Viquipèdia

Historia de la frivolidad

Historia de la frivolidad s un programa especial de TV, estrenat en Televisió espanyola el 9 de febrer de 1967, amb direcció de Narciso Ibáñez Serrador, guions del propi Serrador i de Jaime de Armiñán i música d'Augusto Algueró.[1]

Infotaula de pel·lículaHistoria de la frivolidad
Fitxa
DireccióNarciso Ibáñez Serrador
GuióJaime de Armiñán
Narciso Ibáñez Serrador
MúsicaAugusto Algueró
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada41 min.
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0212223 Filmaffinity: 525350 Letterboxd: historia-de-la-frivolidad TMDB.org: 188111 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula narra, en forma de sketchs humorístics, la història de l'erotisme i els esforços agosarats per a ocultar els encants del cos humà, des d'Adam i Eva fins al segle xx, amb la narració de La Conferenciante (interpretada per Irene Gutiérrez Caba) com a fil conductor. Es mostra així que van ser les integrants de la Lliga Femenina contra la Frivolitat - personatges precursors dels futurs tacañones del concurs Un, dos, tres... responda otra vez - les que van incorporar la fulla de parra al nu abillament del primer home i la primera dona. Es presencia el primer strip-tease, el de Salomé, viciós costum que va continuar en l'Edat mitjana. Segons avança la història, es pot contemplar el descobriment de les Índies des d'una nova perspectiva o els problemes causats per la prohibició d'Isabel I d'Anglaterra que les dones trepitgessin els escenaris, amb una Julieta interpretada per José Luis Coll (amb Jaime Blanch com Romeo). L'evolució posterior no va ser gaire més favorable, segons el parer de les puritanes, amb la belle-epoque i l'arribada del cinema. L'esperança queda en mans d'un futur on la carn sigui substituïda per la llanda dels robots.

Història del projecte modifica

La idea de filmar un programa especial de televisió va sorgir de la ment del llavors Director General de RTVE Adolfo Suárez i de Juan José Rosón. La intenció era mostrar a l'exterior la imatge d'una Espanya moderna i tolerant que millorés la paupèrrima impressió que tenien del règim franquista en aquell moment les democràcies occidentals.

L'encàrrec va ser encomanat a un ja llavors prestigiós Narciso Ibáñez Serrador que al costat de Jaime de Armiñán va il·luminar el que en principi degué dir-se Historia de la censura. Un espectacle summament irònic que amb un subtil sentit de l'humor, posava en evidència un de les majors vicis del franquisme.

Però l'espai va topar precisament a fi de la seva burla: En primer lloc va haver de modificar-se el títol, que va quedar suavitzat com a Història de la frivolitat. El contingut del programa tampoc va comptar amb l'aquiescència de Francisco Gil Muñoz, llavors censor oficial de TVE, qui va amenaçar amb dimitir si l'espai s'emetia.

El programa es va presentar al Festival de Televisió de Montecarlo, l'organització de la qual va exigir no obstant això, que per a participar devia abans haver-se estrenat. El programa finalment es va emetre al caient de la mitjanit i després d'haver-se anunciat la fi de la programació del dia i haver-se emès l'himne nacional.

Finalment, Historia de la frivolidad és considerada com un dels espais més emblemàtics de la història de la televisió en Espanya.

Moments destacables modifica

Entre els múltiples sketches que integren l'especial, figuren els següents que han passat a la història de la televisió en Espanya:

  • Les integrants de Lliga Femenina contra la Frivolitat, amb Irene Gutiérrez Caba al capdavant, abrigallada per Rafaela Aparicio, Lola Gaos, Pilar Muñoz i Margot Cottens) entonen el seu himne la lletra de la tornada de la qual resa Som puritanes [...]. Usem tisores, usem tinters […]. Tallem, trenquem, tirem esborralls, […] baixem les faldilles, pugem escots.
  • En plena edat mitjana, una jove (Irán Eory) protagonitza un strip-tease en el qual es despulla de la seva armadura i que la portarà finalment a la foguera.
  • En el descobriment d'Amèrica, els navegants espanyols (Zori, Santos i Codeso), en albirar la costa criden en contemplar una índia lleugera de roba Aquí estan les índies!, quina barbaritat!.

Repartiment modifica

Premis modifica

Historia de la frivolidad és la producció més premiada en la història de TVE:

Referències modifica

  1. ↑ Historia de la frivolidad a l'Institut Cervantes

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Historia_de_la_frivolidad&oldid=30912299»