Obre el menú principal

Augusto Genina (Roma, 28 de gener 1892 – Roma, 18 de setembre 1957)[1] va ser un cineasta italià actiu durant més de quaranta anys, tant en el cinema mut com en el sonor.

Infotaula de personaAugusto Genina
Augusto Genina 1920.jpg
Biografia
Naixement 28 gener 1892
Roma
Mort 18 setembre 1957 (65 anys)
Roma
Formació Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, dramaturg i productor de cinema

IMDB: nm0312866 Allocine: 4231 Allmovie: p91264
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer en el si d'una família de l'alta burgesia romana, fill de Luigi i Anna Tombini. Després dels estudis secundaris, va assistir la Facultat de Enginyeria de la Universitat de Roma, però mai va completar els seus estudis ja que bé aviat es va interessar pel teatre.

Des de 1911 va ser autor de comèdies i crític dramàtic per a la revista Il Mondo. Seguint el consell d'Aldo De Benedetti, Genina va passar al cinema com a guionista per a la societat Film d'Arte Italiana, per a la qual va realitzar l'adaptació cinematogràfica de la pel·lícula Beatrice d'Este, interpretada en 1912 per Francesca Bertini.

A continuació passà a la Celio Film, i després a Cines. En aquesta última casa va començar com a ajudant del director Giulio Antamoro. En 1913 va filmar la seva primera pel·lícula com a director, La moglie di sua eccellenza, rodada a Barcelona i produïda per Film de Arte Español, branca espanyola de Cines. Director prolífic, va fer nombroses pel·lícules de diferents gèneres, moltes de les quals tenen un origen clar en el teatre.

Durant la Primera Guerra Mundial Genina va ser declarat exempt de les armes a causa d'una lesió permanent en el tendó causada durant l'adolescència, la qual cosa li va permetre prosseguir regularment la seva activitat cinematogràfica. En 1914 va treballar per a Milano Films i en el 1915 per a Medusa i Monopol, en 1917 per a Ambrosio Film i Tiber Film, el 1918 per a Itala Film i en el 1920 per a Photodrama de Torí. D'aquesta època convé recordar El Scaldino de 1919, pel·lícula basada en la novel·la homònima de Pirandello, la influència de la qual sobre l'obra de Genina es veurà també en la posterior Miss Europa.[2] En 1921 va fundar Films Genina, en 1923 va escriure el guió de Jolly, clown da circo, amb la qual va debutar com a director el seu cosí Mario Camerini.

Després de la fallida de la Unione Cinematografica Italiana es va traslladar a França, on en 1929 va dirigir a Louise Brooks en el gran èxit Miss Europa, pel·lícula rodada inicialment muda i després sonoritzada, amb guió de de René Clair i Georg Wilhelm Pabst. Durant els anys vint va treballar també per als estudis alemanys, començant una relació artística i sentimental amb l'actriu Carmen Boni, a qui va dirigir en nombroses pel·lícules, entre les quals es troben La storia di una piccola parigina, Scampolo i Carnevale d'amore, les tres filmades en 1928.

Després de gairebé una dècada passada a l'estranger, Genina va tornar definitivament a Itàlia al final dels anys trenta. En 1936 va dirigir en el desert libi la pel·lícula bèl·lica Lo squadrone bianco, que va guanyar la Coppa Mussolini a la millor pel·lícula italiana en la 4a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. Genina es va convertir en un dels principals directors cinematogràfics del feixisme, realitzant en 1939 L'assedio dell'Alcazar, una altra pel·lícula de propaganda bèl·lica de propaganda que il·lustra un episodi de la Guerra Civil Espanyola, i en 1942 amb Bengasi, pel·lícula sobre l'atac anglès als italians de l'esmentada ciutat líbia durant la Segona Guerra Mundial.

En la postguerra va intentar acostar-se al neorealisme amb Cielo sulla palude (1949), obra biografica sobre Maria Goretti. En 1950 va dirigir L'edera, extret de la novel·la homònima de Gràcia Deledda. En Tre storie proibite (1953) va reprendre la història del col·lapse d'una escala en la qual s'amuntegava un gran nombre de noies joves noies que havien acudit a la recerca d'un lloc de mecanògrafa, que ja havia estat el tema de la pel·lícula de Giuseppe de Santis Roma ore 11. En 1953 va dirigir també la pel·lícula Maddalena, ambientada a la regió de Samni, en les característiques localitats de Guardia Sanframondi i de Cerreto Sannita, protagonitzada per Gino Cervi i la bellíssima Marta Toren, actriu sueca precoçment desapareguda. La seva última pel·lícula va ser del 1955, Frou Frou.[3]

Després d'aquest últim títol es va retirar a causa d'una endocarditis que patia des de molt de temps enrere, i va morir en el 1957. Després de la seva separació de Carmen Boni, que va tenir lloc en els inicis de l'època sonora, va estar casat amb l'actriu americana Betty Becker.

Filmografia parcialModifica

ReferènciesModifica

  1. «Acte de naissance n. 310 de la série D d'Augusto Genina de l'année 1892 de la ville de Rome. Avec en marge la mention de la date et du lieu de son décès».
  2. Brunetta Gian Piero, Gli Intellettuali e il cinema, Bruno Mondadori, 2004, p. 277.
  3. (italià) Sergio Grmek Germani, Vittorio Martinelli, Il cinema di Augusto Genina, Pordenone, Biblioteca dell'Immagine, 1989

BibliografiaModifica

  • Dizionario Bolaffi del cinema italiano - i Registi, Torino 1979
  • Dizionario dei registi, di Pino Farinotti, Milano 1999
  • Gian Piero Brunetta, Cent'anni di cinema italiano, Roma-Bari, Laterza, 1991.
  • Sergio Grmek Germani, Vittorio Martinelli, Il cinema di Augusto Genina, Udine, Edizioni biblioteca dell'immagine, 1989.
  • R. Poppi, I registi: dal 1930 ai giorni nostri, Roma, Gremese, 2002, ISBN 8884401712.

Enllaços externsModifica