Jacques Laurent

escriptor francès

Jacques Laurent (París 1919 - París 2000), periodista, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1971 per la seva novel·la "Les Bêtises".

Infotaula de personaJacques Laurent
Biografia
Naixement5 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 2000 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière ancien d'Asnières-sur-Seine (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
17è Seient 15 de l'Acadèmia Francesa
26 juny 1986 – 29 desembre 2000
← Fernand BraudelFrédéric Vitoux → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista, novel·lista, guionista i assagista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorDéfense de l’Occident (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitAction Française Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1986–2000) Modifica el valor a Wikidata
MovimentHussards (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGilles Bargy
Gonzague de Pont-Royal
Marc de Saint-Palais
Laurent Labattut
Jacques Laurent-Cély
Cécil Saint-Laurent Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra d'Algèria Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0756716 Allocine: 76456 Allmovie: p109549 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Jacques Laurent-Cély va néixer el 5 de gener de 1919 a París.[1] El seu pare va ser advocat a París i el seu avi va ser president del Consell General del departament del Sena. Per part de la seva mare era nebot d'Eugène Deloncle un dels fundadors del moviment  d'extrema dreta  “La Cagoule”-

Va estudiar al Liceu Condorcet de París i va començar estudis de filosofia a La Sorbona, que el 1939 va deixar en ser mobilitzat per motiu de la guerra. Molt aviat es va incorporar a "Action Française" de Charles Maurras, moviment polític nacionalista i monàrquic. Políticament se l'ha definit com a "home de dretes però anti-gaullista"[2]

Va morir (suicidat) a París el 29 de desembre del 2000.[3]

Carrera literàriaModifica

Com a escriptor forma part del moviment literari “Els Hussards”, que va tenir membres com Félicien Marceau, Jacques Chardonne, Paul Morand i Roger Nimier.[4]

El 1948, publicà la seva primera novel·la, Les Corps tranquilles, i el 1951, el seu primer assaig, Paul i Jean-Paul, en què feia costat al dret de la llibertat de creació, a partir de l'anàlisi de l'obra de Jean-Paul Sartre i de Paul Bourget.[3]

El 1953 va fundar la revista literària La Parisienne i va dirigir el setmanari Arts.[1]

Com a periodista va ser enviat especial del diari L'Aurore a la Guerra d'Algèria i també va fer reportatges i un assaig sobre la Guerra del Vietnam.[3]

Ha publicat sota nombrosos pseudònims, sent el més conegut Cecil Saint-Laurent, on destaquen diverses obres adaptades al cinema.[5]

El 26 de juny de 1986 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa amb el sillò  del professor Fernand Braudel (15è sillò).[1]

Obres destacades i premisModifica

Obres destacadesModifica

AssaigModifica

  • 1951: Paul et Jean
  • 1952: Neuf perles de culture (en col·laboració amb Claude Martine)
  • 1964: Mauriac sous de Gaulle
  • 1966: La Fin de lamiel
  • 1968: Choses vues au Vietnam
  • 1969: Lettre ouverte aux étudiants
  • 1979: Le Nu vêtu et dévêtu
  • 1984: Stendhal comme Stendhal

Novel·la i altresModifica

  • 1948: Les Corps tranquilles
  • 1971: Les Bêtises
  • 1981: Les Sous-ensembles flous
  • 1982: Les Dimanches de Mademoiselle Beaunon
  • 1985. Le Petit Canard
  • 1986: Le Dormeur debout
  • 1988: Le Français en cage
  • 1990: Le Miroir aux tiroirs
  • 1994: L'Inconnu du temps qui passe
  • 1994: Du mensonge
  • 1997: Moments particuliers
  • 1999: L'esprit des lettres
  • 2000: Ja et la fin de tou

PremisModifica

  • 1971: Premi Goncourt per "Les Bêtises".
  • 1981: Gran Premi de Literatura de l'Acadèmia Francesa
  • 1983: Premi Princep Pierre de Mònaco

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jacques Laurent» (en francès). [Consulta: setembre 2019].
  2. Mercier, Christophe «Hommage à JAcques Laurent». Commentaire, 2001, pàg. 395-406.
  3. 3,0 3,1 3,2 de Saint Vincent, Bertrand. «Jacques Laurent,l'indomptable, est né il y a cent ans.» (en francès), 05-01-2019. [Consulta: setembre 2019].
  4. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  5. «Cécil Saint-Laurent (1919-2000)» (en francès). [Consulta: setembe 2019].