Maleïts malparits

pel·lícula de 2009 dirigida per Quentin Tarantino
(S'ha redirigit des de: Inglourious Basterds)

Maleïts malparits[1] (títol original en anglès, Inglourious Basterds) és una pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino estrenada l'any 2009. És una ficció ucrònica situada a la França ocupada per l'Alemanya Nazi a la Segona Guerra Mundial, a la que una formació de soldats americans jueus col·laboren amb la propietària d'un teatre parisenc per acabar amb el nazisme.[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[3]

Infotaula de pel·lículaMaleïts malparits
Inglourious Basterds Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióQuentin Tarantino Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLawrence Bender i Quentin Tarantino Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDavid Wasco Modifica el valor a Wikidata
GuióQuentin Tarantino Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMary Ramos Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRobert Richardson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSally Menke Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnna B. Sheppard Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Weinstein Company, A Band Apart, Universal Pictures i estudi Babelsberg Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUIP-Dunafilm i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada153 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment)
alemany (sovint)
francès (sovint) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeBerlín, Alemanya i París Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost70.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació321.457.747 $ (mundial)
120.540.719 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic, cinema d'història alternativa, drama, cinema d'aventures i pel·lícula de paròdia Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i venjança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres i París Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0361748 The Movie Database: 16869 Filmaffinity: 746997 Allocine: 60208 Rottentomatoes: m/inglourious_basterds Mojo: inglouriousbasterds Allmovie: v465163 TCM: 740495 Metacritic: movie/inglourious-basterds TV.com: movies/inglourious-basterds Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

Nota: Tota aquesta secció està referenciada al guió original de la pel·lícula.[4]

El Coronel Hans Landa de les SS visita la granja d'un agricultor sobre el que planegen rumors que situen a una família de jueus amagada a la seva propietat. Amenaça al granger cada cop amb més serietat, i al final aquest acaba cedint indicant que els té al soterrani. Mana disparar des de dalt, assassinant a tota la família, tret de la filla gran, Shosanna, a qui finalment Landa deixa escapar, pensant que ja no és una amenaça.

Tres anys més tard, a la primavera de 1944, el tinent Aldo Raine del primer departament de serveis especials estableix un comandament de vuit soldats americans jueus destinats a caure amb paracaigudes darrere de les línies enemigues per atemorir els soldats alemanys. Funcionant de manera furtiva, creen emboscades a formacions de la Wermacht i les SS, massacren sistemàticament els seus soldats, arrencant la cabellera de cada un d'ells. Coneguts com a "bastards", tenen una política de no deixar presoners, amb excepcions com la d'un soldat que deixen amb vida per fer arribar de la seva existència a Adolf Hitler. Aquest li parla de l'emboscada en què va caure la seva formació, i sobre l'assassinat d'un sergent amb un bat de beisbol per part d'un dels bastards, Donny Donowitz, anonomenat "ós jueu". Un cop ho narra tot explica que després li van gravar una esvàstica al front amb un ganivet.

Shosanna, havent canviat la seva identitat per anomenar-se Emmanuelle Mimieux, s'havia convertit en la propietària d'un cinema a París. Va a una trobada amb un actor alemany, Fredrick Zoller. Més tard, s'assabenta que és un franctirador que els seus reconeixements militars a Itàlia el van fer destacar, sent cridat per sortir a una pel·lícula de propaganda nazi, The Pride of the Nation. Zoller, molt atret per Shosanna, convenç a Joseph Goebbels perquè organitzi l'estrena la pel·lícula al seu cinema. Shosanna s'adona ràpidament de la presència de molts alts dignataris nazis i veu que té l'oportunitat de venjar-se a la seva família. Decideix, amb l'ajuda del seu amant, Marcel, cremar el seu cinema fent servir les pel·lícules que hi emmagatzema, de nitrats extremadament inflamables. Davant la gran quantitat d'alts càrrecs que assisteixen a la vetllada, entre ells el mateix Goebbels, assignen per protegir l'esdeveniment al coronel Landa, a qui Shosanna veu reaparèixer. Ella no està segura de que la vagi a reconèixer.

Archie Hicox, tinent britànic, és convocat per participar a l'Operació Kino, organitzada la famosa actriu alemanya Bridget von Hammersmark, espia aliada de la Gran Bretanya. L'operació es realitza després de l'anunci de l'estrena de la pel·lícula a París, sabent que reuniria molts oficials nazis, pretenent infiltrar a Hicox i dos dels bastards, parlant alemany i passant com a oficials de la Wehrmacht amics de Von Hammersmark. El seu punt de trobada, situat en una taverna d'un petit poble situat a pocs quilòmetres de París, es torça amb la presència fortuïta d'un grup de soldats alemanys i un oficial de la Gestapo, que escolta un accent estrany i la manera de demanar alcohol per tres d'Hicox, sabent que els alemanys fan el tres amb la mà amb el polze. S'apunten mútuament amb les seves armes, disparant i morint tots els presents, a excepció de Von Hammersmark, ferida a la cama durant el tiroteig. Quan Aldo Raine la interroga s'assabenta que, al contrari del que tots esperaven, Hitler té la intenció d'assistir l'estrena. Decideix substituir els espies per ell mateix, Donny Donowitz i Omar Ulmer, fent-se passar com a amics italians de l'actriu. Landa, més tard, investiga l'escena de la massacre i troba la sabata d'una dona i un autògraf que Von Hammersmark havia signat a un soldat alemany.

Durant l'estrena, Landa fa que Von Hammersmark provi la sabata que va trobar, per demostrar així que és una traidora. Tenint informació va a arrestar a Aldo Raine. Smithson Utivich, Donowitz i Ulmer ja que havien agafat els seus llocs a la sala, amb els turmells envoltats d' explosius. Landa es troba amb Raine, qui li ofereix que es rendeixi i no intervingui contra el seu intent d'atacar el cinema. A canvi, li ofereix immunitat i una jubilació daurada als Estats Units, amb la ciutadania inclosa, oferiment ratificat per un oficial a través d'una ràdio.

Dins el cinema, mentre es projecta la pel·lícula, Zoller desapareix per anar-se'n a veure a Shosanna a la cabina de projecció. Ella l'empeny, més que molesta per la seva actitud, i li dispara varies vegades. Zoller cau al terra, però en una distracció aconsegueix disparar-la a ella abans de morir. Abans d'acabar la pel·lícula es projecta a la pantalla, estant programada, una pel·lícula enregistrada per Shosanna, dient als presents que seran assassinats per una jueva. Havent tancat les sortides, Marcel pren un munt de pel·lícules de nitrat amagades darrere de la pantalla, que s'encén gairebé a l'instant i comença a incendiar tot el cinema. Ulmer i Donowitz, havent escapat de la cambra abans que es tanqui, entren a la llotja on es estan Hitler i Goebbels per massacar-los. Tot seguit comencen a disparar a l'atzar a la multitud en pànic, fins que els detonadors es disparen i volen tot el cinema.

L'endemà, Landa i un operador de ràdio condueixen a Aldo Raine i Utivich a les línies americanes i, d'acord amb el pacte, es rendeixen. Utivich emmanilla Landa, i un cop fet això Raine dispara a l'altre home, indignant al coronel. Aldo Raine argumenta que el pacte era per la vida de Landa, no de l'altre subjecte. No volent a veure un nazi que abandonava el seu uniforme per caminar tan tranquil pel món sense que ningú l'identifiqués com a tal, i disgustat amb que Landa es desprengui tan fàcilment del que és i ha estat fins aleshores, li talla profundament una esvàstica al front que no es podrá treure mai.

Repartiment[2]

modifica

Premis i nominacions

modifica

Principals premis i nominacions de la pel·lícula:[5]

 
Brad Pitt a l'estrena de la pel·lícula a Berlín, el 2009.

Nominacions

modifica

Banda sonora

modifica

Es tracta del primer cop que Quentin Tarantino no inclou peces de diàleg a la banda sonora d'una pel·lícula seva.[6]

L'àlbum va sortir a la venda el 18 d'agost de 2009, i consta dels següents temes:[7]

  1. The Green Leaves Of Summer - Nick Perito
  2. The Verdict (Dopo La Condanna) - Ennio Morricone
  3. White Lightning (tema principal) - Charles Bernstein
  4. Slaughter - Billy Preston
  5. The Surrender (La Resa) - Ennio Morricone
  6. One Silver Dollar (Un Dollaro Bucato) - The Film Studio Orchestra
  7. Davon Geht Die Welt Nicht Unter - Zarah Leander
  8. The Man With The Big Sombrero - Samantha Shelton i Michael Andrew
  9. Ich Wollt Ich Waer Ein Huhn - Lilian Harvey i Willy Fritsch
  10. Main Theme From Dark Of The Sun - Jacques Loussier
  11. Cat People (Putting Out The Fire) - David Bowie
  12. Tiger Tank - Lalo Schifrin
  13. Un Amico - Ennio Morricone
  14. Rabbia E Tarantella - Ennio Morricone

Referències

modifica
  1. Títol català
  2. 2,0 2,1 «Inglourious Basterds». [Consulta: 21 març 2020].
  3. «"Maleïts malparits", a "La gran pel·lícula"». TV3.cat, 14-05-2012. [Consulta: 15 maig 2012].
  4. «Inglorious Basterds» (en anglès). [Consulta: 21 març 2020].
  5. «Nominacions i premis» (en anglès). Internet Movie DataBase. [Consulta: 26 gener 2010].
  6. Anàlisi de la banda sonora de la pel·lícula (anglès)
  7. Informació sobre la banda sonora, a Amazon (anglès)

Enllaços externs

modifica