Horus
Per a altres significats, vegeu «Horus (escriptor)». |
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives. Horus era el déu del cel. Com molts déus, la natura de què era i les llegendes canviaven amb el temps. Horus era una barreja d'altres divinitats, totes elles relacionades amb el sol, amb la prerrogativa reial i el cel. Era com una família de divinitats relacionades unificada en un ésser; una mica semblant al Déu cristià que té tres parts.
Tipus | deïtat de la guerra |
---|---|
Context | |
Mitologia | religió de l'antic Egipte |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Athor |
Mare | Isis i Nut |
Pare | Osiris, Geb i Ra |
Fills | quatre fills d'Horus, Imset (en) , Hapi (Son of Horus) (en) , Duamutef (en) , Kebechsenef i Ihy (en) |
Altres | |
Part de | mitologia egípcia |
Domini | kingship (en) i cel |
Equivalent | Ra-Horakti |
Els seus fills eren el sol i la lluna i ell era fill d'Isis i Osiris i era el déu patró de Letòpolis.
Representacions
modificaHeru-ur (també dit Harmerti) és la versió més vella d'Horus, i era un déu falcó creador conegut per refrenar Apep. Durant una lluna nova, era cec i es deia Mekhenty-er-irty ("qui no té cap ull") i amb la lluna plena tornava a veure i es deia Khenty-irty ("qui té ulls"). Mentre era cec, Horus era perillós, a vegades atacava els amics després de confondre'ls amb enemics.
Com a nen, Horus es deia Har-pa-khered ("Horus el nen" i Harpòcrates per als grecs)[1] i era fill o d'Osiris i Isis o de Banebdjetet i Hatmehit. Se'l representava com un noi despullat amb un dit a la boca, assegut en un lotus amb sa mare. Era un déu de fertilitat i es descrivia amb una cornucòpia. Har-pa-Khered es va tornar molt popular durant el temps de l'Imperi Romà, quan se'l representava muntant una oca o boc (fixeu-vos que Banebdjetet, son pare, era un déu boc).
El darrer Horus, anomenat Har-sa-iset o Harsiesis, era fill d'Osiris i Isis[2] (emergia de l'arbre d'acàcies de Saosis) i molt sovint és esmentat "El" Horus a molts llibres.
Com a Har-nedj-itef (Harendotes en grec), Horus era el guardaespatlles d'Osiris a l'inframon, Duat.
Com a Behedti, Horus era la divinitat de patrons de Behdet (cur: Edfu), on estava associat amb el falcó.
Com a Chenti-irti, Horus era un déu de dret i ordre.
Posteriorment encara s'associaria amb el déu del sol Ra especialment a Heliòpolis, convertint-se en Ra-Herekhty (també Ra-Heru-akhety, Her-akhety ("Horus dels dos horitzons"), Har-em-akhet ("Horus a l'horitzó"), Horakhety, Harmachis (Grec)), déu del sol de matí.
Horus i Seth
modificaDurant el tercer mil·lenni aC, Seth esdevingué el déu patró dels faraons (reemplaçant Horus en forma d'Har-mau o Harsomtus) després de derrocar Seth en forma d'Har-wer o Haroeris, però com la història de l'assassinat de Seth del seu germà es tornà popular, Har-mau va canviar. Hi va haver una guerra entre Seth i Horus durant vuitanta anys. Horus va guanyar la guerra (amb el suport de Neith) i va ser el governant de l'Alt Egipte i el Baix Egipte.[3] Seth es castrava o matava o s'instal·lava amb Re i es convertia en la veu del tro.
Horus era el pare dels quatre déus associats amb els vasos canopis de les creences funeràries egípcies: Imset, Hapi, Duamutef, i Kebechsenef.
Seth i l'Ull d'Horus
modificaHorus descansava al costat d'un oasi quan Seth va aparèixer en forma de porc senglar negre. Mentre Horus dormia, Seth l'hi va arrencar l'ull esquerre (que representava la lluna) i el va llençar més enllà del límit del món. Horus es va despertar i es va venjar tallant-li els testicles a Seth però no va poder recuperar el seu ull. Mentrestant, sense la lluna, el cel nocturn es va enfonsar a la foscor. Thot va buscar l'ull a través del caos que s'estenia als confins del món i el va trobar i arreglar, tornant-li al seu propietari. A partir d'aquell moment l'ull d'Horus es representava amb l'amulet udjat.[2]
Epítets
modificaVa tenir els epítets de:
- "L'Únic en les altures"
- "L'elevat"
- "El distant"
- "Senyor del Cel"
- "Senyor de les estrelles circumpolars"
En els trons d'El Lisht apareix com «Horus, senyor de Mesen» i «Horus de Behdet», o «el behdetita», en referència a dues localitats del Baix Egipte. Noms alternatius: Heru-sa-Aset, Hrw, Hr, Hor-Hekenu
Hor (Horus) en jeroglífic | ||||||||||
| ||||||||||
Referències
modifica- ↑ «Horus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Littleton, C.Scott. Mythology. The illustrated anthology of world myth & storytelling. (en anglès). Londres: Duncan Baird Publishers, 2002, p. 39,41. ISBN 9781903296370.
- ↑ «Horus | Story & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 abril 2019].