Isabel de la Roche

Isabel de la Roche (morta abans de 1291) va ser filla de Guido I de la Roche. En alguns casos, Isabel és coneguda com a Isabel d'Atenes. Es va casar dues vegades, primer amb Godofred de Briel, senyor de Karitena, i després amb Hugo, comte de Brienne, i va tenir fills només amb el seu segon espòs.

Infotaula de personaIsabel de la Roche
Nom original(fr) Isabella de la Roche Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1290 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília de la Roche Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHugh, Count of Brienne (en) Tradueix
Geoffrey of Briel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGualter V de Brienne
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Hugh, Count of Brienne (en) Tradueix)
Agnes-Isabel de Brienne (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Hugh, Count of Brienne (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesGuido I de la Roche Modifica el valor a Wikidata  i Agnes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Blason fam fr La Roche (Ducs d'Athènes) (selon Gelre).svg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

La data del naixement d'Isabel és desconeguda. Era la cinquena de sis fills i els seus germans van ser Joan I de la Roche, Guillem I de la Roche i Alícia de la Roche, qui va ser regent de Beirut. El seu pare Guido va ser nomenat duc d'Atenes el 1260 pel rei Lluís IX de França.

Isabel es va casar primer el 1256 amb Godofred de Briel, senyor de Karitena. La parella va estar casada durant tretze anys; no obstant això, cap fill va néixer d'aquest matrimoni. En 1275, Godofred va morir de febre mentre comandava la guarnició de Skorta.[1] A la mort de Godofred, Isabel va rebre la meitat de la baronia com a dot, mentre que l'altra meitat va passar al príncep Guillem II de Villehardouin com a sobirà de la baronia.[2]

El 1277, Isabel es va casar per segona vegada, aquesta vegada amb Hugo, comte de Brienne, el reclamant als trons de Xipre i Jerusalem.[3] Els seus fills es van convertir en part de la reclamació Brienne al Regne de Jerusalem. La parella va tenir dos fills:

La data de mort d'Isabel és desconeguda; tanmateix, no degué viure més que Hugo, ja que aquest es va tornar a casar el 1291 amb Helena Comnè Ducas, la qual cosa significa que Isabel hauria mort abans del 1291. Hugo i Helena van tenir una altra filla anomenada Joana. A través d'Isabel, el seu fill Gutierre va ser capaç de reclamar el ducat d'Atenes el 1308 després de la mort del seu cosí de Guido II de la Roche.

ReferènciesModifica

  1. William Miller, The Latins in the Levant (Nova York: Dutton, 1908), p. 142.
  2. Bon, Antoine (1969). La Morée franque. Recherches historiques, topographiques et archéologiques sur la principauté d'Achaïe p 148
  3. Lignages d'Outremer, Le Vaticanus Latinus 4789, CCC.XXXIII, p. 90.