Helen Sharman

Helen Patricia Sharman, CMG, OBE, HonFRSC, (nascuda el 30 de maig de 1963) és una química que es va convertir en la primera astronauta britànica (i en particular, la primera cosmonauta britànica ), així com la primera dona que va visitar l'estació espacial Mir el maig de 1991.

Infotaula de personaHelen Sharman
Dr. Helen Sharman.jpg
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Helen Patricia Sharman Modifica el valor a Wikidata
30 maig 1963 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Sheffield (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sheffield - química (–1984)
Birkbeck College
Universitat de Londres - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímica, astronauta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Temps a l'espai7 dies, 21 hores i 13 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
Premis
Signatura
Helen Sharman Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhelensharman.com Modifica el valor a Wikidata

Primers anys i educacióModifica

Sharman va néixer a Grenoside, Sheffield, on va assistir a la Grenoside Junior and Infant School, i posteriorment es va traslladar a Greenhill. Després d'estudiar al Jordanthorpe Comprehensive, va obtenir el títol de llicenciada en química a la Universitat de Sheffield el 1984 i un doctorat al Birkbeck College de Londres el 1987. Va treballar com a tecnòloga de recerca i desenvolupament per a GEC a Londres i després com a química per a Mars Incorporated, tractant propietats saboritzants de la xocolata.[1][2] Això va portar després a la premsa britànica a titllar-la de Girl from The Mars ("La noia de Mars").[3]

Projecte JunoModifica

Article principal: Projecte Juno

Després de respondre a un anunci de ràdio on es demanaven candidats per ser el primer explorador espacial britànic, Helen Sharman va ser seleccionada per a la missió en directe a ITV, el 25 de novembre de 1989, per davant dels prop de 13.000 altres candidats.[2][4] El programa era conegut com a Projecte Juno i era una missió conjunta soviètica i britànica copatrocinada per un grup d'empreses britàniques.[5]

Sharman va ser seleccionada en un procés que va donar pes a antecedents científics, educatius i aeroespacials, així com a la capacitat d'aprendre un idioma estranger.[6]

Abans de volar, Sharman va passar 18 mesos en un entrenament intensiu de vols a la Ciutat de les Estrelles. El consorci del Projecte Juno no va aconseguir reunir els diners previstos i el programa va ser gairebé cancel·lat. Amb vista a l'impacte del vol en les relacions internacionals, el projecte va continuar amb despeses soviètiques, tot i que com a mesura d'estalvi de costos, es van substituir els experiments originals per uns de menys costosos.[7]

La missió Soiuz TMA-12, que incloïa els cosmonautes soviètics Anatoli Artsebarski i Serguei Krikaliov, es va llançar el 18 de maig de 1991[8] i va durar vuit dies, la major part del temps passat a l'estació espacial Mir. Entre les tasques de Sharman s'incloïen proves mèdiques i agrícoles,[9] fotografiar les Illes Britàniques i participar en una connexió de ràdioaficionat amb llicència[10] amb escolars britànics. Va aterrar a bord de la Soiuz TMA-11 el 26 de maig de 1991, juntament amb Víktor Afanàssiev i Mussà Manàrov.

Sharman tenia 27 anys i 11 mesos quan va anar a l'espai, cosa que la va convertir (a partir del 2017 ) en la sisena persona més jove dels 556[11] individus que han volat a l'espai. Sharman no ha tornat més a l'espai, tot i que va ser una de les tres candidatures britàniques al procés de selecció dels astronautes de l'Agència Espacial Europea del 1992 i va formar part de la llista de 25 sol·licitants el 1998.[12]

Com que Juno no era una missió de l'ESA, Tim Peake es va convertir en el primer astronauta britànic de l'ESA més de 20 anys després.

Per les seves fites al Projecte Juno, Sharman va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Sheffield.[13]

Carrera posteriorModifica

Sharman va passar els vuit anys posteriors a la seva missió a la Mir com a treballadora autònoma, fent de divulgadora científica per al gran públic.[1] La seva autobiografia, Seize the Moment, va ser publicada el 1993.[14] El 1997 va publicar un llibre infantil, The Space Place.[15] Ha presentat programes de ràdio i televisió, fins i tot per a BBC Schools.[16]

Al 2011, treballà al National Physical Laboratory com a cap de grup del grup de superfície i nanoanàlisi.[1] Sharman es va convertir en gerent d'operacions del departament de química de l'Imperial College London in 2015.[17] Continuà les activitats de divulgació relacionades amb la química i el seu vol espacial, i el 2015 va ser guardonada amb una beca honoraria de la British Science Association.[18]

In agost 2016, Sharman appeared as herself in an episode of the telenovel·la de Channel 4 Hollyoaks.[19]

El gener de 2020, Sharman va dir en una entrevista que "els extraterrestres existeixen, no hi ha dues opcions", però que "és possible ... que simplement no els puguem veure".[20][21][22]

Premis i honorsModifica

 
Estel del passeig de la fama de Sheffield

Helen Sharman va ser guardonada amb la medalla de bronze i plata i or del Royal Aero Club, el 1990. Després, el 1991, va ser escollida per encendre la flama a la Universíada d'Estiu de 1991, celebrada a Sheffield. A la televisió internacional, en directe, va sortir mentre corria a l'interior de l'estadi Don Valley. Però va ensopegar i li va caure la torxa dels jocs. Animada a continuar la seva cursa, sense cap flama a la torxa, va sortir a la pista i va pujar fins al peveter cerimonial. Malgrat la manca de foc de la torxa, la flama cerimonial encara es va encendre.[23]

Pels seus decidits esforços pioners, Sharman va ser nomenada oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) el 1993, i l'any següent i l'any següent, membre honorari de la Royal Society of Chemistry (HonFRSC).[24] Sharman va ser nomenada companya de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (CMG) el 2018 pels seus serveis en la divulgació de la ciència i la tecnologia.[25]

El 26 de maig de 1991 per Decret del president de l'URSS núm. UP-2010 se li va concedir l'Orde de l'Amistat dels Pobles

El 12 d'abril de 2011, per Decret del president de la Federació Russa núm. 437 se li va atorgar la Medalla "per mèrits en l'exploració espacial".

L'escola britànica d'Assen, als Països Baixos s'anomena escola Helen Sharman en honor seu. A més, hi ha una casa que s'anomena així a la Wallington High School for Girls, una grammar school al districte londinenc de Sutton, on cada casa té el nom d'una dona amb gran èxit i influència. El bloc de ciències de l'escola Bullers Wood, Chislehurst, Kent, va ser obert per Sharman el 1994 i es diu Sharman House.

També hi ha una casa que s'anomena així a la Rugby High School for Girls, una grammar school per a noies on les cases reben el nom de quatre dones influents.[26] i més recentment un bloc d'estudiants a Sheffield porta el seu nom.[27]

Ha rebut diversos títols honoraris per part de les universitats del Regne Unit, entre les quals hi ha:

Any Honor Universitat Referència
1991 Fellow honorària Universitat Sheffield Hallam [28]
1995 Doctora honorària en ciències Universitat de Kent [29]
1996 Doctora honorària en tecnologia Universitat de Plymouth [30]
1997 Doctora honorària en ciències Universitat de Southampton Solent [31]
1998 Doctora honorària en ciències Universitat de Staffordshire [32]
1999 Doctora honorària en ciències Universitat d'Exeter [33]
2010 Doctora honorària en ciències Universitat Brunel [34]
2017 Doctora honorària en ciències Universitat de Kingston [35]
2017 Doctora honorària en ciències Universitat de Hull [36]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «bbk: Birkbeck's Magazine, Issue 29, SPRING 2011» (en anglès) p. 16. Birkbeck University. [Consulta: 21 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Helen Sharman, Made in Sheffield» (en anglès). Made in Sheffield Dot Com. Arxivat de l'original el 14 d'agost 2006. [Consulta: 20 setembre 2006].
  3. Dubbs, Chris; Paat-Dahlstrom, Emeline. Realizing Tomorrow: The Path to Private Spaceflight (en anglès). University of Nebraska Press, 2011, p. 96. 
  4. «Soviets Launch 1st Briton Into Space on Dream Flight» (en anglès). Arizona Republic [Phoenix, Arizona], 19-05-1991, pàg. A16.
  5. «On This Day 1991: Sharman becomes first Briton in space» (en anglès). BBC [Consulta: 18 maig 2016].
  6. «Brits In Space» (en anglès). Chicago Tribune, 30-05-1990 [Consulta: 21 setembre 2015].
  7. pàg. 8 a Eric Seedhouse. Tourists in Space. A Practical Guide (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-05037-9. 
  8. «Sharman becomes first Briton in space» (en anglès). BBC. [Consulta: 21 setembre 2015].
  9. «Helen Sharman becomes the first Briton in space» (en anglès). BT Group. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 21 setembre 2015].
  10. Children's Britannica Yearbook 1992 (en anglès). Encyclopaedia Britannica Inc., p. 42. ISBN 0-85229-236-8. 
  11. «Astronaut/Cosmonaut Statistics» (en anglès). www.worldspaceflight.com.
  12. Klimek, Chris. «Twenty-Five Years Ago, Helen Sharman Traveled to Space as a Private Citizen» (en anglès). Air & Space Magazine. [Consulta: 1r gener 2020].
  13. «Sheffield Legends» (en anglès). Sheffield City Council. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 18 maig 2016].
  14. Sharman, Helen. Seize the Moment: The Autobiography of Britain's First Astronaut: Autobiography of Helen Sharman (en anglès). Victor Gollancz, 28 d'octubre 1993. ISBN 0575056282. 
  15. Sharman, Helen. The Space Place (en anglès). Portland Press, 12 de març 1997. ISBN 1855780925. 
  16. «Helen Patricia Sharman OBE - 2010» (en anglès). Universitat de Brunel. [Consulta: 21 setembre 2015].
  17. «Former astronaut Dr Helen Sharman finds a new space at Imperial» (en anglès). Imperial College London. [Consulta: 6 octubre 2015].
  18. «Public engagement and media big hitters honoured by British Science Association» (en anglès). British Science Association. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 21 setembre 2015].
  19. Lindsay, Duncan. «Hollyoaks spoilers: Alfie Nightingale and Jade Albright plan to lose their virginity» (en anglès). metro.co.uk, 02-08-2016. [Consulta: 30 agost 2016].
  20. Binding, Lucia. «Aliens exist and could already be on earth, first British astronaut says» (en anglès). Sky News, 06-01-2020. [Consulta: 6 gener 2020].
  21. «Helen Sharman: 'Aliens exist and could be here on Earth'» (en anglès). BBC, 6 gemer 2020. [Consulta: 6 gener 2020].
  22. «Aliens exist but we may simply not see them, says first British astronaut into space» (en anglès). The Telegraph, 06-01-2020. [Consulta: 6 gener 2020].
  23. «Baton charge duty for Becks». The Guardian Online, 25-07-2002. [Consulta: 4 setembre 2012].
  24. «Our Honorary Fellows» (en anglès). Royal Society of Chemistry. [Consulta: 30 desembre 2017].
  25. «Central Chancery of the orders of Knighhood» (en anglès). The London Gazette, 62150, supl. 4, 30-12-2017.
  26. «Rugby High School prospectus» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 20 gener 2019].
  27. «Sharman Court» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 21 març 2020].
  28. «Honorary Awards» (en anglès). Universitat Sheffield Hallam. Arxivat de l'original el 2019-12-21. [Consulta: 8 setembre 2015].
  29. «Honorary graduates 1990-99». Universitat de Kent. Arxivat de l'original el 2015-09-13. [Consulta: 8 setembre 2015].
  30. «Honorary Degrees» (en anglès). Times Higher Education Online, 19-01-1996. [Consulta: 8 setembre 2015].
  31. «Honorary Graduates» (en anglès). Universitat de Southampton Solent. [Consulta: 8 setembre 2015].
  32. «Recipients of Honorary Awards» (en anglès). Universitat de Staffordshire. Arxivat de l'original el 2016-12-30. [Consulta: 8 setembre 2015].
  33. «Honorary Graduates of the University» (en anglès). Universitat d'Exeter. [Consulta: 8 setembre 2015].
  34. «Helen Patricia Sharman OBE - 2010» (en anglès). Universitat Brunel, 28 d”abril 2011. [Consulta: 8 setembre 2015].
  35. «First British astronaut Helen Sharman named Honorary Doctor of Science by Kingston University» (en anglès). Universitat de Kingston, 24-01-2017. [Consulta: 6 d”octubre 2017].
  36. «Helen Sharman Awarded Honorary Degree by Hull University» (en anglès). Universitat de Hull, 12-07-2017. [Consulta: 25 febrer 2018].

Enllaços externsModifica