Jacint Torres i Reyató
Jacint Torres i Reyató (o Jacinto Torres i Reyetó) (Barcelona, 1850 — 1925) fou un poeta, forjador i mestre d'obres.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1850  Barcelona |
| Mort | 1925 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta |
Fou membre fundador de la societat La Jove Catalunya (1870), de la qual fou secretari. Col·laborà des del 1871 a La Renaixensa, i també fou mantenidor als Jocs Florals de Barcelona els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915. Participà assíduament a certàmens poètics d'arreu de Catalunya. Als Jocs Florals de Barcelona va aconseguir diversos premis i el 1890 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
La seva producció, que inclou poesia narrativa i lírica, fou recollida en part a Lectura Popular i, pòstumament, a Poesies (1926). Recollí també un gran nombre de llegendes populars catalanes, que no foren publicades.
ObresModifica
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]
- Joguina, 1889, Flor Natural
- La Seu barcelonina, 1918, primer accèssit a la Viola d'or i d'argent
- La cripta, 1919
- Matí de Corpus, 1920
- La aucellada, 1920, 1921 i 1922
- La festa d'or, 1921
- Modernitat, 1923
- Corpus, 1923
- Diada de Santa Llúcia, 1924
- Voltants de la Seu, 1924
- Rosada santa, 1924
ReferènciesModifica
- ↑ «Jacint Torres i Reyató». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Enllaços externsModifica
| Vegeu texts en català sobre Jacint Torres i Reyató a Viquitexts, la biblioteca lliure. |