Hermann Emil Fischer

químic alemany

Hermann Emil Fischer (Euskirchen, avui dia part de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, 9 d'octubre de 1852 -Berlín, Imperi Alemany, 15 de juliol de 1919) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1902.

Plantilla:Infotaula personaHermann Emil Fischer

Hermann Emil Fischer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Euskirchen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFriedhof Wannsee, Lindenstraße (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Grup ètnicAlemany
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat d'Estrasburg
Director de tesiAdolf von Baeyer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OrganitzacióUniversitat de Múnic
Universitat d'Eerlangen
Universitat de Würburg
Universitat de Berlín
Membre de
ProfessorsFriedrich August Kekulé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOskar Piloty, Otto Paul Hermann Diels, Adolf Otto Reinhold Windaus, Ludwig Knorr, Fritz Pregl i Otto Heinrich Warburg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOtto Paul Hermann Diels, Hans Fischer, Otto Heinrich Warburg, Hans von Euler-Chelpin, Carl Dietrich Harries, Max Bergmann i Oskar Piloty Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAgnes Gerlach Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 177689229 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 1852 a la ciutat d'Euskirchen. de Fischer començà a treballar als negocis familiars del seu pare, fins que aquest l'envià a la universitat, al·legant que el seu fill era incompetent pels negocis. Ingressà a la Universitat de Bonn el 1872 per estudiar química, encara que es canvià després a la Universitat d'Estrasburg, on es doctorà el 1874, amb un estudi sobre la fenolftaleïna.

Seguint a un dels seus professors, Fischer es convertí en professor de química en diverses universitat alemanyes com les de Múnic, Eerlangen, Würburg i Berlín, on s'establí el 1892 i hi restà fins al final de la seva vida.

[1]== Recerca científica ==

 
Monument a Hermann Emil Fischer a Berlin

Durant la seva estada a Verona descobrí, al costat del metge Joseph von Mering, el veronal o barbital, el primer somnífer del grup dels barbitúrics.

En la seva recerca va demostrar que les proteïnes estan compostes per cadenes d'aminoàcids i que l'acció dels enzims és específica, efectuant la hidròlisi de les proteïnes complexes en aminoàcids. En el seu treball al voltant dels glúcids va determinar l'estructura molecular de la glucosa i la fructosa. Així mateix fou el primer químic que va plantejar la fórmula de derivats de la purina que va definir en 1884, com per exemple l'àcid úric, i la cafeïna. L'any 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Química "pels seus estudis de síntesi del grup de la purines".[2]

Va establir un vincle entre la biologia, la química orgànica i l'estereoquímica. El seu nom forma part de diferents processos químics, com la projecció de Fischer, la síntesi de pèptids de Fischer i la reducció de Fischer entre d'altres. Les medalles atorgades per la Societat Alemanya de Química porten el seu nom.

Referències

modifica
  1. Fischer, Emil «Ueber die Harnsäure. I.». Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, 17, 1884, pàg. 328–338. DOI: 10.1002/cber.18840170196.
  2. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1902 (anglès)