Horizon, available via col legno - New colors of music» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2021].
  32. «HÈCTOR PARRA: Hypermusic Prologue» (en anglès), 22-06-2015. [Consulta: 15 abril 2021].
  33. «HÈCTOR PARRA: Wortschatten» (en anglès), 24-06-2015. [Consulta: 15 abril 2021].
  34. «Ars Harmonica / Contemporary Music». [Consulta: 15 abril 2021].
  35. Luminet, Jean-Pierre «Gravitational Music. On My Collaboration with Hèctor Parra». Contemporary Music Review, 38, 1-2, 04-03-2019, pàg. 193–205. DOI: 10.1080/07494467.2019.1578129. ISSN: 0749-4467.
  36. Besada, José L. «DIFFERENT TRAILS: ON THE MULTIPLE GENETIC ROOTS DETERMINING A DISTRIBUTED COMPOSITIONAL PROJECT» (en anglès). Tempo, 73, 290, 2019/10, pàg. 56–72. DOI: 10.1017/S0040298219000585. ISSN: 0040-2982.
  37. 37,0 37,1 Besada, José Luis. Enjeux cognitifs des métaphores physiques dans le processus créatif d’Hèctor Parra (en francès). París: Éditions de la Sorbonne, 2018-12-20, p. 11–44. ISBN 979-10-351-0292-0. 
  38. cs2-admin. «Espaces musicaux pour Marie NDiaye» (en anglès americà), 10-11-2017. [Consulta: 15 abril 2021].
  39. «INSCAPE d’Hèctor Parra : extraits du journal de bord (d’un passager clandestin)». [Consulta: 15 abril 2021].
  40. Besada Portas, José Luis. Composición y modelos exógenos : aplicación en la música contemporánea española : la metamodelización en Alberto Posadas (1967) y Hèctor Parra (1976) (Tesi). Paris 8, 2015-07-15. 
  41. «[https://img.macba.cat/public/uploads/20190715/Jaume_Plensa_text_HP_ENG.pdf From Creative Energy to the Conformation of a Sculptural Spacetime: Musical Tension in the Work of Jaume Plensa]».
  42. «Compondre avui, reflexions des de la praxi».
  43. pol. «David Padrós, in memoriam» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  44. ISSN 1989-1938, Sonograma Magazine. «Hypermusic Prologue – Revista Sonograma Magazine» (en català). [Consulta: 15 abril 2021].
  45. «Baixa - Fundació Catalunya» (en castellà). [Consulta: 15 abril 2021].
  46. «openmusic:ombook:ombook1-toc [Music Representations Team]». [Consulta: 15 abril 2021].

Enllaços externsModifica