Jean-François Reubell

polític francès

Jean-François Rewbell (Colmar, 8 d'octubre del 1747 – Colmar, 23 de novembre del 1807) va ser un polític de la Revolució francesa.

Infotaula de personaJean-François Reubell
Jean Reubell député des districts de Colmar et Schelestat à l'Assemblée nationale de 1789.jpg
modifica
Biografia
Naixement6 octubre 1747 modifica
Colmar (França) modifica
Mort24 novembre 1807 modifica (60 anys)
Colmar (França) modifica
Cap d'estat
1r novembre 1795 – 4 setembre 1797
Member of the Council of Five Hundred (en) Tradueix
13 octubre 1795 – 21 març 1799
Directori francès
1r setembre 1795 – 9 maig 1799
Comitè de Salvació Pública
març 1795 – maig 1795
57è President of the National Convention (en) Tradueix
6 desembre 1794 – 21 desembre 1794
← Jean-Baptiste ClauzelPierre-Louis Bentabole →
Committee of General Security (en) Tradueix
6 octubre 1794 – 6 gener 1795
Diputat de la Convenció Nacional
3 setembre 1792 – 9 octubre 1795
Assemblea Constituent
2 abril 1789 – 30 setembre 1791
Cap de Govern de França
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
modifica
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i advocat modifica
PartitFeuillant (1791–)
Club dels Jacobins (1789–1791)
Club Breton (en) Tradueix (1789–1789) modifica
Participà en
segle XVIIIRevolució Francesa modifica
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJean-Jacques Reubell modifica
GermansHenri Thomas Reubell modifica
Signatura
Rewbell signed.JPG modifica
Jean-François Reubell
Jean-François Reubell, signatura

Nascut a Colmar, va ser president de l'ordre local d'advocats i el 1789 va ser elegit diputat dels Estats Generals dins del Tercer Estat pel bailliage de Colmar-Schlestadt.

A l'Assemblea Constituent la seva oratòria, coneixement de les lleis i austeritat li va donar molta influència. Era partidari de les reformes de la Revolució, i votà a favor de reformes com la Constitució Civil del Clergat, però s'oposà al reconeixement dels drets dels ciutadans per als jueus alsacians.

El juliol de 1791, Rewbell deixà el club jacobíi s'uní als Feuillants. El setembre d'aquell any exercí les funcions de procureur syndic, i després va ser secretari general del departament de l'Alt-Rhin. Va ser elegit per a la Convenció Nacional el 1792, i fou enviat al Rhineland per defensar-hi la unió d'aquest territori, i d'altres, a França.

Directori i retirModifica

Va prendre part a la reacció Thermidoriana que va portar a la caiguda de Maximilien Robespierre, i va ser membre dels comitès de la Salut Pública i de la Seguretat general. El 1795 ajudà Emmanuel-Joseph Sieyès en la negociació per la rendició de la República Batava a la República francesa. La seva moderació féu que se l'elegís per al Consell dels 500.

Nomenat membre del Directori francès, el novembre de 1795, en va esdevenir president el 1796; per tant, entrà al Consell dels Ancians. Va ser retirat per una votació el 1799, després d'haver estat fet responsable de les derrotes de les guerres revolucionàries franceses de 1799. Després del cop d'estat de Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari es retirà de la vida pública i morí a Colmar.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Reubell
  • L. Sciout, Le Directoire (Paris, 1895—97).