Tartrat d'hidrogen i potassi
El tartrat d'hidrogen i potassi, antigament conegut com a bitartrat de potassi, crema de tàrtar o crémor tàrtar, és un compost químic amb la fórmula KC4H5O6, és un subproducte de la vinificació. És la sal àcida de potassi de l'àcid tàrtric o àcid tartàric, el qual és un àcid dicarboxílic. Es presenta com una pols blanca i cristal·lina soluble en àcids i àlcalis i insoluble en àcid acètic i l'alcohol. Està relacionat amb el tartrat de potassi.
| Substància química | grup d'estereoisòmers  |
|---|---|
| Massa molecular | 187,97232 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₅KO₆ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
Presentació
modificaEl tartrat d'hidrogen i potassi cristal·litza en els dipòsits de vi durant la fermentació alcohòlica del suc de raïm i pot precipitar fora de les ampolles. Aquests cristalls també poden precipitar fora del suc de raïm que s'hagi refredat o emmagatzemat durant un cert temps.[1] Els cristalls es poden treure per filtració amb un teixit.[2]
Aplicacions
modifica
El tartrat d'hidrogen i potassi s'empra en la indústria alimentària com a estabilitzant de la clara d'ou i de les cremes batudes. Evita la cristal·lització dels xarops de sucre. Redueix la decoloració de les verdures envasades. També es fa servir en els llevats de forner com activador i com a substitut, combinat amb el clorur de potassi, de la sal comuna.
En medecina s'usava com a purgant i com a mordent en tintoreria.
Com a producte casolà de la neteja es barreja amb suc de llimona o vinagre blanc i serveix per a netejar metalls o treure les taques de la porcellana.[3]
En la química, d'acord amb l'organisme NIST, es fa servir com a referència principal de la solució Buffer (estabilització del pH).[4]
Referències
modifica- ↑ «Lloyds Vinyard FAQs». Arxivat de l'original el 2011-12-15. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ National Center for Home Food Preservation
- ↑ «Michigan State University Extension Home Maintenance And Repair - Homemade Cleaners - 01500631, 06/24/03». Arxivat de l'original el 2009-06-23. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Harris, Daniel C. W. H. Freeman. Quantitative Chemical Analysis. 7a, 17 juliol 2006. ISBN 978-0-7167-7694-9.