Jaume Molgosa i Valls

escriptor espanyol

Jaume Molgosa i Valls (Barcelona, 1841 - Barcelona, entre l'1 i el 14 de setembre[1] del 1907) va ser un actor, director de teatre i dramaturg català.

Infotaula de personaJaume Molgosa i Valls
Jaume Molgosa i Valls (1907).jpg
modifica
Biografia
Naixement1841 modifica
Barcelona modifica
Mort14 setembre 1907 modifica (65/66 anys)
Activitat
OcupacióEscriptor modifica
GènereTeatre modifica

BiografiaModifica

Provenia d'una família artística: el seu germà Josep Oriol va ser dramaturg i empresari teatral, i els seus nebots Ramon i Conrad Molgosa i Planas van ser músics i compositors. Entre els anys 1860 i 1895 actuà correntment a diversos teatres barcelonins, normalment fent papers còmics. També fou autor d'un gran nombre de comèdies, que estrenà ell mateix; d'un nivell més aviat discret, algunes foren portades a la impremta, però força altres romangueren inèdites o s'han perdut. Tingué la seva pròpia companyia de revista, amb què feu funcions per pobles de Catalunya (Vilanova i la Geltrú, 1884 i 1905; Caldes de Montbui, 1900).

Entre les seves obres es poden destacar les comèdies Un bateig a cops de punys (1885) i Conseqüències de l'Electra (1902) -potser la seva obra més coneguda, una paròdia de les tragèdies d'Eurípides i de Sòfocles sobre el mite d'Electra-, i el drama Blanca Monnier, o la secuestrada de Poitiers (1901). També adaptà per a l'escena catalana òperes com Les Huguenots de Meyerbeer o Die Jungfrau von Orléans de Schiller, així com petites obres teatrals d'originals castellans o francesos.

La seva filla[2] Susagna Molgosa (ca 1879[3] -després[4] del 1915) va ser una actriu catalana. El 1912 aparegué en una relació[5] d'actrius barcelonines. Començà a actuar molt jove, pels voltants[3] de 1886, i està documentada en l'art de Talia[4] fins al 1916. Per bé que de vegades formà part d'alguna companyia teatral (1900, companyia Labastida-Nieto o 1913, companyia Mercader), majoritàriament feu d'actriu de reforç per prestigiar representacions d'aficionats[6] o com a actriu contractada per realçar[7] una funció teatral. Serafí Pitarra li dedicà la segona edició (1911) de Lo lliri d'aygua:

« A la simpática y aplaudidíssima nena Susagna Molgosa dedica aquesta balada, composta de reminiscencias é inspiracions propias, son entussiasta y amich afectíssim q.s.p.b., l'Autor »
Serafí Pitarra[3]

ObresModifica

(selecció)

PublicadesModifica

InèditesModifica

Notes i referènciesModifica

  1. «Novas». La escena catalana, 50, 14-09-1907.
  2. "La companyia dirigida pel senyor Molgosa representarà les següents funcions... El senyor Molgosa y sa filla Susagna pendrán part en l'execució de totas las obras." ( «Vallès. Caldas de Montbuy». Diari de Catalunya, 11-10-1900.)
  3. 3,0 3,1 3,2 En l'estrena de Lo lliri d'aygua, al 1886, Susagna Molgosa feia de Riteta, nena de 7 anys. (Pitarra, Serafí. Lo lliri d'aygua. Balada en tres actes i en prosa. Barcelona: Salvador Bonavia, 1911. )
  4. 4,0 4,1 A començaments del 1916 representà dues obres ( «Teatre català: Germanor Barcelonina». El Teatre Català, núm. 206, 05-02-1916, pàg. 94.)
  5. «Actrius del Teatre Català: noms, cognoms y domicilis». La Escena Catalana, 21-09-1912.
  6. "Lliga Industrial. Ab la cooperació de les actrius senyoretes Susagna Molgosa, Terasa Carreras ... [la] secció artística d'aquest centre, representá per primera vegada en aquesta, l'obra..." ( «Vilafranca del Panadés». La Escena Catalana, 11-11-1911.)
  7. "Teatre Centre Republicà... contractà a l'actriu Srta. Susagna Molgosa pera prendre part a les dugues funcions dignes..." ( «Igualada». La Escena Catalana, 07-05-1910.)
  8. Segona edició: Un Bateig a cops de punys, comedia en un acte y en vers. Barcelona: Biblioteca "Teatro Mundial", 1914 (Biblioteca Teatro Mundial. Obres Catalanes, 25). 
  9. Adaptació de l'òpera Les Huguenots, de Giacomo Meyerbeer (música) i Augustin Eugène Scribe i Émile Deschamps (llibret)
  10. No s'ha localitzat documentalment de quina obra original procedeix aquesta adaptació. Podria ser l'obra de teatre de Rafael Carratalá Ramos Los ¡Nihilistas!, juguete cómico en 1 acto. Alicante: Imp. J. Marcili, 1880. 
  11. «Edició de "Resultados de la Electra"». [Consulta: 1 novembre del 2013].
  12. Consecuencias de la Electra, comedia en un acte. Barcelona: Diposit de Casas Editorials, 1906. 
  13. «Reproducció del manuscrit, al web de Manuscrits de l'Ateneu Barcelonès». [Consulta: 1 novembre del 2013].
  14. «Manuscrit, al web Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 1 novembre del 2013].