Viquipèdia

Ishirō Honda

director de cinema japonès

Ishirō Honda[a] (本多 猪四郎(いしろう) , Honda Ishirō?, 7 de maig de 1911 – 28 de febrer de 1993) va ser un cineasta japonès que va dirigir 44 llargmetratges en una carrera de 59 anys.[2] considerat com un dels cineastes japonesos amb més èxit internacional del segle xx.

Infotaula de personaIshirō Honda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 本多猪四郎 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Yamagata (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nihon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Japó Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, impresario, guionista, actor Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webishirohonda.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0393094 Allocine: 16198 Rottentomatoes: celebrity/ishir_honda Allmovie: p94769 TMDB.org: 18598
Musicbrainz: 51bab787-7b70-4111-bfee-a828080cfec6 Modifica el valor a Wikidata

Honda va entrar a la indústria del cinema japonès l'any 1934, treballant com a tercer ajudant de direcció a Tadano Bonji: Jinsei Benkyô de Sotoji Kimura.[3] Després de 15 anys de treballar en nombroses pel·lícules com a ajudant de direcció, va debutar com a director amb el curtmetratge documental Ise-Shima (1949). El primer llargmetratge d'Honda, Aoi shinju (1952), va ser un èxit de crítica al Japó en aquell moment i el portaria a dirigir tres pel·lícules de drama posteriors.

El 1954, Honda va dirigir i coescriure Godzilla, que es va convertir en un èxit de taquilla al Japó, i va ser nominada a dos premis de l'Associació de pel·lícules japoneses, va guanyar un premi al millor efectes especials[4] però va perdre davant Els set samurais d'Akira Kurosawa en el premi a la millor pel·lícula.[5] A causa de l'èxit de la pel·lícula al Japó, va generar una franquícia multimèdia, reconeguda per Guinness World Records com la franquícia de pel·lícules més llarga de la història.[6] La pel·lícula no sols va establir els gèneres kaiju i tokusatsu, sinó que va ajudar a Honda a obtenir reconeixement internacional que el va portar a dirigir nombroses pel·lícules de tokusatsu que encara avui s'estudien i es veuen.[7][8]

Després de dirigir la seva vuitena i última pel·lícula Godzilla el 1975, Honda es va retirar del cinema.[9] L'antic company i amic d'Honda, Akira Kurosawa, però, el persuadiria de sortir de la seva jubilació a finals dels anys setanta i actuar com a mà dreta en les seves últimes cinc pel·lícules.[10]

Primers anys modifica

 
Honda practicant Kendo a finals dels anys 1920

Honda va néixer a Asahi, Prefectura de Yamagata (ara part de la ciutat de Tsuruoka),[11][12][13] el cinquè fill i petit d'Hokan i Miyo Honda. El seu pare Hokan era l'abat del temple Honda Ryuden-in.[11] Havent nascut al'any del senglar, el seu nom és una combinació derivada de les paraules japoneses per a senglar ("Inoshishi") i quart fill ("shiro").[1][14] Tenia tres germans: Takamoto, Ryokichi, Ryuzo, i una germana: Tomi, que va morir de nena.[15] El pare i l'avi d'Honda eren monjos budistes a Churen-ji, un temple del mont Yudono, on els Honda vivien en una habitatge propietat del temple. Els Honda cultivaven arròs, patates, daikon raves i pastanagues, i també feien i venien miso i salsa de soja. La família també va rebre ingressos d'una granja d'arnes de seda gestionada per un dels germans d'Honda. El pare d'Honda guanyava ingressos durant els estius venent devocions a la prefectura d'Iwate, prefectura d'Akita i Hokkaido i tornava a casa abans de l'hivern.[14]

Mentre que els germans d'Honda rebien tutories religioses als setze anys, Honda estava aprenent sobre ciència.[14] Takamoto, que es va convertir en metge militar, va animar Honda a estudiar i li va enviar revistes científiques per ajudar-lo, que va iniciar l'amor d'Honda per la lectura i la curiositat científica.[16]

El 1921, quan Honda tenia deu anys, Hokan es va convertir en l'abat del temple Io-ji a Tòquio,[11] i la família es va traslladar al barri de Takaido a Suginami. Tot i que a casa era un estudiant d'honor, les notes d'Honda van baixar a Tòquio i a l'escola secundària; va lluitar amb temes que implicaven equacions com la química, la biologia i l'àlgebra.[17]

Després que el seu pare es traslladés a un altre temple, Honda es va matricular a l'escola primària Tachibana de Kawasaki i més tard a la secundària Kogyokusha, on Honda va estudiar kendo, tir amb arc i natació atlètica, però ho va abandonar després d'esquinçar-se el tendó d'Aquil·les.[18] Honda va conèixer a Kimi Yamazaki el 1937 i li va proposar matrimoni el 1939. Els pares d'Honda i la mare de Kimi els van donar suport, però sobtadament el pare de Kimi es va oposar al compromís. Encara que el pare de Kimi no va aprovar mai el seu matrimoni, no obstant això, li va enviar 1.000 ¥ en saber que estava embarassada. En lloc de tenir una cerimònia de casament tradicional, els dos simplement van signar documents a l'ajuntament, van presentar els seus respectes al santuari Meiji i se'n van anar a casa.[19]

Educació cinematogràfica modifica

Honda es va interessar per les pel·lícules quan ell i els seus companys de classe es reunien per veure una de les obres fotogràfiques d'Universal Bluebird. Honda sovint entrava a les sales de cinema sense el permís dels seus pares. Per les pel·lícules mudes del Japó d'aquella època, els textos a la pantalla es van substituir per benshi, narradors que es situaven al costat de la pantalla i oferien comentaris en directe, que Honda va trobar més fascinant que les pel·lícules en si.[20] El germà d'Honda, Takamoto, esperava que Honda es convertís en dentista i s'incorporés a la seva clínica a Tòquio, però en canvi, Honda va sol·licitar a la Universitat de Nihon el programa principal de cinema del seu departament d'art i va ser acceptat el 1931.[21] El departament de cinema va ser un programa pilot, que va provocar males condicions desorganitzades per la classe i cancel·lacions del professor de tant en tant. Tot i que això va obligar a altres estudiants a renunciar, Honda va utilitzar els períodes cancel·lats per veure pel·lícules als cinemes, on va prendre notes personals.[22]

Honda i quatre dels seus companys van llogar una habitació a Shinbashi, a pocs quilòmetres de la seva universitat, on es reunien després de l'escola per parlar de pel·lícules. Honda esperava que el grup col·laborés en un guió, però principalment van socialitzar i beure. Honda va assistir a un saló de crítics i estudiants de cinema, però gairebé no hi va participar, preferia escoltar.[22] Mentre estava a l'escola, Honda va conèixer Iwao Mori, un executiu encarregat de la producció de P.C.L. L'agost de 1933, Mori va oferir llocs de treball de nivell inicial a PCL a uns quants estudiants, inclòs Honda.[8] Honda va acabar els seus estudis mentre treballava a l'estudi i es va convertir en assistent de direcció, cosa que el va obligar a ser guionista al departament d'edició. Finalment, Honda es va convertir en un tercer assistent de direcció a l'estudi Tadano Bonji: Jinsei Benkyô de Sotoji Kimura (1934). Tot i això, Honda va rebre un avís de conscripció militar.[23]

Servei militar modifica

 
Honda a la Xina, finals dels 1930

Als vint-i-tres anys d'edat, Honda va ser reclutat a l'Exèrcit Imperial Japonès a la tardor de 1934. Tot i rebre una nota d'aprovació en el seu examen físic, no va ser obligat a presentar-se per al seu servei immediat. Mentre esperava que el cridessin, Honda va continuar treballant a P.C.L. Honda va ser cridat al servei el gener de 1935 i va ser allistat a la Primera Divisió, Primer Regiment d'Infanteria a Tòquio. En aquell moment, Honda va començar la seva formació al nivell inicial d'Ippeisotsu, l'equivalent a la primera classe de suboficials.[24]

El 1936, l'antic comandant d'Honda, Yasuhide Kurihara, va llançar un cop d'estat contra el govern civil, el que s'anomenaria l'Incident del 26 de febrer. Tot i que Honda no va tenir cap implicació en el cop d'estat, tots els associats amb Kurihara eren considerats perillosos i, com a resultat, Honda i el seu regiment van ser enviats a Manxukuo el 1936, sota pretext qüestionable. Honda hauria completat els 18 mesos restants de servei si no hagués estat pel cop d'estat i seria convocat una vegada i una altra durant la resta de la guerra.[25]

Honda va ser retirat al servei a mitjans de desembre de 1939, una setmana abans que naixés la seva filla, Takako.[26] Després d'haver pujat de rang, Honda va poder visitar la seva dona i la seva filla a l'hospital, però després va haver de marxar immediatament a la Xina.[27] Entre 1940 i 1941, Honda va ser assignat per gestionar una "estació de confort", un eufemisme per als prostíbuls establerts en zones ocupades. Honda escriuria més tard un assaig titulat Reflexions d'un oficial a càrrec de les dones de confort publicat a Movie Art Magazine l'abril de 1966, detallant les seves experiències i altres experiències de dones de confort treballant en estacions de confort.[28]

Honda tornaria a casa el desembre de 1942, només per trobar que a P.C.L. (ara rebatejat com a Toho en aquell moment) es van veure obligats a produir propaganda per donar suport a l'esforç de guerra. El govern va prendre el control de la indústria cinematogràfica japonesa l'any 1939, modelant l'aprovació de les lleis cinematogràfiques d'acord amb les polítiques nazis on els guions i les pel·lícules es revisaven perquè recolzessin l'esforç de guerra i els cineastes que no complissin eren castigats o pitjor.[29] El fill d'Honda, Ryuji, va néixer el 31 de gener de 1944, però, Honda va rebre un altre avís d'incorpiració el març de 1944. Se'l va assignar cap a les Filipines, però la seva unitat va perdre el vaixell i va ser enviat de tornada a la Xina. en canvi. Per fortuna d'Honda, el conflicte a la Xina va ser menys intens que al Pacífic i al sud-est asiàtic. Honda es va convertir en sergent i s'encarregava del comerç i la comunicació amb els civils. Honda mai va ordenar als xinesos com a soldat i els va respectar al màxim.[30]

Honda va ser finalment capturat per l'Exèrcit Nacional Revolucionari Xinès i traslladat a una zona entre Pekin i Xangai durant un any abans que acabés la guerra. Durant el seu empresonament, Honda va declarar haver estat ben tractat i fins i tot va fer amistat amb els habitants i dels monjos del temple, que li van oferir quedar-se permanentment, però Honda es va negar respectuosament perquè volia trobar la seva dona i els seus fills. Com a obsequi de comiat, els locals van donar a Honda fragments de proverbis xinesos, impresos a partir de talles de pedra dels temples. Honda escriuria més tard aquests versos al darrere dels seus guions.[31]

Durant la seva última gira, Honda va escapar de la mort a prop de Hankou quan un obús de morter va caure davant seu, però no va detonar. Quan va acabar la batalla, Honda va tornar més tard per recuperar la closca i la va portar a casa al Japó, on la va col·locar al damunt del seu escriptori al seu estudi privat fins a la seva mort.[32] Després, Honda va tornar a casa el març de 1946; no obstant això, durant la major part de la seva vida, fins i tot quan era vell, Honda tindria malsons sobre la guerra dues o tres vegades a l'any.[33] Durant tot el seu servei militar, Honda va servir tres reclutaments, amb un total de sis anys servint al front.[34]

Carrera modifica

Retorn modifica

 
From the left: Akira Kurosawa, Honda, i Senkichi Taniguchi amb llur mentor Kajirō Yamamoto, a finals dels anys 1930

Honda va tornar a treballar a Tōho com a assistent de direcció. El 1946, va treballar en Juichinin no jogakusei de Motoyoshi Oda, el 1947 a Chikagai nijuyojikan (codirigida per Tadashi Imai, Hideo Sekigawa, i Kiyoshi Kusuda) i Shin baka jidai dirigida per Kajirō Yamamoto.[35] A causa de problemes amb els sindicats i els empleats de Toho, molts van marxar per formar Shintoho. Kunio Watanabe va intentar convèncer Honda per unir-se a Shintoho, amb la promesa que Honda es convertiria en director més ràpid, però Honda va optar per mantenir-se neutral i es va quedar a Toho.[36] Tot i lluitar per Toho, Honda va treballar en un grapat de pel·lícules produïdes per Film Arts Associates Productions.[35]

Entre setembre i octubre de 1948, Honda va estar a la península de Noto treballant a Kaze no ko de Kajirō Yamamoto, el primer llançament de Film Arts. De gener a març de 1949, Honda va tornar a treballar amb Yamamoto a Haru no tawamure.[35] Entre juliol i setembre de 1949, Honda es va reunir amb el seu amic Akira Kurosawa i va començar a treballar com a assistent de direcció cap a Nora inu de Kurosawa. Honda va dirigir principalment la fotografia de la segona unitat, totes les imatges que van agradar a Kurosawa i que ha afirmat que "deu molt" a Honda per captar l'atmosfera de postguerra de la pel·lícula.[37] El 1950, Honda va treballar en dues pel·lícules de Kajirō Yamamoto: Escape from Prison i Elegy, l'última pel·lícula produïda per Film Art Associations.[38] Honda també havia treballat com a assistent de direcció a Akatsuki no Dassō de Senkichi Taniguchi.[39][b]

Documentals modifica

El 1949, abans de ser ascendit a director de llargmetratges, Honda va haver de dirigir documentals per a la Divisió de Pel·lícules Educatives de Toho. De vegades, Toho feia servir projectes documentals com a proves per als ajudants de direcció per convertir-se en directors.[41] El debut com a director d'Honda va ser el documental Ise-Shima, un film destacat de vint minuts. de les atraccions culturals d'Ise-Shima. Va ser encarregat pels funcionaris locals per impulsar el turisme al parc nacional. La pel·lícula cobreix una breu història del Gran Santuari d'Ise, la gent local, l'economia i les granges de perles.[41] La pel·lícula també destaca per ser la primera pel·lícula japonesa utilitzar amb èxit la fotografia submarina. Honda originalment volia utilitzar una petita nau semblant a un submarí, però la idea es va descartar per problemes de pressupost i seguretat. En canvi, els bussejadors professionals van ajudar amb la producció. Honda havia encarregat a un company tècnic de càmeres que va dissenyar i construir una carcassa de metall i vidre hermètica, impermeable, per a una càmera compacta de 35 mil·límetres.[42]

Ise-Shima es va completar el juliol de 1949 i es va convertir en un èxit per a Toho. Després, el documental es va vendre a diversos territoris europeus. El documental va desaparèixer durant molt de temps fins que va ressorgir a la televisió per cable japonesa el 2003. Poc després, Honda va començar a treballar amb Akira Kurosawa a Nora inu.[37] En El 1950, Honda va començar la preproducció a Newspaper Kid, que hauria estat el debut com a director de llargmetratges d'Honda, però, el projecte va ser cancel·lat. En comptes d'això, Honda va començar a treballar en un altre documental titulat Story of a Co-op (AKA Flowers Blooming in the Sand i Co-op Way of Life)[38][40]

Story of a Co-op va ser un documental sobre l'auge de les cooperatives de consum al Japó de la postguerra. També va ser escrit per Honda, amb la producció supervisada per Jin Usami i amb el suport del Ministeri de Salut i Benestar. Alguns registres van indicar que es va utilitzar una mica d'animació per explicar les funcions de les cooperatives, però aquests informes no s'han confirmat. La pel·lícula es va acabar el 6 d'octubre de 1950 i des de llavors s'ha perdut. Tot i això, Honda va recordar que la pel·lícula va tenir prou èxit com per convèncer Toho perquè assignés a Honda el seu primer llargmetratge.[43]

Llargmetratges modifica

 
Honda (esquerra) treballant amb el director d'efectes especials Eiji Tsuburaya (centre) al plató de Godzilla (1954)

Entre el rodatge dels documentals, Toho havia ofert a Honda l'oportunitat de desenvolupar i dirigir una pel·lícula de guerra titulada Kamikaze Special Attack Troop. Aleshores, Toho va optar per no continuar amb el projecte després de trobar que el guió d'Honda, que criticava obertament els líders de la Segona Guerra Mundial, era massa greu i realista. Honda va recordar que l'estudi va considerar que era "massa aviat després de la guerra" per produir una pel·lícula d'aquest tipus. Si el projecte hagués prosseguit, hauria estat el primer llargmetratge de direcció d'Honda. El guió s'ha perdut des de llavors.[44]

Als 40 anys, Honda va completar el seu primer llargmetratge Aoi Shinju.[45][8][9] Estrenat el 3 d'agost de 1951, va ser un dels primers llargmetratges japonesos que va utilitzar la fotografia submarina i la primera pel·lícula d'estudi a rodar a la regió d'Ise-Shima.[46][47] Honda va optar inicialment per no dirigir pel·lícules bèl·liques, però va canviar la seva ment després que Toho li oferés que dirigís Taiheiyo no washi, una pel·lícula sobre Isoroku Yamamoto, una figura amb qui Honda va compartir els mateixos sentiments respecte a la guerra. Va ser la primera pel·lícula on Honda va col·laborar amb Eiji Tsuburaya.[48]

Va dirigir l'original Godzilla juntament amb King Kong vs. Godzilla (1962), Mothra vs. Godzilla (1964), Kaijū Sōshingeki (1968), i molts altres fins al 1975. També va dirigir pel·lícules de tokusatsu com ara Rodan, Mothra i La batalla dels simis gegants. Els anys següents es van dedicar a dirigir diversos programes de televisió de ciència-ficció. Els programes del superheroi Return of Ultraman, Mirrorman i Zone Fighter també eren seus. A més, va dirigir la pel·lícula de culte Matango. Honda es va retirar del cinema després de dirigir Mechagodzilla no Gyakushū el 1975,[9], però el seu vell amic i antic mentor Akira Kurosawa el va convèncer de tornar com a assessor de direcció, coordinador de producció i consultor creatiu en les seves últimes cinc pel·lícules. [c]

Filmografia selecta modifica

Any Títol Director Director assistent Guionista Actor Notes Ref(s)
1935 Otome-gokoro sannin shimai No Sí No No 2n director assistent [24]
1937 A Husband's Chastity No Sí No No Amb Akira Kurosawa [51]
Nadare No Sí No No Amb Akira Kurosawa [52]
Enoken's Chakiri Kinta Part 1 No Sí No No 2n director assistent [52]
Enoken's Chakiri Kinta Part 2 No Sí No No Amb Akira Kurosawa [53]
Ninjō Kami Fūsen No Sí No No [54]
1938 Chinetsu No Sí No No Amb Akira Kurosawa [55]
Tojuro no koi No Sí No No Amb Akira Kurosawa [56]
Tsuruhachi to Tsurujiro No Sí No No 3r director assistent [54]
Chokorēto to Heitai No Sí No No director assistent en cap [57]
1941 Uma No Sí No No Amb Hiromichi Horikawa [58]
1944 Kato hayabusa sento-tai No Sí No No [59]
1947 24 Hours in an Underground Market No Sí No No [13]
The New Age of Fools No Sí No No [35]
Haru no Kyōen No Sí No No [13]
1949 Child of the Wind No Sí No No [35]
Flirtation in Spring No Sí No No [35]
Nora inu No Sí No No Director assistent en cap [60]
Ise-Shima Sí No No No [41]
1950 Akatsuki no dassō No Sí No No [39]
Escape from Prison No Sí No No [38]
A Story of a Co-op Sí No No No [61]
1951 Elegy No Sí No No [38]
Aoi Shinju Sí No Sí No [62]
1952 Nangoku no hada Sí No Sí No [63]
Minato e kita otoko Sí No Sí No [64]
1953 Zoku shishunki Sí No No No [65]
Taiheiyo no washi Sí No No No [66]
1954 Saraba Rabauru Sí No No No [67]
Godzilla Sí No Sí Sí Treballador de planta elèctrica [68][69]
1955 Koi-gesho Sí No No No [70]
Oen-san Sí No No No [71]
Jūjin yuki otoko Sí No No No [72]
1956 Tōkyō no hito sayōnara Sí No Sí No [73]
Yakan chūgaku Sí No No No [61]
Wakai ki Sí No No No [61]
Els fills del volcà (Rodan) Sí No No No [74]
1957 Kono futari ni sachi are Sí No No No [75]
Wakare no chatsumi-uta Sí No Sí No [76]
Waga mune ni niji wa kiezu Sí No No No [76]
Wakare no chatsumi-uta shimai-hen: Oneesan to yonda hito Sí No Sí No [77]
Chikyū Bōeigun Sí No No No [78]
1958 Hanayome sanjuso Sí No No No [79]
Bijo to Ekitai-ningen Sí No No No [80]
Daikaijū Baran Sí No No No [81]
1959 An Echo Calls You Sí No No No [82]
Inao, Story of an Iron Arm Sí No No No [83]
Seniors, Juniors, Co-workers Sí No No No [84]
Batalla a l'espai exterior Sí No No No [85]
1960 Gasu Ningen Daiichigō Sí No No No [86]
1961 Mothra Sí No No No [87]
A Man in Red Sí No No No [88]
1962 Gorath Sí No No No [89]
King Kong vs. Godzilla Sí No No No [90]
1963 Matango Sí No No No [91]
Atragon Sí No No No [92]
1964 Godzilla i el repte de Mothra Sí No No No [93]
Dogora Sí No No No [94]
Ghidorah, el drac de tres caps Sí No No No [95]
1965 Furankenshutain tai Chitei Kaijū Baragon Sí No No No [96]
Godzilla contra el monstre de l'espai Sí No No No [97]
1966 La batalla dels simis gegants Sí No Sí No [98]
Come Marry Me Sí No No No [99]
Gojira, Ebira, Mosura Nankai no Daikettō No No No No Editor; Toho Champion Festival re-release [100]
1967 Kingu Kongu no Gyakushū Sí No No No [101]
Kaijū Shima no Kessen: Gojira no Musuko No No No No Editor; Toho Champion Festival re-release [100]
1968 Kaijū Sōshingeki Sí No Sí No [102]
1969 Ido Zero Daisakusen Sí No No No [103]
Gojira Minira Gabara Ōru Kaijū Daishingeki Sí No No No També director d’efectes especials [104]
1970 Gezora, Ganime, Kamēba: Kessen! Nankai no Daikaijū Sí No No No [105]
1972 Mirāman Sí No No No Curtmetratge, estrena cinematogràfica del primer episodi [106]
1975 Mechagodzilla no Gyakushū Sí No No No [107]
1980 Kagemusha No No No No Coordinador de producció
director 2a unitat 		[108]
1985 Ran No No No No Director Conseller [109]
1986 Toho Unused Special Effects Complete
Collection 		No No No No Entrevistat [13]
1987 The Drifting Classroom No No No Sí Avi [110]
Come Back Hero No No No Sí Sacerdot a la cerimònia [49]
1988 Ijintachi to no Natsu No No No Sí Venedor al carrer [110]
1990 Somnis No No No No Assessor creatiu [111]
1991 Hachigatsu no kyōshikyoku No No No No Director associat [112]
1993 Madadayo No No Sí No Assessor del director [113]
Mizu no Tabibito Samurai Kiddzu No No No Sí Avi mort [retrat; pòstum] [110]
1994 Turning Point No No No Sí Fotografia; pòstum [114]
1996 Rebirth of Mothra No No No Sí Retrat; pòstum [13]

Notes modifica

  1. ↑ El nom de pila de Honda s'ha malinterpretat sovint com a "Inoshirō" (いのしろう , Inoshirō?) perquè els seus pares només van utilitzar la lletra I del caràcter kanji per a Inoshishi (猪? lit. 'senglar').[1] També és conegut amb els sobrenoms Ino-san (いのさん?) i Inoshirō-san (いのしろさん?) al Japó.[1]
  2. ↑ Segons una còpia del guió trobada als arxius d'Honda, Honda va exercir d'assistent de direcció, tot i que no figura als crèdits d' Akatsuki no Dassō.[40]
  3. ↑ Hi ha un error comú que Honda va dirigir tres seqüències de la pel·lícula de Kurosawa de 1990 Somnis titulat "El túnel",[49] "La muntanya Fuji en vermell" i "El dimoni que plora".[50]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Honda, Yamamoto i Masuda, 2010, p. 11.
  2. ↑ Ryfle, 1998, p. 43.
  3. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 13.
  4. ↑ Ryfle, 1998, p. 47.
  5. ↑ Egan, 2019, p. 23.
  6. ↑ «Jennifer Lawrence, Game of Thrones, Frozen among new entertainment record holders in Guinness World Records 2015 book». Guinness World Records, 03-09-2014. Arxivat de l'original el 6 desembre 2016. [Consulta: 23 desembre 2021].
  7. ↑ Schilling, Mark. «Ishiro Honda: The master behind Godzilla». The Japan Times, 18-11-2017. Arxivat de l'original el 19 novembre 2017. [Consulta: 27 desembre 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Tanaka, 1983, p. 539-540.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Iwabatake, 1994, p. 148-149.
  10. ↑ Ryfle, Steve. «Godzilla’s Conscience: The Monstrous Humanism of Ishiro Honda» (en anglès), 24-10-2019. Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 19 gener 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Honda, Yamamoto i Masuda, 2010, p. 250.
  12. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 3.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Biography» (en japanese). Arxivat de l'original el 24 desembre 2007. [Consulta: 25 desembre 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 4.
  15. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 3-4.
  16. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 5.
  17. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 6-7.
  18. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017., p. 8.
  19. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 23-25.
  20. ↑ Ryfle i Godziszewski., 2017, p. 7-8.
  21. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 9.
  22. ↑ 22,0 22,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 11.
  23. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 12-13.
  24. ↑ 24,0 24,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 15.
  25. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 16.
  26. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 26.
  27. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 27.
  28. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 27-28.
  29. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 30.
  30. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 30-31.
  31. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 31-32.
  32. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 33.
  33. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 33-40.
  34. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 32.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 45.
  36. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 44.
  37. ↑ 37,0 37,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 48.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 49.
  39. ↑ 39,0 39,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 51.
  40. ↑ 40,0 40,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 307.
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 46.
  42. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 47.
  43. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 50.
  44. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 70.
  45. ↑ Takaki et al., 1999, p. 260-261.
  46. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 53.
  47. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 59.
  48. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 72.
  49. ↑ 49,0 49,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 287.
  50. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 356.
  51. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 12–13.
  52. ↑ 52,0 52,1 Galbraith IV, 2008, p. 14.
  53. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 15.
  54. ↑ 54,0 54,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 23.
  55. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 20.
  56. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 22.
  57. ↑ Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 24.
  58. ↑ «馬» (en japanese). Toho. Arxivat de l'original el 26 març 2016. [Consulta: 8 març 2022].
  59. ↑ Tanaka, 1983, p. 60–61.
  60. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 73–74.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 Phillips i Stringer, 2007, p. 110.
  62. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 82.
  63. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 84.
  64. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 89.
  65. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 94.
  66. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 96.
  67. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 99.
  68. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 106.
  69. ↑ Nollen, 2019, p. 196.
  70. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 108.
  71. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 111.
  72. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 113.
  73. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 123.
  74. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 127–128.
  75. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 130.
  76. ↑ 76,0 76,1 Galbraith IV, 2008, p. 134.
  77. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 136.
  78. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 140.
  79. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 142.
  80. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 146.
  81. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 149.
  82. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 153.
  83. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 155.
  84. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 159–160.
  85. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 162.
  86. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 176.
  87. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 183.
  88. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 185.
  89. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 190.
  90. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 194.
  91. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 203.
  92. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 206.
  93. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 210.
  94. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 212–213.
  95. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 215.
  96. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 221.
  97. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 225.
  98. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 231.
  99. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 233–234.
  100. ↑ 100,0 100,1 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 263.
  101. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 240.
  102. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 251.
  103. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 258.
  104. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 261.
  105. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 268–269.
  106. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 281.
  107. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 300.
  108. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 322.
  109. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 343.
  110. ↑ 110,0 110,1 110,2 Ryfle i Godziszewski, 2017, p. 286.
  111. ↑ «Akira Kurosawa's Dream (1990)». The Criterion Collection. [Consulta: 11 maig 2017].
  112. ↑ Richie, 1998, p. 260.
  113. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 382.
  114. ↑ «女ざかり» (en japanese). National Film Archive of Japan. Arxivat de l'original el 19 abril 2021. [Consulta: 8 març 2022].

Fonts modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ishirō Honda
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ishirō Honda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ishirō_Honda&oldid=33335517»