Heinrich Rudolf Hertz

físic alemany

Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany que provà l'existència de les ones electromagnètiques predites per les equacions electromagnètiques de James Clerk Maxwell. Arrel d'això, la unitat de freqüència internacional de cicle per segon va ser batejada, en el seu honor, amb el nom d'hertz.

Infotaula de personaHeinrich Rudolf Hertz
HEINRICH HERTZ.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1857 Modifica el valor a Wikidata
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1894 Modifica el valor a Wikidata (36 anys)
Bonn (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSèpsia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Ohlsdorf Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (1878–)
Universitat Tècnica de Munic
Universitat de Munic
Universitat Tècnica de Dresden Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHermann von Helmholtz i Wilhelm Johann Friedrich von Bezold (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica i electrotècnia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, enginyer, inventor, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn (1889–)
Institut Tecnològic de Karlsruhe (1885–)
Universitat Christian Albrecht de Kiel (1883–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsHermann von Helmholtz Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralVilhelm Bjerknes, George Udny Yule, Josef Geitler von Armingen i George Udny Yule Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabeth Hertz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMathilde Carmen HertzJohanna Hertz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareGustav Ferdinand Hertz Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Autograph of Heinrich Hertz.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 22020 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva, de l'èlit d'Hamburg. El seu pare era Gustav Ferdinand Hertz, advocat i senador de la ciutat imperial lliure d'Hamburg, que al casar-se amb Anna Elisabeth Pfefferkorn, filla d'un senador luterà, es convertí al cristianisme.

Mentre estudiava a la universitat de Berlín, Heinrich Rudolf Hertz va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física i química, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins al 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.

L'any 1886, Hertz es casà amb Elisabeth Doll, filla de Max Doll, professor de geometria a Karlsruhe. Junts, van tenir dos fills, la Johanna, nascuda el 20 d'octubre de 1887, i la Mathilde, nascuda un 14 de gener de 1889, que es convertiria en una biòloga de certa rellevància en un futur.

A l'abril de 1889, Hertz va esdevenir professor de física i director de l'institut de física de Bonn, plaça que va mantenir fins la seva mort. Durant aquest temps va avançar en el camp de la mecànica teòrica publicant els seus progressos en la obra pòstuma Die Prinzipien der Mechanik in neuem Zusammenhange dargestellt, publicada al 1894.

MortModifica

Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 36 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el fill d'aquest, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf a Hamburg.[1]

Recerca científicaModifica

Durant la seva estada a Karlsruhe, al 1885, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit vint anys ernere, per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 va demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio. Per l'emisor, va emprar un oscil·lador, i pel receptor, un ressonador. Gràcies a ells, Hertz va poder fer un càlcul de la velocitat de desplaçament de les ones en l'aire, apropant-se molt al valor estimat per Maxwell, de 300 000 km/s. Hertz es centrà en les consideracions teòriques del seu descobriment deixant els aspectes pràctics pels altres.

L'experiment de Hertz és considerat el principal precursor de la ràdio sent clau en els descobriments de l'enginyer electrònic italià Guglielmo Marconi, que va utilitzar l'article de Hertz per construir un emissor de ràdio, i pels avenços d'Aleksandr Stepànovitx Popov pioner de la ràdio a Rússia.

També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment en ser il·luminat per la llum ultraviolada.

ReconeixementsModifica

L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom d'hertz.

El cràter lunar Hertz s'anomenà així en honor a ell.

En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. Helmut Schoenfeld, «Heinrich Rudolf Hertz», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 88, ISBN 9783861080862