Copa Davis de tennis

(S'ha redirigit des de: International Lawn Tennis Challenge)

La Copa Davis és una competició tennística disputada anualment entre països per eliminatòries organitzada per la International Tennis Federation. La competició equivalent femenina és la Copa Federació de tennis. La competició es va crear l'any 1900 entre el Regne Unit i els Estats Units. Progressivament es va anar ampliant el nombre de participants superant de llarg el centenar en l'actualitat. L'equip estatunidenc és el més victoriós amb 32 títols i 61 finals disputades i junt a Austràlia dominen àmpliament el palmarès.

Plantilla:Infobox sports competitionCopa Davis de tennis
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
EpònimDwight F. Davis Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional de Tennis Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1900 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadamarçnovembre Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
trofeu de la Copa Davis Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webdaviscup.com Modifica el valor a Wikidata
X: DavisCup Instagram: daviscup Modifica els identificadors a Wikidata

Història

modifica
 
Trofeu de la Copa Davis.

El torneig fou ideat l'any 1899 per quatre membres de l'equip de tennis de la Universitat Harvard que tenien el desig de desafiar a tennistes britànics. Un cop les respectives federacions es van posar d'acord, Dwight F. Davis, un dels quatre jugadors estatunidencs, va establir el format del torneig i va encarregar el disseny d'un trofeu a l'empresa Shreve, Crump & Low que ell mateix va adquirir. La primera edició es va disputar entre els Estats Units i la Gran Bretanya (van competir sota el nom de "Illes Britàniques") en el Longwood Cricket Club de Boston l'any 1900 amb victòria de l'equip americà per 3 a 0. L'any següent no es va celebrar però el 1902, els Estats Units van tornar a guanyar l'enfrontament. El 1905 es va expandir amb la inclusió de Bèlgica, Àustria, França i Australàsia, un equip combinat entre Austràlia i Nova Zelanda que van competir conjuntament fins al 1914.

Inicialment es va anomenar International Lawn Tennis Challenge però amb la mort de Dwight Davis, creador del torneig, la competició va adoptar el nom de Copa Davis en el seu honor.

Durant aquesta època, el palmarès se'l van repartir els principals equips segons diverses generacions de tennistes. Els Estats Units van dominar la dècada dels anys 20 amb set títols consecutius gràcies a Bill Tilden, Bill Johnston i R. Norris Williams. Seguidament, França va encadenar 6 títols gràcies a la generació de tennistes coneguda com "Els Quatre Mosqueters" (Jean Borotra, Jacques Brugnon, Henri Cochet i René Lacoste). La competició es va interrompre durant la Primera Guerra Mundial (1915-1918) i la Segona Guerra Mundial (1940-1945). Posteriorment, l'equip australià dominà les dues dècades següents amb 15 títols en 18 finals consecutives gràcies a tennistes com Roy Emerson, Neale Fraser, Lew Hoad, Rod Laver, John Newcombe, Ken Rosewall, Mervyn Rose, Frank Sedgman i el capità de l'equip Harry Hopman.

Fins a l'any 1973, la competició només l'havien guanyat els Estats Units, Gran Bretanya, França i Austràlia/Australàsia. Aquesta hegemonia domina es trencà el 1974 amb el títol de Sud-àfrica, però es donà el fet que l'Índia no acceptà jugar la final com a protesta pel règim d'apartheid dels africans. L'any 1989 es va introduir el tiebreak en la competició i actualment s'utilitza en tots els sets excepte el cinquè.

 
Monument de la Copa Davis al Stade Roland Garros en honor dels trofeus aconseguits per l'equip francès.

El format actual es va inaugurar en l'edició de 2019, quan Madrid va ser la seu única de la competició.[1] Els equips nacionals estan dividits en grups i sectors per tal de classificar-los segons el seu nivell tennístic i garantir que els millors equips juguen entre ells. Els 18 millors equips del món, 16 a partir dem estan enquadrats en el Grup Mundial i competeixen anualment per aconseguir el títol de la Copa Davis. La resta de països estan distribuïts en un dels tres sectors regionals (Amèrica, Àsia/Oceania i Europa/Àfrica). A partir de la competició de 2021 la competició inclou dues subseus.[2]

El Grup Mundial passa a anomenar-se Davis Cup Finals. Es van substituir les quatre rondes disputades al llarg de l'any (primera ronda, quarts de final, semifinals i final) per disputar tots els partits en una sola setmana i en una sola seu escollida prèviament, ampliant el nombre d'equips nacionals a 18, 16 a partir de 2022.[2] Els primers quatre dies es disputa la fase de grups en format Round Robin, amb els divuit equips repartits en sis grups de tres equips. El guanyador de cada grup i els dos millors segons avancen a quarts de final. Aquests enfrontaments de la fase de grups es disputen mitjançant dos partits individuals més un de dobles, i enlloc de disputar-se al màxim de cinc sets es passa a tres sets. En els tres dies finals es disputen les tres rondes finals: quarts de final, semifinals i final.

Prèviament es disputa la ronda de classificació amb un total de 12 enfrontaments directes, els guanyadors dels quals van accedir a la fase final afegint-se als quatre semifinalistes de l'edició anterior i dos convidats més. Els perdedors van accedir al Grup I dels respectius sectors territorials. Els grups I, II, III i IV de cada sector seguien tenint el mateix funcionament tradicional.

El Grup Mundial és el grup de més categoria, compost pels 16 millors països del món i s'enquadren en quatre rondes eliminatòries per guanyar el trofeu. El quadre es distribueix mitjançant el rànquing establert per la ITF que es configura a partir dels resultats en els anys anteriors. Els dos finalistes sempre són els dos primers caps de sèrie per tal d'assegurar que no es trobaran en la final en la següent edició. Després de la primera ronda eliminatòria, els vuit països vencedors es classifiquen automàticament pel Grup Mundial de l'any següent, mentre que els vuit perdedors han de disputar el Playoff pel Grup Mundial contra els vencedors del Grup I del sectors regionals. Aquest playoff és una eliminatòria on els vencedors entraran al Grup Mundial i els perdedors es baixaran als respectius Grup I dels sectors regionals l'edició següent.

Cada un dels tres sectors regionals es divideix en quatre grups (Grup I, Grup II, Grup III, Grup IV). Els dos grups principals també disputen rondes eliminatòries mentre que els altres dos realitzen un torneig en format Round Robin. Els guanyadors de cada grup ascendeixen de grup mentre que els perdedors descendeixen.

Cada ronda eliminatòria del Grup Mundial i els grups I i II es compon de cinc partits, disputats normalment en un cap de setmana: dos individuals el divendres, un partit de dobles el dissabte i dos individuals més el diumenge. Cada partit es disputa al millor de cinc sets, llevat que l'eliminatòria ja estigui decidida, aleshores solen disputar-se els partits restants al millor de tres sets. En els quatre primers sets es decideixen en tiebreak si és necessari, però en el cinquè és obligatori guanyar per dos jocs de diferència. L'equip que venci en almenys tres partits és el guanyador de l'eliminatòria i accedeix a la següent ronda. Generalment, els tennistes que disputen els partits individuals el divendres, solen repetir el diumenge però intercanviant l'oponent. Abans de disputar cada eliminatòria, el capità de l'equip escull els tennistes que formaran l'equip, entre dos i cinc, i quins partits disputaran cada un, individuals i dobles. El dia abans se celebra el sorteig per determinar l'ordre de joc dels partits. En anteriors edicions, els equips només podien substituir els tennistes del darrer dia només en cas de lesió o malaltia, i comprovat per un metge. Actualment, el reglament permet que el capità designi els tennistes que disputaran els dos darrers partits individuals sempre que no es repeteixi enfrontament disputat del primer dia. No hi ha cap restricció sobre els jugadors que han de disputar el partit de dobles, ja que poden ser els mateixos que disputen els enfrontaments individuals o uns altres que generalment són especialistes de dobles. Les eliminatòries dels grups III i IV estan formades per només tres partits, dos individuals i un de dobles, que es disputen el mateix dia, i tots incorporen el tiebreak si és necessari.

Estructura actual

modifica
Nivell Grups
1 Grup Mundial
16 països
Play-off Grup Mundial
8 països del Grup Mundial + 8 països dels Grups I
2 Grup I Zona Amèrica Grup I Zona Àsia/Oceania Grup I Zona Europa/Àfrica
3 Grup II Zona Amèrica
8 països
Grup II Zona Àsia/Oceania
8 països
Grup II Zona Europa/Àfrica
16 països
4 Grup III Zona Amèrica
8 països
Grup III Zona Àsia/Oceania
8 països
Grup III Zona Europa
16 països
Grup III Zona Àfrica
16 països
5 Grup IV Zona Amèrica
(provisional)
Grup IV Zona Àsia/Oceania
(provisional)

El nombre total d'equips participants en el Grup I és de 24 i estan distribuïts en els tres grups I segons la seva localització a partir dels ascensos i descensos respecte al Grup Mundial. El nombre total de països entre el Grup Mundial i el Grup I és de 40, dels quals 22 són de la zona europea/africana, 9 del sector americà i 9 del sector asiàtic/oceànic. Els vuit països del Grup I que disputen els Play-offs per accedir al Grup Mundial són dos del sector americà, dos del sector asiàtic/oceànic i quatre del sector europeu/africà. Els Grups IV són provisionals perquè si el nombre final de països participants és molt reduït, l'organització del trofeu situa aquests països als respectius Grups III.

Calendari

modifica
  • Primera data. Primera ronda del Grup Mundial, dels Grups I i dels Grups II.
  • Segona data. Quarts de final del Grup Mundial, segona ronda dels Grups I i dels Grups II, primera ronda dels play-off de descens dels Grups I i play-off de descens dels Grups II.
  • Tercera data. Disputa del Grups IV (si hi ha grups).
  • Quarta data. Disputa del Grups III (els sectors se solen disputar en diferents dates).
  • Cinquena data. Semifinals del Grup Mundial, Play-off del Grup Mundial, segona ronda dels play-off de descens dels Grups I i tercera ronda dels Grups II.
  • Sisena data. Final del Grup Mundial (Final de la Copa Davis).

Estructures prèvies

modifica

Quan la competició va començar l'any 1900, la Copa Davis se celebrava en format Challenge Cup, és a dir, tots els equips competien entre ells per enfrontar-se en la final contra el campió de l'edició anterior, mentre aquest accedia directament en la final. A partir de l'any 1923, els equips es van dividir ens dues zones mundials: el sector americà i el sector europeu, on els campions dels dos sectors disputaven un partit dins el sector interzonal, que decidia quin equip s'enfrontava amb el defensor del títol. L'any 1955 es va afegir un nou sector conegut com a zona de l'est, com a resultat, a l'enfrontament interzonal hi accedien tres països disputant una eliminatòria, de manera que dos dels campions zonals disputaven una semifinal, i el guanyador accedia a la final contra el tercer campió zonal. Amb el creixement del nombre d'equips europeus, aquest sector es va dividir en dues zones l'any 1966 (Sector europeu A i Sector europeu B) i en l'enfrontament interzonal hi accedien quatre països. El 1972 es va eliminar el format Challenge Cup, de manera que el campió deixava d'accedir directament a la final i havia de disputar totes les rondes com la resta d'equips competidors. El format actual de la Copa Davis es va instaurar l'any 1981, dividint els millors equips en el Grup Mundial i la resta en grups dels sectors zonals.

Format 1981-2018

modifica

El grup mundial el formaven 16 equips i la competició del grup mundial es disputava al llarg de quatre caps de setmana durant l'any i cada ronda eliminatòria entre dos països es disputava en un dels dos països. La ITF determinava el país amfitrió de cada enfrontament a l'inici de la temporada.

Palmarès

modifica
Any Campió Resultat Finalista Superfície Recinte Ciutat
1900   Estats Units 3 − 0   Illes Britàniques Herba Longwood Cricket Club Boston, Estats Units
1901 No disputada
1902   Estats Units (2) 3 − 2   Illes Britàniques Herba Crescent Athletic Club Brooklyn, Estats Units
1903   Illes Britàniques 4 − 1   Estats Units Herba Longwood Cricket Club Boston, Estats Units
1904   Illes Britàniques (2) 5 − 0   Bèlgica Herba Worple Road Londres, Regne Unit
1905   Illes Britàniques (3) 5 − 0   Estats Units Herba Queen's Club Londres, Regne Unit
1906   Illes Britàniques (4) 5 − 0   Estats Units Herba Worple Road Londres, Regne Unit
1907   Australàsia 3 − 2   Illes Britàniques Herba Warple Road Londres, Regne Unit
1908   Australàsia (2) 3 − 2   Estats Units Herba Albert Ground Melbourne, Austràlia
1909   Australàsia (3) 5 − 0   Estats Units Herba Double Bay Grounds Sydney, Austràlia
1910 No disputada
1911   Australàsia (4) 4 − 0   Estats Units Herba Hagley Park Christchurch, Nova Zelanda
1912   Illes Britàniques (5) 3 − 2   Australàsia Herba Albert Ground Melbourne, Austràlia
1913   Estats Units (3) 3 − 2   Regne Unit Herba Worple Road Londres, Regne Unit
1914   Australàsia (5) 3 − 2   Estats Units Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1915 Primera Guerra Mundial
1916
1917
1918
1919   Australàsia (6) 4 − 1   Regne Unit Herba Double Bay Grounds Sydney, Austràlia
1920   Estats Units (4) 5 − 0   Australàsia Herba Domain Cricket Club Auckland, Nova Zelanda
1921   Estats Units (5) 5 − 0   Japó Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1922   Estats Units (6) 4 − 1   Australàsia Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1923   Estats Units (7) 4 − 1   Austràlia Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1924   Estats Units (8) 5 − 0   Austràlia Herba Germantown Cricket Club Filadèlfia, Estats Units
1925   Estats Units (9) 5 − 0   França Herba Germantown Cricket Club Filadèlfia, Estats Units
1926   Estats Units (10) 4 − 1   França Herba Germantown Cricket Club Filadèlfia, Estats Units
1927   França 3 − 2   Estats Units Herba Germantown Cricket Club Filadèlfia, Estats Units
1928   França (2) 4 − 1   Estats Units Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1929   França (3) 3 − 2   Estats Units Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1930   França (4) 4 − 1   Estats Units Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1931   França (5) 3 − 2   Regne Unit Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1932   França (6) 3 − 2   Estats Units Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1933   Regne Unit (6) 3 − 2   França Terra batuda Stade Roland Garros París, França
1934   Regne Unit (7) 4 − 1   Estats Units Herba All England Club Londres, Regne Unit
1935   Regne Unit (8) 5 − 0   Estats Units Herba All England Club Londres, Regne Unit
1936   Regne Unit (9) 3 − 2   Austràlia Herba All England Club Londres, Regne Unit
1937   Estats Units (11) 4 − 1   Regne Unit Herba All England Club Londres, Regne Unit
1938   Estats Units (12) 3 − 2   Austràlia Herba Merion Cricket Club Haverford, Estats Units
1939   Austràlia (7) 3 − 2   Estats Units Herba Merion Cricket Club Haverford, Estats Units
1940 Segona Guerra Mundial
1941
1942
1943
1944
1945
1946   Estats Units (13) 5 − 0   Austràlia Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1947   Estats Units (14) 4 − 1   Austràlia Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1948   Estats Units (15) 5 − 0   Austràlia Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1949   Estats Units (16) 4 − 1   Austràlia Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1950   Austràlia (8) 4 − 1   Estats Units Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1951   Austràlia (9) 3 − 2   Estats Units Herba White City Stadium Sydney, Austràlia
1952   Austràlia (10) 4 − 1   Estats Units Herba Memorial Drive Tennis Centre Adelaida, Austràlia
1953   Austràlia (11) 3 − 2   Estats Units Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1954   Estats Units (17) 3 − 2   Austràlia Herba White City Stadium Sydney, Austràlia
1955   Austràlia (12) 5 − 0   Estats Units Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1956   Austràlia (13) 5 − 0   Estats Units Herba Memorial Drive Tennis Centre Adelaida, Austràlia
1957   Austràlia (14) 3 − 2   Estats Units Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1958   Estats Units (18) 3 − 2   Austràlia Herba Milton Courts Brisbane, Austràlia
1959   Austràlia (15) 3 − 2   Estats Units Herba West Side Tennis Club Nova York, Estats Units
1960   Austràlia (16) 4 − 1   Itàlia Herba White City Stadium Sydney, Austràlia
1961   Austràlia (17) 5 − 0   Itàlia Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1962   Austràlia (18) 5 − 0   Mèxic Herba Milton Courts Brisbane, Austràlia
1963   Estats Units (19) 3 − 2   Austràlia Herba Memorial Drive Tennis Centre Adelaida, Austràlia
1964   Austràlia (19) 3 − 2   Estats Units Terra batuda Harold Clark Courts Cleveland, Estats Units
1965   Austràlia (20) 4 − 1   Espanya Herba White City Stadium Sydney, Austràlia
1966   Austràlia (21) 4 − 1   Índia Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1967   Austràlia (22) 4 − 1   Espanya Herba Milton Courts Brisbane, Austràlia
1968   Estats Units (20) 4 − 1   Austràlia Herba Memorial Drive Tennis Centre Adelaida, Austràlia
1969   Estats Units (21) 5 − 0   Romania Dura Harold Clark Courts Cleveland, Estats Units
1970   Estats Units (22) 5 − 0   Alemanya Occidental Dura Harold Clark Courts Cleveland, Estats Units
1971   Estats Units (23) 3 − 2   Romania Terra batuda Olde Providence Racquet Club Charlotte, Estats Units
1972   Estats Units (24) 3 − 2   Romania Terra batuda Club Sportiv Progresul Bucarest, Romania
1973   Austràlia (23) 5 − 0   Estats Units Terra batuda (i) Public Auditorium Cleveland, Estats Units
1974   Sud-àfrica A   Índia
1975   Suècia 3 − 2   Txecoslovàquia Terra batuda (i) Kungliga Tennishallen Estocolm, Suècia
1976   Itàlia 4 − 1   Xile Terra batuda Estadio Nacional Santiago, Xile
1977   Austràlia (24) 3 − 1   Itàlia Herba White City Stadium Sydney, Austràlia
1978   Estats Units (25) 4 − 1   Regne Unit Dura Mission Hills Country Club Rancho Mirage, Estats Units
1979   Estats Units (26) 5 − 0   Itàlia Terra batuda (i) Bill Graham Civic Auditorium San Francisco, Estats Units
1980   Txecoslovàquia 4 − 1   Itàlia Terra batuda (i) Malá Sportovní Hall Praga, Txecoslovàquia
1981   Estats Units (27) 3 − 1   Argentina Terra batuda (i) Riverfront Coliseum Cincinnati, Estats Units
1982   Estats Units (28) 3 − 2   França Terra batuda (i) Palais des Sports Grenoble, França
1983   Austràlia (25) 3 − 2   Suècia Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1984   Suècia (2) 4 − 1   Estats Units Terra batuda (i) Scandinavium Göteborg, Suècia
1985   Suècia (3) 3 − 2   Alemanya Occidental Terra batuda (i) Olympiahalle Múnic, Alemanya Occidental
1986   Austràlia (26) 3 − 2   Suècia Herba Kooyong Stadium Melbourne, Austràlia
1987   Suècia (4) 5 − 0   Índia Terra batuda (i) Scandinavium Göteborg, Suècia
1988   Alemanya Occidental 4 − 1   Suècia Terra batuda (i) Scandinavium Göteborg, Suècia
1989   Alemanya Occidental (2) 4 − 1   Suècia Terra batuda (i) Schleyerhalle Stuttgart, Alemanya Occidental
1990   Estats Units (29) 3 − 2   Austràlia Terra batuda (i) Suncoast Dome Saint Petersburg, Estats Units
1991   França (7) 3 − 1   Estats Units Terra batuda (i) Palais des Sports de Gerland Lió, França
1992   Estats Units (30) 3 − 1   Suïssa Dura (i) Tarrant Country Centre Fort Worth, Estats Units
1993   Alemanya (3) 4 − 1   Austràlia Terra batuda (i) Exhibition Hall Düsseldorf, Alemanya
1994   Suècia (5) 4 − 1   Rússia Terra batuda (i) Estadi Olímpic Moscou, Rússia
1995   Estats Units (31) 3 − 2   Rússia Terra batuda (i) Estadi Olímpic Moscou, Rússia
1996   França (8) 3 − 2   Suècia Dura (i) Malmömässan Malmö, Suècia
1997   Suècia (6) 5 − 0   Estats Units Terra batuda (i) Scandinavium Göteborg, Suècia
1998   Suècia (7) 4 − 1   Itàlia Terra batuda (i) Mediolanum Forum Milà, Itàlia
1999   Austràlia (27) 3 − 2   França Terra batuda (i) Palais des Congrès Acropolis Niça, França
2000   Espanya 3 − 1   Austràlia Terra batuda (i) Palau Sant Jordi Barcelona, Espanya
2001   França (9) 3 − 2   Austràlia Herba Rod Laver Arena Melbourne, Austràlia
2002   Rússia 3 − 2   França Terra batuda (i) Palais Omnisports de Paris-Bercy París, França
2003   Austràlia (28) 3 − 1   Espanya Herba Rod Laver Arena Melbourne, Austràlia
2004   Espanya (2) 3 − 2   Estats Units Terra batuda (i) Estadi Olímpic de la Cartuja Sevilla, Espanya
2005   Croàcia 3 − 2   Eslovàquia Dura (i) Sibamac Arena Bratislava, Eslovàquia
2006   Rússia (2) 3 − 2   Argentina Dura (i) Estadi Olímpic Moscou, Rússia
2007   Estats Units (32) 4 − 1   Rússia Dura (i) Memorial Coliseum Portland, Estats Units
2008   Espanya (3) 3 − 1   Argentina Dura (i) Polideportivo Islas Malvinas Mar del Plata, Argentina
2009   Espanya (4) 3 − 0   Txèquia Terra batuda (i) Palau Sant Jordi Barcelona, Espanya
2010   Sèrbia 3 − 2   França Dura (i) Belgrade Arena Belgrad, Sèrbia
2011   Espanya (5) 3 − 1   Argentina Terra batuda (i) Estadi Olímpic de la Cartuja Sevilla, Espanya
2012   Txèquia (2) 3 − 2   Espanya Dura (i) O2 Arena Praga, República Txeca
2013   Txèquia (3) 3 − 2   Sèrbia Dura (i) Belgrade Arena Belgrad, Sèrbia
2014   Suïssa 3 − 1   França Terra batuda (i) Stade Pierre Mauroy Lilla, França
2015   Regne Unit (10) 3 − 1   Bèlgica Terra batuda (i) Flanders Expo Gant, Bèlgica
2016   Argentina 3 − 2   Croàcia Dura (i) Arena Zagreb Zagreb, Croàcia
2017   França (10) 3 − 2   Bèlgica Dura (i) Stade Pierre Mauroy Lilla, França
2018   Croàcia (2) 3 − 1   França Terra batuda (i) Stade Pierre Mauroy Lilla, França
2019   Espanya (6) 2 − 0   Canadà Dura (i) Caja Mágica Madrid, Espanya
2020 Edició suspesa a causa de la pandèmia de COVID-19[3]
2021   Rússia (3) 2 − 0   Croàcia Dura (i) Madrid Arena Madrid, Espanya
2022   Canadà 2 − 0   Austràlia Dura (i) Martín Carpena Arena Màlaga, Espanya
2023   Itàlia 2 − 0   Austràlia Dura (i) Martín Carpena Arena Màlaga, Espanya

Estadístiques

modifica
Títols País Edicions Finalista
32   Estats Units 1900, 1902, 1913, 1920, 1921, 1922, 1923, 1924, 1925, 1926, 1937, 1938, 1946, 1947, 1948, 1949, 1954, 1958, 1963, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1978, 1979, 1981, 1982, 1990, 1992, 1995, 2007 29
28   Austràlia
  Australàsia*
1907*, 1908*, 1909*, 1911*, 1914, 1919, 1939, 1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1973, 1977, 1983, 1986, 1999, 2003 21
10   França 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1991, 1996, 2001, 2017 9
  Regne Unit
  Illes Britàniques*
1903*, 1904*, 1905*, 1906*, 1912*, 1933, 1934, 1935, 1936, 2015 8
7   Suècia 1975, 1984, 1985, 1987, 1994, 1997, 1998 5
6   Espanya 2000, 2004, 2008, 2009, 2011, 2019 4
3   Alemanya
  Alemanya Occidental*
1988*, 1989*, 1993 2
  Txèquia
  Txecoslovàquia*
1980*, 2012, 2013 2
  Rússia 2002, 2006, 2021 3
2   Croàcia 2005, 2018 2
  Itàlia 1976, 2023 6
1   Argentina 2016 4
  Canadà 2022 1
  Sèrbia 2010 1
  Suïssa 2014 1
  Sud-àfrica 1974
0   Bèlgica 3
  Índia 3
  Romania 3
  Eslovàquia 1
  Japó 1
  Mèxic 1
  Xile 1

Distribució de punts ATP

modifica

Els partits disputats en les eliminatòries del Grup Mundial i en els Play-offs del Grup Mundial són recompensats amb punts per al rànquing ATP.

Ronda Victòria partit Derrota partit Bonus equip Bonus individual Total
Final 75 75A 125B 150 / 225A / 275B
Semifinals 70 140
Quarts de final 65 130
Primera ronda 40 10C 80
Play-off 5(10)D 15
Total acumulable 500 500−535A 625B 625
  • Nota A: Els punts de bonificació per equip són atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 7 victòries i el seu equip s'adjudica la competició.
  • Nota B: Els punts de bonificació individual són atorgats als tennistes individuals que aconsegueixen 8 victòries. En aquest cas no s'atorga el bonus per equips.
  • Nota C: Si un tennista guanyarà un partit en les rondes finals, aquests punts es descompten. Només una derrota es converteixen en punts.
  • Nota D: Pel primer partit s'assignen 5 punts, amb la segona cinc més, fent un total de 15 disponibles.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Albert Costa: “Las tenistas deberían cobrar lo mismo que ellos”» (en castellà). Cinco Días, 16-11-2019. [Consulta: 16 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 «La Copa Davis aprueba un cambio en sus fases finales: 11 días y tres sedes» (en castellà). Diario de Mallorca, 18-01-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
  3. «2020 Davis Cup Finals to be postponed until 2021» (en anglès). DavisCup.com, 26-06-2020. [Consulta: 29 juny 2020].

Enllaços externs

modifica
  • Copa Davis de tennis - Lloc web oficial (anglès) (castellà)