Jean-Baptiste Joseph Delambre

Un cràter de la Lluna porta el seu nom

Jean Baptiste Joseph, chevalier Delambre (Amiens, 19 de setembre de 1749París, 19 d'agost de 1822) va ser un matemàtic i astrònom francès. També va ser el director de l'Observatori de París i l'autor de llibres molt populars obre la història de l'astronomia des dels temps antics al segle xviii.

Plantilla:Infotaula personaJean Baptiste Joseph Delambre

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Baptiste Joseph Delambre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1749 Modifica el valor a Wikidata
Amiens (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1822 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
NacionalitatFrancesa
FormacióObservatori de París
Collège de France Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoseph Jêrôme Lalande Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques i geodèsia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
OcupadorCollège de France, catedràtic (1807–1822)
Bureau des Longitudes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJoseph Jêrôme Lalande Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGerrit Moll Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Company professionalPierre Méchain Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralGerard Moll
Altres
TítolBaron of the First French Empire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7742 Modifica el valor a Wikidata

El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel

Biografia

modifica

Després d'una febre passada a la seva infantesa, que va deixar els seus ulls molt sensibles, va creure que aviat es tornaria cec i per això va llegir tants llibres com li va ser possible i va exercitar molt la seva memòria i els idiomes. Com a resultat d'això va publicar Règles et méthodes faciles pour apprendre la langue anglaise.

Delambre va dedicar-se a l'astronomia fins al punt que l'any 1788 va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. El 1790, l'Assemblea Constituent francesa va demanar a l'Acadèmia francesa de Ciències que introduís una nova unitat de mesurament. Els acadèmics es decidiren pel metre, definit com a 1 / 10.000.000 de la distància del Pol Nord a l'Equador terrestre, i es prepararen per organitzar una expedició per mesurar la llargada de l'Arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona, un tros del meridià que també passava per París. L'any 1791, la comissió mètrica acadèmica confià aquesta missió a Jean-Dominique de Cassini, Adrien-Marie Legendre i a Pierre Méchain. Cassini, que era reialista, va dimitir després de l'arrest del rei Louis XVI a Varennes. El 15 de febrer de 1792, Delambre va ser elegit unànimement membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i va substituir Cassini en la part de l'expedició del nord de mesurar el meridià des de Dunkirk a Rodez. Pierre Méchain va comandar la part sud de l'expedició fent mesuraments des de Barcelona a Rodez. Els mesuraments es van acabar el 1798.

El 1801, el consol Napoleó I va aconseguir la presidència de l'Acadèmia francesa de Ciències i va nomenar Delambre com a Secretari Permanent de les Ciències Matemàtiques, càrrec que va conservar fins a la mort.

Després de la mort de Méchain el 1804, Delambre va ser nomenat director de l'Observatori de París. També va ser professor d'astronomia al Collège de France.

Delambre va ser un dels primers astrònoms a derivar equacions astronòmiques des de fórmules analítiques, i fou autor de les Analogies de Delambre i, a partir dels 70 anys, d'obres d'història de l'astronomia. Va ser fet cavaller (chevalier) de l'Orde de Saint Michael i de la Legió d'Honor. També va ser elegit membre de l'American Academy of Arts and Sciences el 1822.[1]

Delambre morí el 1822 i va ser enterrat al Cementiri Père Lachaise de Paris. El cràter Delambre de la Lluna el recorda.

 
Histoire de l'astronomie ancienne, 1817
    • Histoire de l'astronomie du moyen age, Paris: Mme Ve Courcier, 1819. lxxxiv, 640 pp., 17 folded plates. OCLC 490233042.
      Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1965 (Sources of Science, #24.) OCLC 647834.
      Also reprinted by Paris: J. Gabay, 2006. OCLC 494627038.
      Text en línia: [6].
    • Histoire de l'astronomie moderne, Paris: Mme Ve Courcier, 1821. 2 volumes; vol. 1, lxxxii, 715 pp., [1], 9 folded plates; vol. 2, [4], 804 pp., 8 folded plates. OCLC 490233154.
      Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1969 (Sources of Science, #25), with a new introduction and tables of contents by I. Bernard Cohen. OCLC 647838.
      Also reprinted by Paris: Editions Jacques Gabay, 2006. OCLC 493779358.
      This takes the history to the 17th century.
      Text en línia: both volumes, with usable plates, [7]; vol. 1, [8], [9], [10]; vol. 2, [11].
    • Histoire de l'astronomie au dix-huitième siècle, edited by Claude-Louis Mathieu, Paris: Bachelier (successeur de Mme Ve Courcier), 1827. lii, 796 p., 3 folded plates. OCLC 490233264
      Reprinted by Paris: J. Gabay, 2004. OCLC 470502171.
      This includes the history of astronomy in the 18th century, especially critiques of his colleagues at the Academy, which he withheld to be published posthumously.
      Text en línia: [12]; with usable plates, [13].

Referències

modifica
  1. «Book of Members, 1780–2010: Chapter D». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 28 juliol 2014].
  • Ken Alder: The Measure of All Things – The Seven-Year Odyssey and Hidden Error That Transformed the World (The Free Press; New York, London, Toronto, Sydney, Singapore; 2002; ISBN 0-7432-1675-X)

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Baptiste Joseph Delambre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • A brief biography of Delambre, partly from the 1880 Encyclopædia Britannica, including an account of Delambre's intervention to request liberation (from French imprisonment) of James Smithson, who went on to endow the foundation of the Smithsonian Institution, national museum of the United States of America