Hank Williams

cantautor estatunidenc de música country

Hiram "Hank" Williams (Mount Olive, Alabama, 17 de setembre de 1923Oak Hill, Virgínia de l'Oest, 1 de gener de 1953)[1] fou un cantant, compositor i músic estatunidenc de música country; un pioner de l'estil honky-tonk.[2] Va gravar nombrosos discos d'èxit. Les seves actuacions carismàtiques i les seves cançons li van donar una gran fama. El seu repertori és una de les columnes vertebrals de la música country, i alguns dels seus temes són també estàndards de la música pop. Ha estat interpretat per artistes d'estils tan diferents com el pop, el gospel, el blues i el rock. La seva mort als 29 anys va ajudar a convertir-lo en una llegenda.

Infotaula de personaHank Williams

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHiram King Williams
17 setembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Mount Olive (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1953 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Oak Hill (Virgínia de l'Oest) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSobredosi i insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOakwood Annex Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHank Williams
Hank Williams I
Hank Williams, Sr.
Luke the Drifter
ReligióEsglésia Baptista Modifica el valor a Wikidata
FormacióSidney Lanier High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, compositor i músic
Activitat1937–1952
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCountry and Western
InstrumentVocalista, guitarra
Segell discogràficSterling, MGM
Artistes relacionatsFred Rose: MGM Records (1946–1953) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAudrey Williams (1944–1954)
Billie Jean Jones (en) Tradueix (1952–1953) Modifica el valor a Wikidata
FillsHank Williams, Jr.
 ( Audrey Williams)
Jett Williams, filla
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhankwilliams.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0930729 IBDB: 83091 TMDB.org: 1419322
Youtube: UCItZ684XgwPYsb3Gt7FdKxw Last fm: Hank+Williams Musicbrainz: 906bddec-bc73-49f8-ac1e-eaee691c6cf9 Songkick: 216928 Discogs: 256313 Allmusic: mn0000549797 Find a Grave: 1109 Deezer: 8493 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut en una zona rural d'Alabama, Williams fou el tercer fill de Jessie Lillybelle i Elonzo Huble Williams.[3] Nasqué amb l'espina bífida, malaltia que li ocasionà mal d'esquena crònic.[2] El seu pare, Elonzo, patí un accident laboral que el portà a romandre hospitalitzat durant anys.[4] La seva mare, Lillie, assumí la càrrega familiar, portant-los a traslladar-se en diverses ocasions de ciutat per motius laborals.[5]

El 1943 coneix a la seva futura dona, Audrey Mae Sheppard, en un dels seus concerts i es casaren un any més tard. El 1949 la parella tingué un fill, Randall Hank Williams, més conegut com Hank Williams Jr.

Els biògrafs de Williams apunten que el dolor provocat per la seva malaltia el portà a l'abús de morfina, tranquil·litzants i alcohol i, en última instància, a la mort per sobredosi.[6][2]

Carrera professional

modifica

Hi ha diverses versions sobre com Williams s'inicià en el món de la música. La seva mare va declarar que fou ella qui li comprà la primera guitarra i que aprengué a tocar blues gràcies a Rufus Payne, un músic de blues afroamericà conegut amb el malnom de Tee Tot.[3]

 
Hank Williams i els Drifting Cowboys (1938).

El 1941 Williams formà The Drifting Cowboys, una banda que tocava regularment en directe a la radio local (WSFA).[3] Amb ells viatjà àmpliament a l'estat d'Alabama tocant en tot tipus d'esdeveniments: clubs, festes privades i, fins i tot, en cinemes, abans de la pel·lícula.[7]

El 1947 Williams gravà Move it on over, primer single del músic per MGM, que esdevingué un èxit, arribant al Top 5 de la llista d'èxits de country. L'any següent publicà alguns dels seus grans èxits com artista: Honky Tonkin, I'm gone daddy i, el 1949, Lovesick blues.[3]

A principis dels 50 Hank Williams es trobava en un moment de gran popularitat, arribant al seu clímax durant l'estiu de 1951. En aquest moment es trobava fent una gira, mentre seguia gravant demos. Malauradament, la seva carrera es veié interrompuda per la seva mort sobtada tan sols dos anys més tard.

Williams és considerat un dels pares de la música popular del s. XX, anomenat el rei de la música country.[8][9] De fet, l'estat d'Alabama celebra el dia d'en Hank Williams el 21 de setembre des del 1954.[10]

Guardons

modifica
Nominacions

Llista de les seves cançons més famoses

modifica

Senzills

modifica
  • «Never Again (Will I Knock on Your Door)» / (Sterling Records, 1946).
  • «Wealth Won't Save Your Soul» / «When God Comes and Gathers His Jewels» (1946).
  • «My Love for You (Has Turned to Hate)» / «I Don't Care (If Tomorrow Never Comes)» (1946).
  • «Pan American» / «Honky Tonkin'» (1946).
  • «Move It On Over» / «I Heard You Crying in Your Sleep» (MGM Records, 1946). #4.
  • «On the Banks of the Old Pontchartrain» / «Fly Trouble» (1946).
  • «My Sweet Love Ain't Around» / «Rootie Tootie» (1947).
  • «Honky Tonkin'» / «I'll Be a Bachelor 'Til I Die» (Sterling Records, 1947). #14.
  • «I'm a Long Gone Daddy» / «The Blues Come Around» (1947). #6.
  • «I Saw the Light» / «Six More Miles (To the Graveyard)» (1947).
  • «A Mansion on the Hill» / «I Can't Get You Off of My Mind» (1947).
  • «Lovesick Blues» / «Never Again (Will I Knock on Your Door)» (1948). #1. La cara B va arribar a la posició #6.
  • «Wedding Bells» / «I've Just Told Mama Goodbye» (1948). #6.
  • «Mind Your Own Business» / «There'll Be No Teardrops Tonight» (1948). #5.
  • «You're Gonna Change (Or I'm Gonna Leave)» / «Lost Highway» (1948). #4.
  • «I'm So Lonesome I Could Cry» / «My Bucket's Got a Hole In It» (1948). #1. La cara B va arribar a la posició #2. Es va reeditar el 1965, arribant a la posició #43.
  • «I Just Don't Like This Kind of Living» / «May You Never Be Alone» (1949). #5.
  • «Long Gone Lonesome Blues» / «My Son Calls Another Man Daddy» (1949). #1. La cara B va arribar a la posició #9.
  • «Why Don't You Love Me?» / «A House Without Love» (1949). #1. Es va reeditar el 1975, arribant a la posició #61.
  • «Why Should We Try Anymore?» / «They'll Never Take Her Love from Me» (1949). #9. La cara B va arribar a la posició #4.
  • «Moanin' the Blues» / «Nobody's Lonesome for Me» (1949). #1. La cara B va arribar a la posició #9.
  • «Cold, Cold Heart» / «Dear John» (1950). La cara B va arribar a la posició #6.
  • «I Can't Help It (If I'm Still in Love with You)» / «Howlin' at the Moon» (1950). #2. La cara B va arribar a la posició #3.
  • «Hey Good Lookin'» / «My Heart Would Know» (1950). #1.
  • «(I Heard That) Lonesome Whistle» / «Crazy Heart» (1950). #9. La cara B va arribar a la posició #2.
  • «Baby, We're Really in Love» / «I'd Still Want You» (1950). #4.
  • «Honky Tonk Blues» / «I'm Sorry for You, My Friend» (1951). #2.
  • «Half as Much» / «Let's Turn Back the Years» (1951). #2.
  • «Jambalaya (On the Bayou)» / «Window Shopping» (1951). #1.
  • «Settin' the Woods on Fire» / «You Win Again» (1952). #3. La cara B va arribar a la posició #7.
  • «I'll Never Get Out of This World Alive» / «I Could Never Be Ashamed of You» (1952). #3.
  • «Kaw-Liga» / «Your Cheatin' Heart» (1952). #1. La cara B va arribar a la posició #1.
  • «I Won't Be Home No More» / «Take These Chains from My Heart» (1952). #4. La cara B va arribar a la posició #1.
  • «Weary Blues from Waitin'» (1952). #7. Sense cara B.
  • «Please Don't Let Me Love You» (1953. #9. Sense cara B.
  • «There's a Tear in My Beer» (1989). Gravació amb Hank Williams Jr. #7.

El número indica la posició que va assolir en les llistes d'èxits dels Estats Units d'Amèrica.

Referències

modifica
  1. Turpen, Brian J. Ramblin' man : short stories from the life of Hank Williams (en anglès). Many, LA: Old Paths, New Dreams Pub, 2007. ISBN 1-893693-13-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Koon, George William. Hank Williams, so lonesome (en anglès). Jackson: University Press of Mississippi, 2001, p. 6. ISBN 1-57806-283-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Biography» (en anglès). The Hank Williams Museum, 2022. [Consulta: 12 gener 2022].
  4. Williams, Roger M. Sing a sad song : the life of Hank Williams (en anglès). 2d ed. Urbana: University of Illinois Press, 1981. ISBN 0-252-00844-8. 
  5. Middleton, Richard. Reading Pop : Approaches to Textual Analysis in Popular Music (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-191-58821-1. 
  6. Olson, Ted. CrossRoads: a southern culture annual (en anglès). 1st ed. Macon, Ga.: Mercer University Press, 2004. ISBN 0-86554-866-8. 
  7. Escott, Collin (et al). I Saw the Light: The Story of Hank Williams (en anglès). Back Bay Books, 2015, p. 29. ISBN 978-0-316-31506-7. 
  8. Huber, Patrick. The Hank Williams Reader. (en anglès). Oxford: Oxford University Press, USA, 2014, p. 267. ISBN 978-0-19-934989-0. 
  9. Haislop, Neil. Giants of country music : classic sounds and stars, from the heart of Nashville to the top of the charts (en anglès). Nova York: Billboard Books, 1995, p. 230. ISBN 0-8230-7635-0. 
  10. Windham, Kathryn Tucker. Alabama, One Big Front Porch. (en anglès). Montgomery: NewSouth, Incorporated, 2006, p. 33. ISBN 978-1-58838-219-1. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Hank Williams Fan Club Arxivat 2007-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
  • Hank Williams a AllMusic (anglès)