Obre el menú principal

Walford Davies

compositor britànic
(S'ha redirigit des de: Henri Walford Davies)

Henry Walford Davies KCVO OBE (Oswestry, Shropshire, 6 de setembre del 1869 - Londres, 11 de març de 1941) fou un compositor, professor i musicòleg anglès.

Infotaula de personaWalford Davies
Walford Davies 001.jpg
Biografia
Naixement 6 setembre 1869
Oswestry
Mort 11 març 1941 (71 anys)
Wrington Tradueix
  Master of the Queen's Music Tradueix 

Dades personals
Educació Fitzwilliam College Tradueix
Royal College of Music
Activitat
Ocupació Organista, compositor i professor d'universitat
Ocupador Universitat d'Aberystwyth
Gènere artístic Música clàssica
Instrument Orgue i orgue
Premis

IMDB: nm1818629 Musicbrainz: d1be3c68-4752-4c9a-9dc4-ec49ee45eab2
Modifica les dades a Wikidata

Després de rebre lliçons particulars de música, ingressà el 1892 en el cor de la capella de Sant Jordi, de Windsor (Anglaterra), on també fou deixeble i ajudant organista de Walter Parrat el 1885-1890, tenint així mateix a llur càrrec, com a titular, l'orgue de la capella Park. En el període de 1890-98, any en què va obtenir el doctorat de música en la Universitat de Cambridge, fou alumne de composició en el Reial Col·legi de Música de Kensington (1890-1894), organista i mestre de cor de St. Annes, Soho (1890-1891) i de la Christ Church, d'Hampstead (1891-1898), i professor de contrapunt en aquest Col·legi, des del 1895, càrrec en el qual va adquirir notorietat i al qual va haver de renunciar el 1903.

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolupà, hi figuren els càrrecs d'organista i director del cor de l'església de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la RAF durant els anys 1917-19; professor de música en el Reial Col·legi Universitari de Gal·les, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de música i catedràtic del Consell Nacional de la Universitat de Gal·les, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Música des del 1934. També dirigí diverses entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conèixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, música de cambra i religiosa i algunes compilacions.[1]

Entre les activitats professionals que posteriorment desenvolupà, hi figuren els càrrecs d'organista i director del cor de l'església de Temple (1898-1923); director, amb el grau de comandant, de la RAF durant els anys 1917-19; professor de música en el Reial Col·legi Universitari de Gal·les, a Aberystwyth, des del 1919 al 1926; director de música i catedràtic del Consell Nacional de la Universitat de Gal·les, des del 1919; organista titular de la capella de Sant Jordi de Windsor (1927-1932) i professor reial de Música des del 1934. També dirigí diverses entitats corals i va intervenir en nombrosos festivals i concerts, donant a conèixer en aquests moltes de llurs obres, que comprenent simfonies, obertures, suites, cantates, peces orquestrals, música de cambra i religiosa i algunes compilacions.

ObresModifica

Citem tot seguit la llista cronològica de la major part d'aquestes, en les que a més, s'indiquen entre parèntesis el lloc on foren estrenades algunes d'elles.

  • Weep no more (1891);
  • Out of the deep (1892);
  • sturdy Rock (1893);
  • Hervé Riel (1894);
  • Prospice, Quintet for baritone voice and strings (1894);
  • Sonata in E minor, for piano and violin (1894);
  • Psalm 23, for tenor voicé and harp and string quartet (1896);
  • Sonata in D minor, for piano and violin (1896);
  • Six Pastorals for vocal quarted, string quarted and piano(1897);
  • When Christ was born to earth (1898);
  • God created man, Motet Four Songs of Innocence (1898);
  • Hymn before Action (1898);
  • Evening service in C (1898);
  • Walk to Emmaus (1898);
  • And Jesus entered into the Temple (1899);
  • Festal evening service in G (1900);
  • If any man hath not the Spirit of Christ (1901);
  • As with Gladness (1901);
  • The Blessed Bird (1901);
  • Temple Chant service in G (1902);
  • Festal Te Deum and Jubilate in G (1902);
  • Three jovial Huntsmen (with violin obbligato); arranjat també per a orquestra (1902);
  • The Temple, un dels més notables oratoris (1902);
  • Worcester Festival); Whatsoever is born of God (1903)
  • Everyman, probablement la més coneguda de les seves cantates, i que li’n donà molt renom (1904;
  • Leeds Festival) per una veu, cor i orquestra, figurant també com a obertura orquestral;
  • Six songs, segona sèrie (1905);
  • Eight Nursery Rhymes i Nursery Rhymes (1905);
  • Lift up your Hearth (1906);
  • Hereford Festival);
  • Humpty Dumpty (1907);
  • Holiday Tunes (1907);
  • England’s Pleasant Land (1907);
  • Ode on Time (1908; Milton Celebration);
  • Solemn Melody (1908);
  • Grace to you and peace (1908);
  • Songs of Nature; for voices, strings, flute, horn and P,F, (1908-1909);
  • New Nursery Rhimes (1908);
  • Noble Numbers (1909; Hereford Festival); la suite Peter Pan; strings quarted (1909);
  • Festal Overture (1910);
  • Five Sayings of Jesus (1911);
  • Worcester Festival); Parthenia Suite (1911);
  • Symphony in G (1911);
  • Evening Service (1911);
  • Song of St, Francis (1912; Birmingham Festival);
  • Suite in C, after Wordsworth (1912);
  • Dominus iluminatio mea (1913);
  • Dante Fantasy (1914);
  • Worcester, 1920); Conversations for piano and orchestra (1914);
  • Short Requiem (1914);
  • These Sweeter Far (1914); Four un accompaniment partsongs (1914);
  • Three quartets with piano accompaniment (1914);
  • Fellowship song Book (1915);
  • Thirty songs new and old, arranged for men’s voices, Fifty-two Hymn Tunes, arranged for men voices, Thirty-eigth songs for camp concerts, In Hoc Signo (Hymns of war and peace (1915);
  • Heaven’s Gate (1916);
  • People’s Palace); Unaccompanied Service in C (1916); publicat el 1924);
  • Serial Service in F, Let us now praise famous men (1916); Fourteen spiritual songs (1918);
  • Laus Deo (Hymns of peaceand thanksgiving) (1919);
  • Hymns of the Kingdom, Memorial Suite, A Studens Hymnal (1923);
  • Welsh Festival Music (1924);
  • Men and Angels (1925); Gloucester Festival;
  • High Heaven’s King (1926); Worcester Festival);
  • Children’s Symphony; Christ in the Universe (1929); Worcester Festival), etc.,.

Així mateix també publicà Music and Worship (1935), en col·laboració amb Harvey Grace; Rhythm in Church; Music in the Christian Church; The Pursuit of Music (1936), etc.,.

El 1919 li fou concedit el grau d'oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic; el 1922, fou nomenat cavaller (sir) i el 1932 i 1937, respectivament, comandant i cavaller comandant del Reial Orde Victorià. Les Universitats de Leeds el 1904 i Glasgow el 1926 el nomenaren doctor en lleis, les de Lublin i Oxford, doctor honoris causa en Música, el 1930 i 1935. Pertanyia al Reial Col·legi d'Organistes de Londres (1904); a la Reial Acadèmia de Música (1923), com a membre honorari; al Reial Col·legi de Música, de Londres, des del 1926, etc.

ReferènciesModifica

  1. Tom núm., 17 de l'Enciclopèdia Espasa