Hygrophorus

gènere de fongs

Hygrophorus és un gènere d'agaràcies de la família de les higroforàcies. Totes les espècies són terrestres i ectomicorrítiques (formen una associació amb arbres vius) i es troben habitualment en boscos. Es reconeixen a tot el món unes 100 espècies, de les quals algunes són comestibles i es posen a la venda als mercats locals.[1][2]

Infotaula d'ésser viuHygrophorus Modifica el valor a Wikidata
Hygrophorus eburneus-pastorino.JPG
Hygrophorus eburneus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae
GènereHygrophorus Modifica el valor a Wikidata
Fr., 1836
Tipus taxonòmicHygrophorus eburneus Modifica el valor a Wikidata

Als Països Catalans, les espècies viscoses comestibles d'aquest gènere es coneixen popularment amb el nom de llenega, mucosa o pegalosa,[3][4] i els secs o poc viscosos com a carlets o escarlets.[5]

TaxonomiaModifica

HistòriaModifica

Hygrophorus va ser publicat per primera vegada el 1836 pel micòleg suec Elias Magnus Fries. El nom genèric deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + φόρος (= portador), en referència als taps prims que es troben en moltes espècies.[6] Fries (1849) va dividir posteriorment el gènere en tres subgèneres: Limacium, Camarophyllus i Hygrocybe. L'últim d'aquests ara es reconeix com a gènere per dret propi, però fou freqüentment inclòs a Hygrophorus fins als anys 70.[7] Camarophyllus (espècie tipus Hygrophorus camarophyllus) i Limacium també es van elevar al rang de gènere, però es consideren sinònims de Hygrophorus.[8][9][10][11] Camarophyllus sensu Singer (basat en Hygrocybe pratensis) és, però, un sinònim de Hygrocybe (o Cuphophyllus).

Estat actualModifica

Recents investigacions moleculars, basades en l'anàlisi cladística de seqüències d'ADN, suggereixen que Hygrophorus (menys Hygrocybe) és un gènere monofilètic (i per tant, natural). Però fins ara només se n'han seqüenciat algunes poques espècies.[12]

EspèciesModifica

 
Il·lustració de H. marzuolus

La majoria de les espècies inicialment adscrites al gènere Hygrophorus han estat transferides al nou gèner Hygrocybe. Això inclou Hygrocybe conica, H. punicea i H. psittacina.

L'espècie tipus per al gènere és Hygrophorus eburneus (Bull.) Fr. (1838)

Altres espècies són:

Hàbitat i distribucióModifica

Les espècies d'Hygrophorus són ectomicorrítiques, la majoria formant associacions amb arbres (sobretot amb planifòlies i coníferes) i, per tant, es troben típicament als boscos. Molts semblen ser hostes específics, Hygrophorus cossus, per exemple, que es produeixen amb roure, i H. speciosus amb làrix.[7][13]

Com a menjarModifica

Els bolets d'algunes espècies es consideren comestibles, i es consumeixen localment (de vegades es venen als mercats) a Espanya i l'est d'Europa, la Xina i el Bhutan i Amèrica Central.[14] És el cas per exemple de la llenega negra a Catalunya, coneguda simplement per llenega.

LiteraturaModifica

Encara no s'ha publicat cap monografia completa del gènere. Tanmateix, a Europa, les espècies d'Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites en una guia italiana per Candusso (1997).[13] Les espècies europees també han estat cobertes, més breument, per claus descriptives franceses per Bon (1990).[15] Arnolds (1990) va il·lustrar i descriure espècies holandeses.[16] No s'han publicat guies modernes equivalents per a Amèrica del Nord, la més recent va ser per part de Hesler & Smith (1963).[7] Hi ha, però, una guia d'espècies californianes de Largent (1985).[17] A Austràlia, les espècies Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites per Young (2005)[18] i a Nova Zelanda per Horak (1990).[19]

ReferènciesModifica

  1. M. Teresa Font i Blanch. Fogons i tradicions. Cossetània Edicions, 2007, p. 105–. ISBN 978-84-9791-248-8. 
  2. Jaume Carles i Font. La cuina tradicional dels bolets (segona edició). Cossetània Edicions, 2002, p. 38–. ISBN 978-84-95684-99-8. 
  3. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 286. ISBN 9788496905986. 
  4. «DIEC - llenega». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
  5. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 295. ISBN 9788496905986. 
  6. Rea C. (1922). British Basidiomycetaceae: A Handbook of the Larger British Fungi. Cambridge, UK: Cambridge University Press. p. 799.
  7. 7,0 7,1 7,2 Hesler LR, Smith AH (1963). North American species of Hygrophorus. University of Tennessee Press. p. 416.
  8. "Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". Index Fungorum. CAB International. Retrieved 2011-09-25.
  9. "Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25.
  10. "Limacium (Fr. ex Rabenh.) P. Kumm". Index Fungorum. CAB International. Retrieved 2011-09-25.
  11. "Limacium (Fr. ex Rabenh.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25.
  12. Matheny PB, Curtis JM, Hofstetter V, Aime MC, Moncalvo JM, Ge ZW, Slot JC, Ammirati JF, Baroni TJ, Bougher NL, Hughes KW, Lodge DJ, Kerrigan RW, Seidl MT, Aanen DK, DeNitis M, Daniele GM, Desjardin DE, Kropp BR, Norvell LL, Parker A, Vellinga EC, Vilgalys R, Hibbett DS (2006). "Major clades of Agaricales: a multilocus phylogenetic overview" (PDF). Mycologia. 98 (6): 982–95. doi:10.3852/mycologia.98.6.982. PMID 17486974. Archived from the original (PDF) on 2016-03-03.
  13. 13,0 13,1 Candusso M. (1997). Fungi Europaei 6: Hygrophorus s.l.. Alassio, Italy: Libreria Basso. p. 784.
  14. Boa ER. (2004). Wild Edible Fungi: A Global Overview of Their Use and Importance to People. Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 147. ISBN 92-5-105157-7.
  15. Bon M. (1990). Flore mycologique d'Europe 1: Les Hygrophores (in French). Amiens Cedex: CRDP de Picardie. p. 99.
  16. Arnolds E. (1990). Genus Hygrophorus in Flora Agaricina Neerlandica 2. Lisse, Netherlands: AA Balkema. pp. 115–133. ISBN 90-6191-971-1.
  17. Largent DL. (1985). The Agaricales (Gilled Fungi) of California 5: Hygrophoraceae. Eureka, California: Mad River Press. p. 220. ISBN 0-916422-54-2.
  18. Young AM. (2005). Fungi of Australia: Hygrophoraceae. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing. p. 188. ISBN 978-0-643-09195-5.
  19. Horak E. (1990). "Monograph of the New Zealand Hygrophoraceae (Agaricales)"[Enllaç no actiu] (PDF). New Zealand Journal of Botany. 28: 255–309. doi:10.1080/0028825x.1990.10412313.[permanent dead link]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hygrophorus