Hendrik Lorentz

físic neerlandès

Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Infotaula de personaHendrik Lorentz
H A Lorentz (Nobel).jpg
modifica
Nom original(nl) Hendrik Antoon Lorentz modifica
Biografia
Naixement(nl) Hendrik Antoon Lorentz modifica
18 juliol 1853 modifica
Arnhem modifica
Mort4 febrer 1928 modifica (74 anys)
Haarlem modifica
Lloc d'enterramentAlgemene Begraafplaats Kleverlaan (en) Tradueix, 317 modifica
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden modifica
Activitat
Director de tesiPieter Rijke modifica
Camp de treballFísica teòrica modifica
OcupacióConservador, físic teòric, catedràtic, matemàtic, físic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Leiden (1912–1923)
Universitat de Leiden (1877–)
Universitat de Leiden modifica
Participà en
1927Cinquè Congrés Solvay
1921Tercer Congrés Solvay
1911Primer Congrés Solvay modifica
Obra
Estudiant doctoralAdriaan Fokker, Johannes Droste (en) Tradueix, Leonard Ornstein, Geertruida de Haas-Lorentz i Hendrika Johanna van Leeuwen modifica
Abreviació d'autor en botànicaH.Lorentz modifica
Família
CònjugeAletta Lorentz-Kaiser modifica
FillsGeertruida de Haas-Lorentz modifica
Premis

BiografiaModifica

Hendrik Lorentz va néixer a Arnhem, Gelderland, fill de Gerrit Frederik Lorentz (1822-1893), un botiguer, i Geertruida van Ginkel (1826-1861). El 1862, després de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb Luberta Hupkes. Del 1866 al 1869, va assistir a l'escola secundària d'Arnhem i, el 1870, va aprovar els exàmens de llengües clàssiques que eren el requisit fonamental per a ser admès a la universitat.

Lorentz va estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Leiden. La profunda influència que exercí el seu professor d'astronomia Frederik Kaiser el portà a esdevenir físic. Quan es llicencià, treballà donant classes de matemàtiques a l'escola secundària d'Arnhem, tot i que compaginava la feina amb els seus estudis a Leiden.

El 1875, Lorentz es doctorà sota la direcció de Pieter Rijke en la tesi: "Sobre la teoria de la reflexió i la refracció de la llum", en la qual refinava la teoria electromagnètica de James Clerk Maxwell.

El 1881, Hendrik es casà amb Aletta Catharina Kaiser, neboda de Frederik Kaiser. Ella era la filla de Johann Wilhelm Kaiser, director de l'escola de gravat d'Amsterdam, professor de l'escola de belles arts i dissenyador del primer segell holandès (1852). Posteriorment, Kaiser va ser el director de la Galeria Nacional d'Amsterdam. La filla gran del matrimoni entre Hendrik Lorentz i Aletta Kaiser, Geertruida Luberta Lorentz, va esdevenir també física.

Lorentz va esdevenir director d'investigació en l'Institut Teyler, de Haarlem, entre els anys 1923 i 1928.

Investigació científicaModifica

 
Albert Einstein visitant Lorentz a Leiden el 1921

Gràcies al seu càrrec a la universitat, el 1890 nomenà Pieter Zeeman assistent personal, i l'induí a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum, i descobrí el que avui es coneix amb el nom d'efecte Zeeman.

Se li deuen importants aportacions en els camps de la termodinàmica, la radiació, el magnetisme, l'electricitat i la refracció de la llum. Va formular, conjuntament amb George Francis FitzGerald, una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com a resultat del seu moviment. Aquest efecte, conegut com a contracció de Lorentz-FitzGerald, la representació matemàtica de la qual és coneguda amb el nom de transformació de Lorentz, fou una més de les nombroses contribucions realitzades per Lorentz al desenvolupament de la teoria de la relativitat, i fou al costat d'Henri Poincaré un dels primers a formular les bases de la teoria de la relativitat, que posteriorment Albert Einstein ampliaria i milloraria.

El 1902, li fou concedit el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu deixeble Pieter Zeeman, per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, que origina la radiació electromagnètica.

Hendrick Lorentz morí el 4 de febrer del 1928 a la ciutat de Haarlem.

ReconeixementsModifica

En honor seu, la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències) creà l'any 1925 la Medalla Lorentz, que premia les investigacions teòriques de físics.

En honor seu, s'anomenà el cràter Lorentz de la Lluna.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica