Obre el menú principal

Jaume Perich i Escala

humorista gràfic, escriptor i traductor
(S'ha redirigit des de: Jaume Perich)

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)[1] fou un humorista gràfic i escriptor català.[2] Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina. El 1966 va publicar el seu primer còmic en premsa, en diaris com La Soli, El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona i El Periódico de Catalunya.

Infotaula de personaJaume Perich i Escala
Jaume Perich cropped.jpg
Biografia
Naixement (es) Jaume Perich Escala
5 novembre 1941
Barcelona
Mort 1r febrer 1995 (53 anys)
Mataró
Causa de mort Hemorràgia interna
Lloc d'enterrament Cementiri de Collserola
Activitat
Ocupació Caricaturista, escriptor, humorista i autor de còmics
Nom de ploma El Perich
Família
Cònjuge Anna Berini
Modifica les dades a Wikidata
El cèlebre Gat de Perich a la placa commemorativa amb motiu del desè aniversari de la seva mort (jardins de Jaume Perich, Barcelona)

Assolí gran popularitat a la transició amb el seu llibre Autopista, paròdia del Camino de José María Escrivá de Balaguer, on recopila aforismes, frases curtes i jocs de paraules més o menys polítiques aparegudes als periòdics i es va convertir en el llibre més venut de l'any. Després va publicar uns altres 20 llibres de característiques semblants, destacant entre ells els de la sèrie "Noticias del 5º Canal". Va ser membre fundador de la cèlebre revista Hermano Lobo, posteriorment va crear i va codirigir juntament amb Manuel Vázquez Montalbán la revista política Por Favor, una de les revistes d'humor gràfic més importants de la transició. També va publicar els seus treballs en Muchas Gracias i, finalment, en la revista satírica El Jueves.

Va participar en nombroses exposicions col·lectives d'humor a França, Itàlia, Portugal Bèlgica, Alemanya i la majoria de països Llatinoamericans. En honor seu s'atorga el Premi internacional d'Humor Gat Perich a Llançà (Alt Empordà).

El 2015, al 33è Saló del Còmic de Barcelona es va fer una exposició monogràfica dedicada a l'humorista català Jaume Perich: humor sense concessions.

Exposició monogràfica dedicada a l'humorista català Jaume Perich.

Contingut

BibliografiaModifica

 
Jardins a Barcelona anomenats en honor seu.
 
Biblioteca a Premià de Dalt anomenada en honor seu.
  • Perich-Match (1970)
  • Autopista (1970)
  • Boccacio (1971)
  • Setze Fetges (1971)
  • Nacional II (1972)
  • Els tres peus del gat (1972)
  • España se queda sola (amb Manuel Vázquez Montalbán) (1974)
  • Érase una vez (1974)
  • Diálogos entre el poder y el no poder (1975)
  • El año del ay, ay, ay... (amb Manuel Vázquez Montalbán) (1976)
  • Noticias del 5º canal (1976)
  • Así lo vio todo el Perich (?)
  • Por el camino hacia Dios (1978)
  • Últimas noticias del 5º canal (1979)
  • Mi amigo el Whisky (1981)
  • Desde la Perichferia (1981)
  • 5º Canal Informa (1982)
  • 5º Canal ilustrado (1984)
  • De la nada a la miseria (1985)
  • Gente en su casa (1986)
  • Perichmicina (1989)
  • Consultorio de urgencia. ¿Les gusta a las gallinas viajar en metro? (1989)
  • El llibre de les coses (1995)
  • Els gats del Perich (1995)
  • Así lo vió todo el Perich (1995)
  • El gran libro del Perich (1999)
  • Pensamientos de mi gato Mao (1999)
  • El Perich. Humor sin concesiones. Estudi sobre Perich a càrrec de Josep Maria Cadena (2005)
  • El Perich. Sense caducitat. Estudi sobre Perich a càrrec de Kap i Raquel Perich (2015)

Fons Perich de l'Arxiu Històric de la Ciutat de BarcelonaModifica

La família de Jaume Perich va cedir a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), l'any 1998, un fons documental de 7.774 dibuixos originals, i l'Ajuntament de Barcelona va batejar Sala Perich a la Sala de consulta de gràfics de l'Arxiu.[3]

El fons custodiat per l'AHCB[4] conté acudits originals publicats en el seu moment a El Periódico (3.827), El Jueves (1.541), Interviu (883), La Vanguardia (112), Can-Can (14), Cuadernos para el Diálogo (50), DDT (11), Diario de Barcelona (31), Histeria (2), Jano (387), Mundo Diario (6), Opinión (3), Patio Trasero (4), Por Favor (56), Puta Mili (1), TBO (27), Tele/eXpres (89) o Titanic (35). També inclou acudits censurats i no publicats, inacabats i no identificats, realitzats per als programes de TV3 Filiprim i 3 i l'astròleg, sense oblidar els creats desinteressadament per a causes nobles i actes reivindicatius, així com per a celebracions particulars d'amics i coneguts.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Muere Perich, renovador del humor político y dibujante falleció en Mataró, a los 53 años, a causa de una hemorragia intestinal» (en castellà). El País, 02-02-1995.
  2. «Jaume Perich i Escala». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Josep Pernau: Un tipo corriente (El Periodico de Catalunya, 10/12/1998)».
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons El Perich. Catàleg en línia
  5. Barjau, S., Guiral, A., Sendra, E. L'humor gràfic a Barcelona. De "La Flaca" (1868) a la transició democràtica (1975-1978). Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona-EFADOS, 2015 (en premsa)
  • «Jaume Perich». Humor a l'Art. Biblioteca Jaume Perich i Escala. [Consulta: 16 gener 2014].

BibliografiaModifica

  • Perich. Perich Match / 1970. Pròleg de Joan de Segarra. Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 20. 17x11 cm. Rús. B/N. 96 p.
  • Perich. Setze fetges / 1971. Pròleg: M. Vázquez Montalbán. Edicions 62. 20x14 cm. Rús. B/N. 127 p.
  • Perich. Els tres peus del gat / 1972. Edita: Edicions 62. Col·lecció: L'escorpí, 35. 17x11 cm. B/N. Rús. 128 p.
  • Perich. El llibre de les coses / 1995. Pròleg de V. Villatoro. Edita: Avui. Llibre regal per celebrar el dia de Sant Jordi de 1995 al diari Avui. 20x13 cm. Rús. 62 p.
  • Perich. Els gats de Perich / 1995. Edita: Thassàlia. 24x17 cm. Rús. B/N. 78 p.

Enllaços externsModifica